Els drets humans no són cap mite, professor Wang

L’Ara del dia 2 de desembre publica un article en què el professor Ban Wang, de la Universitat de Stanford, afirma que els mitjans de comunicació han presentat la concessió del premi Nobel de la pau a l’activista xinès Liu Xiaobo com una lluita entre la llibertat individual i un règim totalitari, o com una batalla, diu, “entre la democràcia occidental i un sistema autoritari oriental”. Afirma el professor que aquesta lectura prové d’un mite arrelat de la modernitat liberal i l’autoritarisme oriental que “contraposa els drets humans amb la col·lectivitat, amb la comunitat i fins i tot amb l’Estat”.

El professor Wang critica el que anomena “mite de la localització geogràfica dels drets humans”, però és ell qui contribueix a identificar els termes “oriental” i “autoritarisme” amb “col·lectivitat”, “comunitat” i “Estat”. Precisament, l’acció de Liu Xiaobo i altres s’ha caracteritzat com una lluita pels drets humans a la Xina feta pels propis xinesos en els seus termes, mentre que el règim polític que s’hi oposa es basa ideològicament en una tradició política occidental de caire autoritari. El “mite” geogràfic del professor Wang sembla, més aviat, una manera de desvirtuar la defensa dels drets humans caracteritzant-la com un atac a Orient.

Esgotat ràpidament l’argument, implícit, de la lluita de civilitzacions, Wang acusa els que defensen els drets humans d’oblidar la importància de “l’Estat sobirà”  i la “voluntat política que representa el poble” i els recorda que, si no tenen en compte el “benestar del poble”, els drets humans “deshumanitzen l’individu” mentre milions de persones passen necessitats extremes. És a dir, a més d’atribuir la sobirania a l’Estat enlloc del poble i oblidar que aquest és la suma d’uns individus, Wang acusa els defensors dels drets humans d’anti orientals i els titlla d’egoistes insensibles;  i, després, encara rebla el clau dient que no només volen subvertir “governs constitucionalment elegits” sinó també “erosionar la sobirania política i atacar la integritat moral” de les societats no occidentals. Hem d’entendre que pel professor Wang el fet que un govern hagi estat escollit segons una llei ja el legitima? I que la llibertat individual que defensa Liu Xiaobo va contra la integritat moral de la Xina?

A continuació, diu Wang que “el discurs dels drets humans s’emmiralla en el concepte del dret a la propietat” i fa una crítica del capitalisme i de la globalització que el converteix en una caricatura de l’intel·lectual amb orelleres ideològiques, tan típic de l’Europa del segle XX. Parla Wang de “tirania del mercat” i d’éssers humans “sotmesos a la seva norma”. Ignora, en canvi, el patiment causat a milions de persones pels sistemes col·lectivistes que pretenien alliberar-los d’aquest malèfic jou.

Una vegada desqualificat l’enemic, Wang ens ensenya el bon camí: “La lluita pels drets humans –no només els individuals sinó també els socials i econòmics– posa barreres a les forces destructives i capricioses del mercat”. És a dir, el professor Wang admet que “la lluita pels drets humans” és positiva. Gràcies, però estaria bé que no oblidés que aquesta lluita també posa barreres a les forces, també destructives però potser menys capricioses, de governs autoritaris i funcionaris corruptes que emmordassen aquells que gosen dir-los que són immorals o que estan equivocats.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús