Tu a Hollywood i jo a Barcelona

Quan em vaig assabentar que la Melissa Rosenberg era la guionista de Dexter, Ally McBeal i Party of Five (els Tots cinc de la meva infància!!), el cor em va fer un salt i em vaig abraonar sobre l’ordinador per confirmar la meva assistència a la Master Class que va impartir ahir a la seu de l’SGAE i del GAC, a Barcelona.

Estar-se 6 hores amb una guionista de Hollywood que escriu tot el que tu voldries escriure algun dia (la saga de Crepúsculo potser no forma part de la meva ‘wishing list’, però no tampoc li faria fàstics) no té preu.

Melissa Rosenberg, GAC, Barcelona

La dona ens va parlar principalment de Dexter i de Crepúsculo (malaurats Party of Five i Ally McBeal), però també ens va explicar el seu dia a dia, mètode de treball, motivacions i com combatre les distraccions quan treballes a casa. Encara que el seu compte bancari i el meu deuen diferir en uns quants milions de dòlars, em vaig sentir entesa, com si la Melissa ens hagués arropat a tots i ens digués que per molta fama, calés i feina que tinguis, escriure sempre és el mateix: difícil amb ganes. Ella també treballa amb pijama, també té temptacions d’arrasar la nevera, també s’obliga a fer exercici de tan en tant per no esdevenir una persona amb forma de quatre, també s’empipa quan algú li canvia una línia de diàleg que ha trigat una setmana a polir i de vegades també ha de sacrificar la seva vida personal (‘cancel your life’, en les seves pròpies paraules) per poder assumir la feina, sempre tan mal repartida en el temps.

El dia va acabar amb una conversa entre ella i en Martín Piñol (que va confirmar-nos que no sap abandonar la vis còmica ni tan sols quan parla en anglès, molt adequat per despertar un auditori en les crítiques hores de la migdiada potencial). Després de parlar sobre l’ofici de guionista, van centrar-se en el paper de la dona en el món del guió. Encara que crec que va ser més aviat ella qui s’ho va fer venir bé per acabar parlant d’això. El cas és que la Melissa, com a dona, no ho va tenir gaire fàcil per fer-se lloc en la indústria cinematogràfica i, amb el temps, ha esdevingut una feminista d’aquelles abanderades i amb el ganivet a la boca a punt de saltar sobre la jugular de qualsevol mascle que amenaci la seva integritat laboral, física o moral. Jo mai m’he considerat feminista (masclista tampoc, no fotem), però ahir ja estava a punt de vestir-me de color lila i serrar-me els hipotètics talons de les sabates. Resulta que als EE.UU. les dones tan sols representen un 17% del total de guionistes i un 7% del total de directors. No vulguem saber com està la situació a l’altre cantó de l’Atlàntic.

Sigui com sigui, el resum de la Melissa Rosenberg no té contradicció possible: ens hem de posar les piles. I anant una mica més enllà, diria que tan és que siguem dones vs homes, guionistes vs productors, autònoms vs gent amb 14 pagues a l’any o persones a l’atur vs la crisi actual. No s’hi val a fer-se les víctimes. Aquí no regalen res i si volem alguna cosa l’hem de suar, hem de picar portes, insistir, pencar de valent i, amb una mica de sort, ens la guanyarem. I si no ens la guanyem, almenys podrem queixar-nos amb propietat, perquè com a mínim ens haurem mogut. Potser em repeteixo més que la ceba, però a mi em va bé que m’ho recordin. I més, si és un Déu de l’Olimp com la Rosenberg, que baixa al costat dels mortals i ens insisteix que tan és d’on vinguis perquè, en aquest món d’homes, productors, assalariats o amb dificultats per la crisi, tothom ha de suar tinta.

5 comentaris

  • Sílvia

    07/10/2011 10:28

    Només un apunt, feminista vol dir voler assolir la igualtat entre homes i dones. No considerar a les dones més que als homes.

  • Joan

    07/10/2011 22:28

    Hi ha més fotos o video del Master Class?

  • Cristina Broquetas

    08/10/2011 7:21

    Joan, van comentar que penjarien el vídeo al web del GAC. Suposo que també hi podràs trobar fotos. Sinó, també al seu facebook.

  • Joan

    09/10/2011 18:05

    Ok! gràcies Cristina ja ho miraré.

  • Xavieret i cognoms

    11/10/2011 9:55

    Treballar en pijama és la “tesitura” més jevit i que més valoro dels autònoms guionitzadors.

    És altament probable que en el vostre lloc m’acabés llevant a les 14:00 i enlloc de guionar dediqués el temps a mirar els Simpson i les sempre excitants notícies d’Antena 3.

    10 punts per valtres.

    PD: li vas preguntar el que jo sempre vull saber? “Why Dexter’s Box is allways filled with the same amount of blod samples? Someone has to pay for that huge mistake!”

    X-

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús