Un dia especial i 1000 metres de memòria

Avui 21 de març és festa nacional, Dia dels Drets Humans a Sud-àfrica i Dia Internacional contra el Racisme, coincidint amb la matança de Sharpville.

En el marc del 50è aniversari de la campanya contra els passis que tot ciutadà “no-blanc” (segons el llenguatge del règim de l’Apartheid) havia de portar, on deia si podia ser a un determinat indret i sota quin motiu (feina), el Congrés Pan-africà (PAC segons les sigles en anglès), liderat per en Robert Sobukwe, va organitzar una protesta per al 21 de març de 1960. La idea era deixar els passis a casa, i anar a entregar-se a una comissaria de policia, donat que no portar passi era castigat amb arrest, judici i multa. El Congrés volia així omplir les presons amb milers de persones i forçar una crisi econòmica.

Durant tot el matí, els líders del PAC van anar casa per casa a Sharpville. Al migdia ja eren unes 5000 persones a les portes de la comissaria de Sharpville, cantant cançons de lluita i demanant entregar-se per no portar passi. Al migdia, uns 300 policies van obrir foc contra el grup, matant 69 persones i ferint de gravetat un parell de centenars més.

Aquesta matança va suposar l’arrest d’en Robert Sobukwe (que va passar els següents nou anys empresonat en règim d’aïllament a Robben Island, i set anys més sota arrest domiciliari), renovada pressió internacional contra el règim racista (les imatges d’aquell matí van donar la volta al món) i l’inicia de la lluita armada per part del Congrés Nacional Africà.

Amb l’arribada de la democràcia, el govern va decidir fer-ne festa nacional, com a Dia dels Drets Humans. La jornada, però, és encara recordada per molts com el “dia de Sharpville”, i també el dia dels Herois Anònims.

Un d’aquests herois és en Abu Asvat, el “doctor de la gent”, assassinat a la seva consulta a Soweto el 27 de gener de 1989. Avui hem cel·lebrat el canvi de nom de la carretera que connecta Lenasia i Soweto, que a partir d’ara serà l’Abu Baker Asvat Drive. Més de 500 persones s’han trobat per recordar al doctor, juntament amb la seva vídua i els seus tres fills, i recórrer l’escàs kilòmetre de distància que separa les dues comunitats establertes artificialment pel règim de l’Apartheid.

Ara tinc però certa insolació després de caminar la distància un parell de vegades sota un sol infernal… demà us explico més sobre l’Abu, les seves idees i la seva mort que encara avui roman un episodi ple d’interrogants per a molts. De moment us deixo amb un petit vídeo sobre Sharpville, i m’escapo a buscar una dosi de paracetamol…

Etiquetes ,

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús