Hongria sense República

bandera hongaresa

El periodista hongarès József Bodrogí  m’escriu i em confessa com li dol a l’ànima que en virtut de la nova Constitució -vigent des d’aquest 1 de gener del 2012- el seu país  deixa  de dir-se “República d’Hongria”  i queda definit com “Hongria”. Així a seques. L’escalada conservadora del primer ministre Viktor Orbán sacseja tots els contorns de la democràcia hongaresa. Els econòmics, els socials, els europeus, els morals. Fins i tot els mots en surten tocats. I József coneix bé el valor dels mots, del nom de cada cosa.

József és un fill del kadarisme – Kadar era el dictador posat per l’URSS- i de les reformes dels anys 60 que van fer possible que Hongria encaixés bé, cap al finals dels 80, amb la perestroika de Gorbatxov. Era l’únic país de l’Est amb una classe mitjana urbana culta i amb un cens de 400.000 petits empresaris. Però aquella República Popular d’Hongria, d’arrel totalitària, feia nosa als que, com József, havien interioritzat la democràcia, l’havien descobert en els valors de la revolta antisoviètica de la tardor de 1956. Al cap de trenta-tres tardors, el 23 d’octubre del 1989, els hongaresos van “extirpar” l’estrella roja de cinc puntes de la seva bandera i  el mot “Popular” del nom del seu estat,  que va tornar a ser República d’Hongria. Mentre això passava feia gairebé un mes i mig que el govern de Budapest –autoreconvertit del comunisme ligth a la socialdemocràcia- havia obert la frontera amb Austria  i havia permès que milers d’alemanys de l’RDA la travessessin. Havia començat la gran desbandada-estampida que culminaria amb la caiguda del mur de Berlín el 9 de novembre. Hongria n’havia donat el primer impuls.

COM MOURE DOS TERÇOS?

“¿I com potser que el país més liberal i avançat de l’Est hagi esdevingut en un dels més conservadors i endarrerits d’Europa?”, es pregunta  ara József desolat, impotent davant els dos terços de majoria al parlament del govern de Viktor Orbán. Dos terços que han servit per redactar una Constitució amb reminiscències nacionalistes, que eleva la fe cristiana  a única moral possible, i capaç de projectar ombres damunt els vincles d’Hongria amb la Unió Europea. Dos terços “equiparables a una cuirassa de formigó armat -m’explica József- al voltant d’un primer ministre obsessionat pel poder”. Un Orbán nostàlgic dels temps imperials, amb referents ideològics més pròxims a l’autòcrata dels anys 30 Miklos Horthy, que no pas a la dreta liberal hongaresa, pràcticament extingida.

I tot i que József es nega a caure en els pessimisme es pregunta com es podrà moure una estructura construïda sobre dos terços dels vots emesos per una societat decebuda i espantada. Una societat capaç de transferir vots encara més a la dreta, al partit Jobbik –hereu de la Creu Fletxada satèl.lit del nazisme- i als qual els sondejos li atribueixen més del 17 per 100 dels vots, mentre els socialistes en prou feines  arribarien al 12 per 100. Tot això amb la censura, directa o encoberta, funcionant a ple rendiment. Una de les últimes escletxes de llibertat d’expressió que li queden a Hongria és l’emissora  Klub Radio, i tancarà a la primavera. “Perquè –explica trist, József- la direcció estatal de mitjans de comunicació no li renovarà la freqüència”.

 

1 comentari

  • German Pacio

    10/01/2012 15:00

    El nom de República no fará res per al futur de la natió. Es més, Spanya es un regne, llavors que hi ha moltes repúblicas dominadas per dictadors, narcopresidents reelects i populistas que fen la cosa·pública (la res pópulus) com una cosa de mentiretas.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús