A mi no se’m trenca el mirall

Arran del famós article de Mònica Terribas, m’han agafat ganes de parlar de Televisió de Catalunya. Lluny de ficar-me amb política, administració pública, economia i d’altres matèries que em van una mica grans, aprofitaré l’avinentesa per ficar-me amb nosaltres, amb els espectadors.

Estic d’acord amb moltes de les crítiques que a vegades s’infligeixen a la cadena: sempre surten els mateixos actors, sempre contracten els mateixos guionistes/directors, allarguen massa algunes sèries, no s’arrisquen prou… I, tot i que ja se sap que no hem de mossegar la mà de qui ens alimenta, admeto que a vegades les decisions de TVC m’empipen molt (com poden programar una sèrie com la de la Sardà!?!? A qui se li ha acudit contractar un cantant perquè faci odes dels gols de Messi?!?).

Però abans de treure l’escopeta estaria bé contar fins a deu. No em posaré a analitzar totes les meravelles de ‘la nostra’ (servei públic, programació de qualitat en català, dinamització del sector privat des del públic, adaptació a la segmentació i necessitats del TDT, envejable servei a la carta…) perquè això ho explica millor la seva directora, però imaginem-nos per un moment que sí que es trenca el mirall i TVC es desvirtua i esdevé com la resta de canals. Pànic. Personalment, el televisor només em serviria per connectar-hi el disc dur extern i mirar-me sèries americanes. TDT al riu. Ho confesso, se’m regira l’estómac, m’inflo i em surten granets cada vegada que faig zapping als esperpèntics programes de Cuatro, Tele 5 o Antena 3 (que, d’altra banda i, com a bons catalans, aprofitem de meravella per nodrir programes com l’APM).

D’entre tots els canals de la caixa tonta, TVC demostra que n’hi ha algun d’intel·ligent. I a sobre és barata. Pel mòdic preu de 3,33 euros al mes (segons les xifres que ofereix la Terribas al seu article) tenim televisió en la nostra llengua, programes de qualitat, feina per molts professionals de la indústria i la seguretat que els nostres fills no jugaran a l’hora del pati en castellà quan es es posin a copiar les sèries que veuen per la tele.

Com nens malcriats, els espectadors de TVC ens queixem de massa bé. Acceptem-ho: Televisió de Catalunya no serà mai la HBO. Ni pot, ni crec que ho hagi de voler perquè la seva escomesa és una altra; com molt bé indica el seu nom, té funció de país i no la de proveir a mig món. Així que, espectadors, està molt bé que siguem perfeccionistes, però encara estarà millor si de tan en tant ens tustem l’esquena i ens felicitem per la feina ben feta.

2 comentaris

  • Dani Espinosa

    13/10/2011 17:59

    … i la seguretat que els nostres fills no jugaran a l’hora del pati en castellà ….
    GENIAL!!

  • Carles Panadès

    13/10/2011 19:02

    Com bé dius, cal valorar i estar orgullosos de la televisió que tenim a casa nostra. És cert que és probable que mai engeguin grans superproduccions però és més aviat per recursos econòmics, no pas per la falta de talent. I és que de vegades han intentat innovar en la mesura del possible i han creat veritables aberracions…Ara bé, altres vegades han tingut èxit en el procés i fins i tot han pogut exportar algun producte fet a TVC, símptoma de la seva qualitat.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús