Cliffhanger

Cliffhanger (derivat de l’anglès “cliff” (penya-segat) i “hang” (penjar) és un terme que representa les escenes del final d’un episodi d’una sèrie de televisiócòmicpel·lículallibre o qualsevol altre tipus d’obra de la qual s’espera una altra entrega, i que es caracteritzen per generar la intriga o shock necessari per tal que l’audiència s’interessi per conèixer-ne el resultat o desenvolupament a la següent entrega. (font: Viquipèdia)

Un cliffhanger, per traduir-ho el més acuradament possible al català, seria una escena que ens deixa ‘amb l’ai al cor’. S’utilitza en guions, però darrerament he comprovat que també s’utilitza en guionistes. A mi mateixa em va passar la setmana passada. Em van deixar penjant d’un precipici i ni tan sols van tenir la bondat de donar-me unes cordes o un arnés.

Feia set mesos i mig que treballava sense parar, bolcada completament a la feina. Sense vacances d’estiu ni res. Havia arribat a un punt que en tenia tanta, de feina, que havia decidit cancel·lar la meva vida (cancel your life, com diria una famosa guionista americana). Fent gal·la de l’empenta catalana i del sacrifici dels autònoms vaig oblidar-me de la vida social, dels moment d’oci i em vaig prendre un cafè decidida a encetar aquest període de la meva vida treballant fins les tantes de la nit.

Els dies transcorrien a un ritme frenètic, però amb el bon sabor a la boca d’haver pres la decisió correcta. Em felicitaven per les entregues, em van arribar a demanar alguns guions més i fins i tot vaig aconseguir guanyar algunes batalles en què es discutia el preu que els havia de facturar per la feina feta. Estava en ratxa.

Tanmateix, un dilluns, després de destinar tot el cap de setmana a repicar tecles per encàrrec, em va trucar proferint crits d’alarma: atura’t! deixa el que estàs fent! no escriguis ni una sola línia de diàleg més!… Tanquem.

Em va caure com una làpida al damunt. Que tancaven!… I què més? Com pot tancar una empresa a mitja producció d’una sèrie en la que han invertit tant? Com poden deixar-nos amb el cul a l’aire a tants guionistes, storyboardistes, animadors…? Deien que era més habitual del que ens pensàvem. Que passa a les millors productores. Que és la crisi. També hi havia alguns rumors més reconfortants: Algun grup inversor ens rescatarà. Alguna altra productora es quedarà la sèrie. Ens salvaran.

Però de moment, res. La meva vida – i possiblement la de molts dels implicats – ha tornat  a ser el que era abans de començar. Temps lliure, vida social, oci i, sobretot, replantejament de què vull fer amb al meva vida. Té la seva part positiva, però en el fons, estic cagada de por.

Perquè m’he quedat penjant del precipici. No és la primera vegada que m’hi quedo  (altres cops se m’ha acabat la feina), però potser no de manera tan abrupta. Em salvaré o cauré? Tornaré a tenir feina de guionista o ja se m’ha acabat el xollo? Per molt que estigui acostumada a les anades i vingudes d’aquesta professió, l’ai al cor el tinc permanentment. Així doncs, estic pensant que comença a ser hora de buscar un llit elàstic per situar a la vall, per assegurar-me la caiguda, per si finalment caic.

Algú em dóna feina?

1 comentari

  • isaak de Ponts

    14/02/2013 12:01

    Aiii de l’ai amiga meva, veig que aquest precipici és el més gran que s’ha format en molt de temps, ves a saber si el meteorit que ens ha d’esxafarnar (esclafar) en breu ens donarà una nova oportunitat. Perquè les coses com venen, se’n van. I tot i que no suportaria que em diguessin aquestes típiques frases tòpiques llefiscoses. que sàpigues una cosa: tu tranquil·la, que tot anirà bé

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús