Marina Sallier. Una dona contra Putin

Marina-Salie.jpgMarina Sallier va morir el 21 de març passat just quan es complien vint anys de la seva incansable lluita contra Putin, a qui acusava de l’apropiació de millions de dòlars. El Putin denunciat per Marina Sallier no és el d’ara, l’amo del Kremlin,  sinó el que el 1992 era vicealcalde de Sant Petersburg quan ella era regidora del consistori. Temps en què Marina proclamava les seves conviccions liberals -gairebé ultraliberals, thatcherianes- amb el rigor propi d’una científica. Marina Sallier era geògrafa.

La vaig conèixer el març del 2000,  ha fet dotze anys. Li havia demanat una entrevista sobre el seu tema:  els indicis de corrupció de Putin a l’ajuntament de Sant Petersburg. Només entrar en aquell petit apartament del carrer Strelétskaia de Moscou, Marina Sallier em va impactar:  la fesomia, els posats i els gestos m’eren propers. Em recordaven l’escriptora Maria Aurèlia Capmany. De seguida vaig adonar-me que aquella dona indignada, irreductible i cridanera, representava una dissidència en exitinció. Que tot i que faltaven pocs dies perquè un kagebista com Putin fos elegit president de Rússia -per primera vegada i amb una gran majoria- ella estava disposada a continuar denunciant-lo, i a arriscar-se a les represàlies. Com quan en temps soviètics s’arriscava a anar a la presó per redactar i escampar fulls subversius.

Marina tenia a punt a sobre la taula del despatx  els documents que segons ella provaven que deu anys abans, el 1990, Vladímir Putin s’havia embutxacat uns 800 milions de dòlars provinents de l’exportació de gas i petroli a països occidentals. L’estat –aleshores l’URSS- havia aurtortitzat als ajuntaments a vendre una part de les partides d’hidrocarburs que tenien assignades, i amb els diners recaptats comprar aliments per omplir les botigues. Però a Sant Petersburg –que aleshores encara es deia Leningrad-  els queviures mai no van arribar tot i que els hidrocarburs sí que havien sortit. On van anar a parar els diners de l’exportació? Aquells 800 milions de dòlars, segons Marina Sallier i el també regidor Iuri Glàdkov? Era Putin qui havia de saber-ho com a responsable que era de l’operació comercial.

BLANQUEIG, FBI,  11-S

L’any 2001, l’FBI va iniciar una investigació sobre una presumpta operació de blanqueig de dòllars provinents de Rússia, que es remuntava als primers anys 90,  i que deixava pistes a la vora del Kremlin. La notícia es va publicar els primers dies de setembre del 2001. Però després del suport logístic per poder entrar a l’Afganistan que Putin va  donar a Bush arran de l’11-S, de la investigació del blanqueig de dòlars russos ja no se’n tornaria a parlar.

Així, el març del 2000, en aquell petit apartament de Moscou, a pocs dies d’unes eleccions  que marcarien el destí de Rússia,  Marina Sallier m’explicava com d’impresentable i persona de poc fiar era aquell Putin. Insistia que tot i que a Leningrad  havia estat el protegit de l’alcalde Anatoli Sobtxak -un demòcrata provinent del PCUS,  com Ieltsin- mai es va saber ben bé  qui de debò  era Putin: si el reformista que exercia de vicealcalde, o bé  un dels kagebistes  més poderosos de l’RDA fins la caiguda del mur. Per a Marina Sallier, és clar, l’autèntic Putin era el segon. Les denúncies sobre els 800 milions acabarien dormint als calaixos de fiscals i jutges, i els documents que acusaven Putin serien eliminats del web que Marina havia obert a Internet.

Al replà de l’escala, acomidant-nos, més somrient que una hora abans,  em va donar la seva tarja. Me la va fer llegir i em va insisitir que, sisplau, escrivís bé el seu cognom: Sa-lli-er, amb dues eles i erra final, i no pas Sa-li-é com sortia a molts diaris occidentals. A la tarja, a sota del seu nom, es llegeix la frase que era l’emblema de Marina: “Women for life without wars and violence”.  Mentre la seva imatge desapareixia al replà, no vaig poder evitar pensar que aquella dona, en la seva honorable ingenuïtat,  potser no havia imaginat uns anys abans –cap al final de l’URSS, quan la perestroika-  que la mateixa burocàcia que l’havia perseguit  -a ella i als seus companys- esdevindria classe propietarària capaç de robar i d’enriquir-s en nom dels valors liberals i del lliure mercat. Ni Marina tampoc s’hauria pogut pensar  mai que l’odiat KGB, reconvertit,  i instal.lat al cap damunt de l’estat, arribaria a guanyar-li la batalla de la veritat.

 

 

 

 

 

 

 

1 comentari

  • Siurana79

    06/04/2012 9:56

    És un plaer llegir articles tan ben documentats i sobretot, aquestes línies que són paratges encara per descobrir del què realment hi passa a can Putin.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús