La congelació també mata

Tenia preparada una primera entrada per a aquest bloc. Però arrel dels darrers esdeveniments, és a dir, les morts de la Reeva Steenkamp i d’en Mido Macia a mans de l’Oscar Pistorius i de la policia, respectivament, sembla que no és la millor manera de començar. Tampoc vull començar amb aquests dos casos… al cap i a la fi, aniran per llarg i ja han estat prou coberts per la premsa. Ara bé, precisament aquesta cobertura (ara penso sobretot en l’article del Time Magazine, que ha posat uns quants pèls de punta per aquestes contrades) em retorna a la direcció de la meva entrada original, que parlava dels estereotips amb què sovint pensem en l’Àfrica, que potser no són del tot mentida, però són incomplets i donen una visió molt distorsionada del continent. Un mal punt de partida, en definitiva.

Una imatge que em sembla difereix poc d’aquella tan condescendent oferta pel Band Aid del 1984 (aquella famosa cançó “I ja saben que és Nadal?”, que buscava recaptar fons per resoldre la fam a Etiòpia):

Where nothing ever grows
No rain or rivers flow

Do they know it’s christmas time at all?

Here’s to you
Raise your glass for everyone
Here’s to them
Underneath that burning sun

Do they know it’s christmas time at all?

Feed the world
Feed the world
Feed the world
Let them know it’s christmas time and
Feed the world

De debò? “Allà on res mai creix, i no hi ha pluja ni rius. Alimentem el món…” Sovint em trobo que la mateixa visió predomina 30 anys més tard.

És en aquest context que, a finals de l’any passat, arriba la genial parodia feta per la Norwegian Students’ and Academics’ International Assistance Fund (SAIH), un fons fundat al 1961 amb l’objectiu de donar suport al moviment contra l’apartheid a Sud-àfrica. Tal com expliquen ells mateixos, malgrat que Noruega és un país amb un clima fred, als noruecs els posaria molt nerviosos si només se’ls conegués per això. D’aquí que, amb un equip d’actors i altres col·laboradors sud-africans, la SAIH va produir aquesta fantàstica rèplica d’aquell Band Aid. Ara bé, amb un gir, aquesta vegada es tracta d’una campanya promoguda per africans per recollir radiadors per a Noruega. No us perdeu la lletra, és sensacional (i hi trobareu la raó del títol d’aquesta entrada!). Amb ella i amb la promesa de no deixar que se m’escapi ni un sol estereotip en aquestes particulars Memòries d’Àfrica (…) en aquest bloc, m’acomiado fins a la propera entrada!

Etiquetes

2 comentaris

  • montserratqp

    08/03/2013 12:58

    Un gust llegir-te i poder conèixer de primera ma el continent africà o almenys el trosset on vius .
    La campanya per Noruega és genial! El somriure i el bon humor no són pas un tòpic, oi?

  • mgarrich

    08/03/2013 22:59

    Montserrat! Gràcies per llegir-me, i si, si, no cauré en el tòpic però fins ara he trobat molt i molt sentit de l’humor per aquí. I moltes ganes de riure… ;-)

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús