Tadjikistan, de l’11s a la poligamia

-1.jpg Tadjikistan només apareix en l’escenari de  l’actualitat -i gairebé sempre en un racó- quan el sacseja la violència o el remou la desgràcia. Des de Tadjikistan es va desplegar -amb el vist i plau de Moscou- l’operació aliada  contra l’Afganistan dels talibans i d’Al Qaida, com a resposta a la matança de l’11S aNova York i Washington, i hi  van sortir el grups de mujaidins que van ocupar Kabul. Passats deu anys, l’ex-república soviètica continua sent -de fet- un protectorat rus. Fins el punt que les unitats de l’antic exèrcit roig s’hi estaran fins l’any 2063. És la garantia que té el Kremlin de mantenir les seves fronteres protegides del fonamentalisme islàmic.

L”home clau d’aquest dispositiu de seguretat geopolítica és el president tadjik Emmomali Rakhmònov, un home de la vella nomenklatura soviètica, guanyador de la guerra civil -entre islamistes i liberals laics d’una banda, i pro-russsos de l’altra- que va ensagnantar el  país entre 1992 i 1997.

Tot i els seus origens Rakhmònov té prou capacitat d’adaptació com per ser l’home de Moscou i alhora l’impulsor el projecte de construcció a Duixambé, la capital, de la que serà la mesquita més gran del món musulmà: podrà acollir més de 15.000 fidels. Es dóna per descomptat que la mesquita de Duixambé serà més grandiosa que la de Kiptxak, al Turkmenistan, on hi caben unes 10.000 persones.

Del 70 per 100 d’aquesta’obra gegantina se’n fa càrrec Qatar amb una donació de 70 milions de dòlars. Una quantitat que hauria anat millor  invertir-la en plans contra la pobresa. Misèria que està provocant el retorn de la societat tadjik a la poligàmia: davant l’emigració massiva d’homes joves, les dones s’estimen més collir-se a un màrit polígam que no pas veure’s atrapades en la prostitució.

Però la pobresa colpeja sobretot els més petits. Segons l’OIT, Tadjikistan és un dels països amb més nens sotsmesos al treball il.legal. Es calcula que en una població de sis milions d’habitants uns 200.000 nens entre cinc i catotze anys treballen en situació prècaria, i uns 65.000 de franc. Molts d’aquests nens i les seves famílies veuen en les escoles i les xarxes de serveis socials dels islamistes una autèntica redempció. I per això el president Rakhmònov i la seva nomenklatura, a l’hora que vigila i assetja els islamistes -i sobretot la seva diguem-ne societat civil- procura estar a bones amb la gent, amb la població de majoritariament musulmana. I a Rakhmònov aquesta tàctica fins ara li ha anat la mar de bé a la vista dels percentages sorgits de les urnes: en les últimes eleccions els islamistes no van superar el 7 per 100 dels vots.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

a

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús