Ara comença l’estiu

Sec en el llit perquè treballar al menjador és massa seriós per aquestes dates. Però l’escalfor del portàtil sobre les cames és fastigosa i encara em posa de més mal humor. S’ha acabat l’agost i encara no he parat de pencar aquest estiu. Dies massa ennuvolats o massa calorosos? No en tinc ni idea, jo els he viscut tots sota el raig d’aire condicionat de casa, del bar, la biblioteca o del despatx de torn.

Al principi fardava de treballar a l’agost: ‘On aneu de vacances ara, si tot està ple! Tot és més car! A Barcelona s’hi està de meravella, no hi ha ningú!’, però ja fa dies que m’estic empassant les meves pròpies paraules sense ni un sol glop d’aigua per tirar avall. Entrar al facebook ha estat la meva pràctica masoquista més habitual: els comentaris, les fotos i els odiosos foursquare eren testimonis d’uns estius de veritat a pobles de muntanya, a la Costa Brava, a les Balears, a Andalusia, als Estats Units, al Sud-est Asiàtic… tots fent el guiri i tan morens com el tè amb gel del meu fidel got, imprescindible per contrarestar l’estufa del meu ordinador.

Treballar durant l’estiu és com obviar que existeix aquesta estupenda època de l’any; tot el que implica està prohibit. Ni platja, ni viatges, ni escapadetes en un càmping… i el pitjor de tot: sentir olor de festa major i no poder allargar les nits més del previst sense por de tenir son, ressaca o massa poc temps per enllestir la feina l’endemà. Per mi, aquest any, el mes de maig s’ha dilatat en 120 dies.

Però per sort, això s’acaba i, ara sí, ara seré jo qui penjarà comentaris i fotos per fer dentetes. Quan tothom arriba, jo me’n vaig. Aquesta és una dels avantatges de treballar per compte propi, que les vacances les fas quan vols. Tot i que ho dic amb la boca molt petita. Cada vegada hi ha més gent que durant les vacances no baixa la persiana: blackberrys, iphones o ni que siguin els ordinadors als hotels on ens allotgem, són la nostra perdició. Estem connectats permanentment i les empreses ho saben i ens envien mails i ens truquen i ens deixen missatges al whatsapp: ens ha arribat això, no podries pas fer-li una ullada? Què fem amb aquest camió? Tens un pacient urgent, pots baixar? Podries fer-me una presentació de tal…? S’ha espatllat el servidor, a qui truquem? Com funcionava el programa de comptabilitat? Tantes i tantes professions i tants i tants càrrecs que en el diccionari d’antònims haurien de figurar al costat de ‘vacances’.

Doncs a mi aquest any no em passarà. Ja pot venir en Tarantino oferint-me una coescriptura, ja pot trucar-me l’Almodóvar demanant-me un anàlisi del seu pròxim guió, ja poden buscar-me els de Pixar amb un contracte milionari… Més fanfarrona que ningú, aquest any els dic que no. Tancat per vacances!

3 comentaris

  • Toni Padilla

    01/09/2011 14:57

    Vaja, llegint el teu post, m’he sentit identificat. Sempre havia pressumit de treballar l’agost, però és clar, havia marxat el Juliol i era diferent. Ara, no estic identificat en la part final, la de marxa de vacances ara. ;) Gaudeix molt de la merescuda escapada.

  • Dani Comas

    01/09/2011 15:24

    Algun dia entendré que estar de vacances és més un estat mental que no un fet.

  • Imma taule

    01/09/2011 19:51

    Jo també sóc d’aquella espècie en extinció que treballa a l’agost.. I la veritat és que, com tu, al principi m’ho vaig agafar amb tanta filosofia que fins hi tot em vaig auto-sorprendre… Més tard, per això, vaig sentir com si cada dia fós dissabte i a mi em tocava treballar!! Encara em queden uns dies abans de agafar-me el meu torn de fer olor permanent d’aftersun, però hi arribaré!! A tu et desitjo el millor dels ‘breaks’. Petons

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús