D’obituaris i llegats: a propòsit de la Maggie i el Nelson

Si seguiu aquest bloc, haur… bo, si el seguiu, d’entrada: gràcies!

A més, haureu notat que hi ha un salt notable en el temps entre la darrera entrada i aquesta. Les vacances escolars de Setmana Santa (més de dues setmanes aquí) m’han enganxat per sorpresa amb criaturada, més família i altres animals. I també moltes hores de carretera i manta. En definitiva, nombroses històries a la butxaca i poc temps per escriure-les. Des de bruixeria a complicats debats sobre racisme, retalls de biografies pakistaneses, palestines… l’equip de futbol local Catalonia (!), i més i més. Aquest país no s’acaba mai.

I amb tanta teca, parlaré avui de la Margaret Thatcher i el Nelson Mandela?! Doncs sí. La cosa va d’obituaris (també en el cas d’en Mandela, segons la Universal Channel SA a qui ara fa dues setmanes se li va escapar un obituari de l’ex-president sud-africà.. ups!) i de llegats.

En el cas de la Maggie, perquè el seu controvertit llegat no deixa indiferent a ningú, tampoc aquí al sud d’Àfrica. Els programes de ràdio (ja ho he dit aquí, que tot programa de ràdio compta amb la participació dels oients?), la premsa i les xarxes socials no han parat. El mateix vespre de la seva mort, un presentador de la cadena Talk Radio 702 preguntava als oients sobre l’ex primera ministra i el seu paper respecte al règim de l’Apartheid (per a més detall, en Joan ho explica amb molta claredat aquí!) sobre el que “hi havia molta divisió d’opinions”. 30 minuts de trucades més tard, ell mateix arribava a la conclusió que, de divisió d’opinions, cap ni una. Bo, no, una sí: va trucar una britànica tota enfurismada amb la falta de respecte cap a la Thatcher que, segons ella, va ser per al seu país el que en Mandela per Sud-àfrica. (…) Segur que aquesta oient poc s’esperava que dies més tard la “Ding Dong, the Witch is Dead” arribaria a ser la segona cançó més venuda de la setmana…

I parlant de llegats, em consta que també arriben notícies per contrades catalanes de les nombroses entrades i sortides hospitalàries d’en Mandela. No és cap secret que segurament tenim líder en vida per poca estona. En aquest context, la família Mandela fa titulars de nou. Dues de les filles, la Makaziwe i la Zenani Mandela (juntament amb l’ex advocat i amic d’en Mandela, l’Ismail Ayob), han demanat a un tribunal fer fora a en George Bizos, Tokyo Sexwale i Bally Chuene (tres pesos pesats i amics personals d’en Mandela) dels consells d’administració dels dos fons d’inversions (valorats en 1,7 milions de dòlars) creats per gestionar els ingressos de la venda de la petjada de la mà d’en Mandela. Aquesta notícia, juntament amb altres activitats que surten a la llum tres mesos abans del seu 95è aniversari, dibuixen una imatge familiar de corre-cuita per assegurar una bona posició en l’afany de treure el màxim partit possible de l’abast del llegat (vaja, del cognom) de l’avi. I si aquests temes d’herència mai no són bonics de veure en cap família, el cas de la “reialesa” sud-africana no és cap excepció. És més, les conegudes desavinences entre les famílies de la primera, l’Evelyn Mase, i la segona, la Winnie Madikizela, ex-dones d’en Nelson (amb la tercera i actual esposa, la Graça Machel, sovint en el paper de mediadora entre uns i altres…) afegeixen suc al tema.

En aquesta aparatosa cursa, la premsa va plena de projectes: 95 metres de felicitació d’aniversari de Record Guinness, concerts, tornejos de boxa, etc. La recent línia de vins House of Mandela, tampoc exempta de polèmica familiar… Fins i tot un reality show! Des del febrer, la Zaziwe Dlamini-Manaway i la Swati Dlamini, netes d’en Nelson i la Winnie, protagonitzen 30 minuts setmanals de Being Mandela a la televisió nord-americana. Segons elles, es tracta d’ensenyar la nova Sud-àfrica a l’audiència: de la seva vida a Sandton, el suburbi ric de Johannesburg, entre gent guapa i vestida a la moda que dina a restaurants cars… (una nova Sud-àfrica encara a l’abast de pocs). I, de pas, promocionar la seva nova línia de roba “El llarg camí cap a la llibertat” (que pren el nom de la famosa autobiografia de l’avi). Elles diuen que el cognom també és seu i que compten amb el vist-i-plau dels avis. Si ells van lluitar és perquè elles avui poguessin també triar aquest camí en la indústria de l’entreteniment, asseguren.

Tot plegat… food for thought.

Etiquetes ,

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús