Patinada de Polseres Vermelles

(conté spoilers)

Sóc molt fan de Polseres Vermelles i en general de tot el que escriu l’Albert Espinosa, però acabo de veure el capítol 23 i no m’explico què els ha passat. Quan vaig veure l’anunci ja em va sembla una mica estrany el gir sobtat cap al gènere policial que insinuaven, però com que dins de l’equació s’hi sumava un pastís de marihuana, vaig pensar que potser la cosa giraria entorn els nanos al·lucinant que vivien un thriller imaginari a l’hospital. Havia de ser això.

Però avui he vist el capítol i no, no anava per aquí. El capítol 23 de Polseres Vermelles es desvia de camí i envia la sèrie de vacances durant els 44 minuts que dura l’episodi. Un pres que ha de rebre una sessió de quimioteràpia es vol escapar i pren com a hostatges tots els malalts que hi ha a la sala; si no li donen un cotxe per fugir no deixarà anar a ningú i començarà a matar la gent. Al llarg d’aquesta estona, els Polseres no evolucionen en cap sentit, cap de les seves trames avança, són mers espectadors de la follia del pres i acaben el capítol exactament igual com l’han començat. Les trames d’amor, d’amistat, i sobre la superació personal a prendre pel sac. Tot el que transcorre durant aquesta estona és absolutament prescindible i si el capítol s’eliminés de la temporada no passaria res de res.

D’altra banda, la trama dels aspirants a Polseres i el pastís de marihuana que es mengen és igualment anecdòtic. Tampoc serveix de res. Bé, sí: com que els petits mengen un tros de pastís, comencen a al·lucinar (la marihuana no és ben bé al·lucinògena, però d’acord, això s’accepta) i en Dani decideix anar a salvar els Polseres col·lant-se pel conducte de l’aire. Gràcies a això distreu el pres, que dispara infructuosament contra ell, i això precipita que els policies, per fi, entrin a la sala de quimioteràpia i l’arrestin. Per fer que uns policies irrompin en una sala estic segura que hi ha milions d’altres estratègies més plausibles que  fer menjar un pastís de marihuana a una colla de nens de 8 anys. I no em molesta pel cantó moral de l’assumpte, sinó perquè  la idea és tan arriscada i tan potent, que no li treuen tot el suc que podria tenir i, a sobre, resulta tan gratuïta com la resta de l’episodi.

A part d’aquests problemes estructurals, hi ha altres detalls al llarg del capítol que patinen. Per exemple, el paper del mosso. Si hi ha un mosso a la sala, per molt lligat que estigui, hauria d’intentar fer alguna cosa. Es l’únic representat de la llei i s’està tota l’estona quiet com un estaquirot, sense fer ni dir res per intentar ajudar els nanos (potser perquè quan passen cert número de línies de diàleg, als actors se’ls ha de pagar més). Si volen fer gènere policial, que el facin fins a les últimes conseqüències perquè, per ara, no cola.

Amb tot plegat, em dóna la sensació que aquest capítol ha estat posat amb calçador, escrit en un sol dia, sense pressupost per guió, ni per actors, ni per res, i introduït al mig de la sèrie per esponjar-la, per allargar-la, potser per fer-la més rentable i tot. En tot cas, esperem que no se’ls hagin acabat les idees i que aquest capítol no sigui simptomàtic del que altres vegades ha passat: que no s’ha sabut aturar una sèrie quan estava a la cresta de l’onada i que se l’ha sobreexplotat. Esperem que només hagi estat la patinada d’una sèrie molt bona escrita per un guionista brillant.

5 comentaris

  • isaak de Ponts

    21/03/2013 10:52

    NO sóc seguidor d’aquesta sèrie. Ans al contrari, ni de l’Espinosa a qui he llegit i no sempre m’ha complagut. Potser per la seva maniàtica forma de treballar fent, precisament el que descrius: una història que funciona, agrada, t’enganxa i després no saps si s’ha donat un cop de cap al llit mentre s’aixecava, o directament no ha dormit, resulta que l’argument canvia, es precipita i cau… Espero que segueixis comentant la sèrie. perquè m’agrada molt més que la sèrie en si mateix.

  • Yolanda B.

    28/03/2013 19:06

    Jo he tingut la mateixa sensació del capítol. Però vaig pensar que el motiu era fer sortir i donar protagonisme a l’actor que fa de pres, l’Andrés Herrera (per promoció?). Últimament està vinculat a dues obres de teatre al TNC. Una, del mateix Espinosa, “els nostres tigres beuen llet” i l’altra, “una història catalana”. Ell acaba sent el protagonista del capítol. I potser ho fa molt bé. Però la sensació dins de la sèrie és de capítol-pegot.

  • Aida Cat

    28/03/2013 19:49

    I un altre fil sense sentit, volen fer retallades a l’hospital. El Mercero és a qui faran fora i ja no se sap res més del tema. Ni en aquell capítol ni en el següent.

  • Cristina Broquetas

    23/04/2013 11:22

    No ho sabia, això de l’Andrés Herrera. Possiblement aquest és el motiu de debò! Gràcies, Yolanda, per la informació! ;)

  • Cristina Broquetas

    23/04/2013 11:23

    Totalment d’acord. Vaig pensar que ho resoldrien en capítols posteriors i no ho han fet – de moment. Realment dóna la sensació que aquest capítol no pinta res dins de la sèrie. Gràcies, Aida!

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús