La prova del llapis sobreviu, com les males herbes

Avui la N, la nostra jove veïna filla de mare i pare moçambiquesos, m’ha posat els pèls de punta. Preparàvem llavors de papaia (un dels nous projectes per al desembre: aconseguir fer crèixer un o diversos arbres de papaia amb èxit… diuen que és fàcil, i tenim el clima adequat!), mentre m’explicava les aventures i desventures de ser una de les prefects de l’escola enguany. Entre les aventures, una visita a Magaliesberg al gener en un taller de lideratge. I vet aquí que, allà a Magaliesberg, ella i un parell d’amigues volen visitar el lavabo i un guàrdia blanc, diu ella, situat a la porta dels banys els pregunta per la seva raça. Elles que pensen que és una broma li contesten, i ell pregunta a una de les noies que si li pot fer la prova del llapis… LA PROVA DEL LLAPIS!

[nota: la prova del llapis era una més de les estúpides i humiliants regles amb què el règim de l’Apartheid separava. Si la raça d’una persona “no quedava clara”, la prova definitiva consistia en comprovar si el seu cabell aguantava un llapis. Si l’aguantava, era classificada com a Coloured, amb més drets que una persona classificada Black però menys que una de White. Si el llapis queia, era considerada White.]

Elles, que als seus ingenus 13 anys continuen pensant que és una broma, li ho permeten. I finalment entenen que no hi ha motius per somriure quan l’home conclou que no els és permesa l’entrada. Van a buscar al líder del taller, que les porta a lavabo i, segons entenc, intercanvia paraules poc amigables amb el guàrdia en qüestió, entre elles “són les nostres clients, no ho pots fer pas això”, etc. I a mi em preocupa. Em preocupa que la meva veïna s’hagi quedat amb la història de què com que són clients, no els hi ho poden fer… I em preocupa quan també em subratlla protestant que “és injust perquè no hi havia cap guàrdia així al lavabo de senyors”. Hm.

Fast-forward. Tot just comencem maig. Quan li pregunto que més en sap de tot plegat, em diu que en tornar a l’escola una de les mestres els explica tot el significat de la prova del llapis, i també els diu que protestarà. En sap res més, la N? Nops. I a jutjar per com ho explica, té un embolic ben espès sobre tot el que va passar. Estic jo molt més emprenyada que no pas ella; caram amb el taller de lideratge i caram amb el seguiment de l’escola, que no en fa res i si en fa, no informa ni involucra a les víctimes, perdent així l’oportunitat d’educar-les i enfortir-les.

… Li dic que si mai li torna a passar una cosa semblant, pot proposar llocs on la persona en qüestió es pot posar el llapis i cap d’ells és el cabell. Que té el dret (i el deure!) de demanar nom i cognom de la persona, de fer-ne vídeo o foto amb el mòbil i, sobretot, de protestar a on sigui necessari per tal que son germà no es trobi d’aquí a uns anys en la mateixa situació.

Un cop pelades les llavors, la jove N marxa a casa amb un paper a la mà. He apuntat els nostres telèfons i demanat que pregunti a la mestra. Volem saber que se n’ha fet de la seva protesta. I sobretot, volem que la N ho sàpiga. I confio poder informar de progressos en aquest bloc. En breu.

Captura d'imatge del video Ukuguqula lbatyi (the pencil test) per Kemang Wa Lehulere, South Africa

2 comentaris

  • ferran vallejo i casals

    21/06/2013 7:42

    UNFORTUNATELY APARTHEATSSS IS STILL ALIVE AND KIKING ALL OVER THE WORLD… SOMETIMES INDERCOVER… JUST WATCH… BIG HUG FROM CATALONIA TO YOU… GREAT JOB…SALUT.

  • mgarrich

    17/07/2013 13:01

    ben cert, i voler ignorar-ho no ajuda a combatre-ho! gràcies per la visita, Ferran

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús