Protocol imperial, cortesia i telèfons mòbils

Edifici de la Dieta, a Tòquio. Jordi Juste

El principal partit de l’oposició japonesa, el nacionalista i conservador Partit Liberal Democràtic  (PLD), i dos petits grups també nacionalistes i conservadors, han presentat una moció perquè se sancioni Hiroshi Nakai, diputat del governamental Partit Democràtic del Japó (PDJ) i president de la Comissió de Pressupostos de la Cambra Baixa nipona, per la seva descortesia envers el príncep Akishino i la princesa Kiko durant l’acte de celebració del 120é aniversari de l’establiment del Parlament. Segons sembla, el diputat va tenir la barra de demanar a la parella que segués mentre esperaven l’arribada dels emperadors Akihito i Michiko, perquè sinó els diputats no podien fer-ho (per protocol). Diu la moció que Nakai va perjudicar l’autoritat de la Cambra.

La Casa Imperial japonesa i la seva relació amb la resta del món, incloses les autoritats polítiques, continuen governades per unes normes i un protocol totalment ridículs en una societat democràtica i moderna. Però hi ha una part substancial de la classe política i de la societat japoneses que semblen voler que segueixin així, cada vegada més allunyades del sentit comú de la majoria, d’allò que la gent normal considera que és una falta de respecte. En aquest sentit, es pot considerar alliçonadora la reacció del PDJ, el partit de Nakai, que ha contra atacat demanant que se sancioni el diputat del PLD Ichiro Aizawa, a qui li va sonar el telèfon mòbil durant la cerimònia.

4 comentaris

  • Noemi Casas

    03/12/2010 0:00

    Suposo que com a “occidental” trobo exagerat tot aquest protocol, però per un japonès no seria normal? Quant penses que trigarà el país a desfer-se de totes aquestes antigues tradicions, protocols, llenguatge formal, relacions subordinat-cap, fill-pare etc? Sembla que encara hauran de passar molts anys no? Realment tot això per mi és sinònim de japonès.

  • Jordi Juste

    03/12/2010 8:33

    Sí, trigarà. I hi haurà coses que canviaran més que d’altres. L’ideal seria saber què cal canviar i què no. És clar, la resposta és opinable. Per a mi, l’ideal seria que mantinguessin el respecte i abandonessin la submissió.

  • Elisabeth Gea

    03/12/2010 13:47

    De fet, considero que tot plegat és molt més complicat del que ens sembla a nosaltres com a occidentals.

    La majoria dels japonesos amb què he parlat, no semblen trobar res d’estrany en el fet de fer servir el tracte honorífic, o de fer reverències a les escoles abans de començar les classes, la relació de superior-inferior…

    No sé si només és un reflex de submissió, o és simplement que és més còmode seguir com s’ha fet sempre que posar-se a canviar les coses.

  • Jordi Juste

    03/12/2010 20:12

    Si no més complicat, sí que és diferent a com ho veiem sovint els occidentals. Els honorífics, les reverències i les mostres de respecte mutu em semblen característiques a preservar de la cultura japonesa.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús