Fukuyama, del final al futur

Cal un debat profund sobre com  el capitalisme global està erosionant les classes mitjanes i dimages.jpgesgastant la democràcia liberal. No ho proposa cap guru keynesià ni socialdemòcrata sinó Francis Fukuyama, el pensador nordamericà que ara fa vint  anys va publicar “El final de la història”, un controvertit assasig escrit des de posicions gairebé neoliberals. Les propostes actuals Fukuyama les exposa a “El futur de la història”,  que publica la revista “Foreign Affairs” aquest gener del 2012. Un assaig que -el títol ho diu- entronca amb el de fa vint anys plantejant  una certa continuïtat crítica. Fukuyama ve a dir que no hi va haver final, al temps que assegura que el futur que ens espera és d’una gran complexitat i incertesa.

Tot i que comença rebutjant el dogma de Marx segons el qual les condicions socio-econòmiques determinen les ideologies, Fukuyama alerta que les idees no són poderoses sinó representen les preocupacions de bona part de la societat. I la mirada del pensador nordamericà detecta  d’entrada, que el malestar de la crisi l’està capitalitzant més el populisme de dretes –el Tea Party als EUA;  o bé el Fidesz a Hongria- que no pas el que ell anomena “populisme d’esquerres”.  Per a Fukuyama populisme és qualsevol mena d’acitvisme mobilitzador i el d’esquerres inclou tant  la socialdemocràcia paralítica com el progressisme que en vol ser alternativa des d’un multiculturalisme que sovint desemboca en bonisme ineficient. Setanta anys sense cap innovació, es lamenta Fukuyama mirant l’espai de l’esquerra.

I tot seguit no es pot estar d’exposar tota la col.lecció de riscos i perills que copsa en l’horitzó dels nostres temps. Els ciutadans, els nordamericans sobretot  -diu Fukuyama-,  es poden permetre “smartphones” a bon preu, roba esportiva baratíssima i capbussar-se a Facebook, però cada cop menys tenen accés a una casa de propietat, a una assegurança de salut, o a una pensió de jubilació confortable. Fukuyama dóna dades: els beneficis de les més recents onades d’innovació tecnològica ha anat a parar especialment als sectors de la societat -a les elits- amb més possibilitats d’educació, de formació. No pas tothom gent de talent. Les xifres cremen: el 1974 un 1 per 100 de les famílies més riques dels EUA acaparava el 9 per 100 del PIB; el 2007 aquest 1 per 100 ja s’enduia el 23 per 100 del PIB. Les desigualtats sempre han existit-puntualitza Fukuyama- però dins actual món tecnològic es desborden.

EL COR DE LES TENEBRES

El  Francis Fukuyama, doncs, d’ “El futur de la història” és lluny d’aquell intel.lectual mimat per Washington, proclamador del “final de la història” i que arribaria al arrenglerar-se amb Robert Kagan, Richard Perle i Paul Wolfowicz, el nucli dur dels pensadors neocon de Bush impulsors de  la guerra d’Iraq. Haver viatjat al fons de les tenembres”, haver “remuntat el riu” a la manera conrrediana,  en companyia de gent diguem-ne “especial”, dóna a Fukuyama un plus de rigor, de credibilitat.

Des de fa gairebé quatre anys, poc abans del crash del 2008, Francis Fukuyama ja exhibia en el seu llibre “America en la cruïlla” un cert viratge d’idees i fins i tot de conviccions. Elogiava apectes de la politica social de Bill Clinton mentre acusava la dreta de miope per no voler reconèixer la necessitat de pujar els impostos, per fer més sòlid el sector públic i axí combatre millor les desigualtats. Alhora, com a liberal, Fukuyama continuava -i continua-  renyant l’esquerra per no voler acceptar els avantatges de privatitzar part de la seguretat social, o de retardar la jubilació.  Ara, en plena crisi, i fent  un esforç de positivitat, Fukuyama no renuncia a imaginar que els avenços tecnologics i científics acabin donant feina,  i frenant l’ensorrament de la classe mitjana treballadora. Però és més una qüestió de fe que no pas un reflex de la realitat empírica dels últims 30 anys.  Tot apunta, acaba Fukuyama, a que les desigualtats continuaran augmentant i la democràcia trontollarà perillosament.

 

 

 

 

 

 

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús