Crònica especial #Trobades12

Si més no, perquè no hi sóc, que ja no m’espere a Benimaclet…

Em trobe a Alacant, mentre a València milers, milers, milers i milers de ciutadans són al carrer en la Trobada d’Escoles en Valencià, la que en fa 25. I sols és una de tantes i de tan multitudinàries que, com d’habitud, s’han celebrat enguany arreu del país.

Les trobades són una festa: una gran manifestació i la històrica reivindicació cíviques; són aparador de la faena que fem a les aules, són esforç i convenciment, alegria i tenacitat; són un vot de futur, són un reconeixement i tot de coneixences, són un marxem plegats, són una gran institució sense descrèdit… I són, ara més que mai, una litúrgica celebració de força i de poder;  valencians -sobretot-, tots a una veu: visca (l’)Escola Valenciana!

 

Comenta

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús