Els 60 segons de la polèmica

Aviat m’hauré de replantejar el subtítol d’aquest bloc… portem ben poques entrades (mea culpa… diuen que Johannesburg és una ciutat ràpida, però això és poc… sovint tinc la sensació que un dia aquí és un any a casa, amb la de notícies, històries personals, anècdotes que s’acumulen al final del dia) i tornem a parlar d’en Mandela. Mitjans de comunicació repassen i repassen constantment l’obituari, assegurant que quan arribi el dia D no hi falti el darrer gest d’aquesta icona sud-africana, i família i companys de partit asseguren una darrera foto amb ell, etc. I, mentrestant, tot aquest circ no deixa indiferent a ningú per aquestes contrades.

Cada visita a l’hospital, arrossega un eixam de periodistes i fotògrafs a les portes de la seva residència al barri de Houghton, Johannesburg. Com si es tractés d’uns dies de càmping, els veiem acampar amb el para-sol, els tuppers i la crema de sol atents al mínim moviment mentre fan petar la xerrada. “Cap respecte a la intimitat d’una família que passa per hores baixes”, protesten alguns, mentre altres es justifiquen… “en Madiba és estimat per molts més, i és el nostre deure mantenir-los informats”. També es debat què passarà després, el nostre WHAT moment (What Happens After That moment) tal com, si no em falla la memòria, el definia un tertulià a la radio nacional ara fa unes setmanes. “Això no forma part de la nostra tradició africana”, protesta una oient, “no parlem de la mort de la nostra gent gran”.

I des d’ahir, ja hi tornem a ser. No, no el tenim a l’hospital. Però les imatges d’una recent visita d’en Zuma i altres líders de l’ANC on es veu un Mandela fràgil i taciturn, molest per la llum d’un dels flashos de les càmeres amb què li fan fotos, no han deixat a ningú indiferent. Ens hem llevat amb premsa i ràdio traient fum sobre aquests escassos 60 segons de vídeo. I seguint de prop als mitjans, és clar, van el Facebook i Twitter. “Està bé, ANC, ens queda clar que en Madiba pertany a la vostra història i no a la del DA o la Helen Zille (la Democratic Alliance és el principal partit de l’oposició amb la Helen Zille al capdavant). Podeu ara deixar al pobre avi en pau?!”, exclama un dels nostres amics al Facebook. Mentrestant, un altre defensa la visita tot dient “què no és tradició africana la de visitar als nostres avis i pay our respect (ja em perdonareu, em falla la traducció)?”. I continuem “que no ha sacrificat prou aquest home pel país que ara ha de ser utilitzat de moneda política per l’actual govern?”…

Us deixo amb el vídeo, a veure què en penseu…

Etiquetes ,

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús