Opinió

Començaré a construir aquest blog justament pel final. És a dir, pel darrer viatge. Ha estat diferent, un trajecte de vora 2.000 quilòmetres en cotxe des d’Alcoi a Munic empentat no pel plaer, sinó per la necessitat. Un viatge de llarga distància per carretera per al que ens hem vist obligats a llogar una berlina de grans dimensions, que ens permetera poder fer la mudança cap a Alemanya.

Però no em propose traslladar-vos en aquest post el què, ni tampoc el per què de la partida, sinó explicar el com i les oportunitats sorgides per a completar el camí en les millors condicions.

I és que cada vegada són més les persones que, segurament empentades per la crisi, opten per buscar alternatives als mètodes tradicionals de transport. És en aquest sentit que s’emmarquen accions com el carsharing o el carpooling, pensades d’entrada per a compartir trajectes curts amb cotxes de lloguer o particulars. Cotxes plens de camí a la faena o simplement cap a la ciutat, ja siga entre amics o entre persones desconegudes, per abaratir costos i promoure una mobilitat més sostenible.

Pràcticament tot avantatges. D’això mateix són ben conscients algunes empreses, que han començat a fer els seus negocis amb relatiu èxit a Internet. Més enllà de comunitats de proximitat més o menys independents, hi ha algunes webs a la xarxa que no han parat de créixer en nombre d’usuaris, com ara la francesa Comuto, amb presència en diversos punts d’Europa. També Conduzco.es o Compartir SL, amb seu a Terrassa, són alternatives d’utilitat a l’hora de buscar un trajecte compartit, ja siga curt, d’àmbit regional o fins i tot internacional.

En el cas de Comuto, per exemple, s’estima que supera el milió d’usuaris a tot Europa, el que permet concertar amb certa agilitat trajectes compartits de llarga distància. Precisament això és el que vàrem fer en el nostre viatge per carretera entre Munic i Alcoi. Tenint en compte la necessitat per raons laborals de partir unes hores abans de la vespra de Nadal, i les elevades tarifes d’un bitllet d’avió en eixes dates, ens va resultar senzill trobar dos persones interessades en compartir el nostre trajecte, fins Barcelona i fins València.

Desconegudes companyes de viatge que ens van permetre omplir el vehicle i compartir la despesa en gasolina i peatges, fins el punt d’abaratir quasi un 50% un trajecte de quasi 2.000 quilòmetres que ens haguera costat vora 400 euros per a dos persones.

A més a més, si atenem a les dades que facilita Compartir per al viatge, el nostre trajecte comú va permetre un estalvi de 274.24 Kg de Co2 a l’atmosfera, en comparació amb una experiència idèntica realitzada de forma indiviual.

Sense dubte, un viatge com el nostre només es fa per carretera per una qüestió de necessitat com fou el cas, però sempre existeixen aquestes necessitats, el que emfatitza més encara el valor d’iniciatives com les esmentades, encaminades a fomentar la sostenibilitat també mitjançant el transport particular.

(La tornada a Munic des d’Alacant, el 31 de desembre i després d’una setmana de vacances, explica en part el perquè de tot plegat: la vàrem completar en dos jornades i sense opció de sumar companys de viatge, amb mitja casa carregada a la part posterior del cotxe.)