Integristes, emprenyats, incompresos i prescriptors

Per Sant Jordi he detectat els següents tipus de comportament:

Els integristes: Si no els regalen un llibre i una rosa – o millor diversos llibres i diverses roses – entren en una depressió profunda durant la resta de l’any. El dia de Sant Jordi per ells és xauxa i s’empesquen les excuses més surrealistes per prendre’s el dia lliure i anar a remenar centenars de llibres i picotejar pans de Sant Jordi tot al llarg de la Rambla Catalunya, les Rambles i Passeig de Gràcia. I si es troben algun famós durant les 12 hores de la seva passejada, la diada haurà estat un èxit.

Els emprenyats: Detesten Sant Jordi perquè no és festa. I si s’ha de celebrar alguna cosa, s’ha de fer amb totes les conseqüències. També els empipen els llibres mediàtics. Els llibres mediàtics són pels qui no tenen criteri, pels qui es deixen entabanar pel maleït màrketing, i a sobre – la gent no ho sap! – però la major part d’aquests llibres, no els ha escrit ni el mateix autor. Una altra cosa que els treu de polleguera és que El Corte Inglés es transvesteixi penjant una senyera de 100 m2 per reclamar que els llibres els hi comprin a ells. Els emprenyats, si compren llibres, ho fan a llibreries de proximitat i que parlin en català.

Els incompresos: Són els que compren una rosa a la seva xicota perquè saben que sinó hi haurà represàlies. A canvi, ells reben un llibre i han de somriure com si els fes una il·lusió descomunal. Troben que llegir és un suplici i no entenen com algú pot dedicar-se a resseguir amb la mirada línia rere línia quan les històries te les poden explicar audiovisualment. Aquesta gent pateix per Sant Jordi. Saben que decebran als seus estimats perquè el llibre que rebin com a molt acumularà pols a la tauleta de nit fins al proper Sant Jordi, arrancant entremig alguns ‘no penses endur-te’l ni de vacances?’ o ‘jo no sé per què et compro llibres’. Desitjarien que els regalessin un còmic, un recull de receptes, o ni que sigui la premsa del dia – que almenys tenen sudokus -, però sempre reben el Best Seller de torn.

Els prescriptors: No se’n poden estar de recomanar els llibres que s’han llegit a tort i a dret. De fet ja fa una setmana que els seus únics temes de conversa es centren únicament en literatura. S’ha de fer cas de les seves recomanacions perquè sinó ets un heretge.

* * *

De tots quatre, jo m’inscric a mi mateixa en una barreja  bipolar de la primera i la segona opció, una mena de barrufet rondinaire enamorat de la diada de Sant Jordi i que, avui, no se’n pot estar de fer de prescriptor. Aquí va la recomanació:

El Diari d’H. narra les aventures i desventures d’una noia de 14 anys, una noia que ben podria ser la mateixa escriptora, la Hypàtia Pétriz, sinó fos perquè ella ho ha desmentit una i altra vegada. El que és cert és que a l’Hypàtia li agrada jugar a confondre el lector, a fer-nos pensar que estem llegint el seu autèntic diari íntim i no una ficció escrita per una prodigiosa ment adolescent. Pels que escrivim, la Hypàtia és un referent de tot allò que hauríem volgut ser de més joves. Publicar té molt de mèrit, però fer-ho als 14 anys és tot una gesta. Diari d’H. és un llibre de qualitat, amb descripcions acurades, però àgil, fresc, amb vocabulari actual, temes molt propers als adolescents i una injecció de cultura musical gens menyspreable. Els referents musicals que la Hypàtia evoca en el seu llibre passen de Joy Division a Echo and the Bunnymen passant per Jim Morrisson. La Hypàtia s’ha repassat tota la bibliografia d’Edgard Allan Poe i la seva pel·lícula preferida és Donnie Darko, només per citar algunes de les preferències hardcores d’una noia que enlloc d’estar a l’edat del ‘pavo’, escriu llibres i consumeix un nivell de cultura que la meitat dels adults encara no estan preparats per digerir. I això es fa palès a la seva història. Desenganyeu-vos, tot i el fúcsia de la portada del llibre, aquesta no és una novel·la rosa per nenes que llegeixen la Súper Pop.

Que passeu una feliç diada!

 

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús