Malgrat que una nit d’hotel a Oslo ve a costar uns 200 euros i sopar una simple pizza una vintena, no és cert que no hi haja alternatives per a descobrir Noruega, un dels països més cars del món, amb un pressupost ajustat.
En el nostre cas i no dic cap mentida, vàrem pagar menys per nou dies de tour a Noruega que per una viatge semblant a Croàcia. Només que canviant els hotels de quatre estrelles i els restaurants per pensions, càmpings i supermercats. La resta del plantejament fou, més o menys idèntic, ja que en les dos ocasions vàrem optar pel fly & drive – és a dir, volar i llogar un cotxe per a fer camí.
A l’hora de preparar un desembarcament a Noruega amb pressupost baix cal tindre algunes coses clares: que ens ho hem de cuinar tot nosaltres; que les distàncies són enormes i disposar d’un cotxe és una alternativa segura per a exprimir el temps i arribar més a lluny; que cal certa previsió i estar alerta per a trobar les millors ofertes de vol o lloguers. Hom ha de ser conscient, evidentment, que tot canvia radicalment en funció del calendari.
Nosaltres ho vàrem tindre clar des del primer moment i per això vàrem fer el que no acostumem a fer mai: planificar el viatge, per a l’estiu, amb certa antelació. D’entrada, la planificació ens va permetre aconseguir comprar els bitllets d’avió per menys de 125 euros per persona, preu final -vàrem volar a Oslo des d’Alacant, una ruta que en 2012 es manté oberta també des d’altres aeroports, entre ells el Prat. Alguna cosa semblant ens va passar amb el cotxe de lloguer.
Amb els dos pilars per a posar en marxa l’aventura clars, va entrar en acció l’oficina de turisme de Noruega en Espanya. Baix el meu punt de vista, funciona a la perfecció i ofereix abundant informació d’interés a l’hora de preparar un viatge al país nòrdic i per tal d’escollir allò que es vol veure. Per exemple, ens varen enviar a domicili i gratis una guia de càmpings d’interés, un complet mapa de carreteres i diversos fulletons turístics en espanyol força esclaridors.
En el nostre cas, teníem nou dies per davant, amb origen i final en Oslo condicionats pel vol de baix cost. Tenint en compte que les autopistes i vies ràpides no són abundants, vàrem organitzar una ruta en cotxe amb nou etapes i poc més de 2.000 quilòmetres de recorregut total.
La primera parada la vàrem fixar en la mateixa ciutat d’Oslo, capital petita i relativament moderna, a la que únicament li dedicàrem una nit. És cer que és poc, però més que suficient per a un viatge curt a Noruega, on allò que realment marca la diferència és la natura.
Amb pausa en Lillehammer, seu dels jocs olímpics d’hivern de 1994 i petita ciutat vinculada a l’esquí, directament ens vàrem endinsar en les muntanyes per a passar la nit en una cabanya, camí d’un dels fiords més populars i Patrimoni de la Humanitat: el de Geiranger.
Una excursió en direcció a l’Escala dels Trolls va marcar la frontera nord del nostre viatge, ja que ens vàrem tallar de seguir en direcció als pobles costaners d’Alesund o Kristiansund -i més encara de visitar la capital cultural i porta del Gran Nord que és Trondheim.
Endavant doncs, sempre cap al sud, gaudint al màxim dels fiords -amb petit creuer inclòs pel Sognefjord en direcció a Gudvangen i excursió a una de les glaceres de Jostedalsbreen. Escollint sempre càmpings i fins i tot albergs de la joventut a petites ciutats com Stryn o Voss.
Tot camí de la segona parada urbana i imprescindible en una ruta pels fiords: la ciutat portuària de Bergen. Allà, com tot arreu que la visita, vàrem tindre temps de tastar el salmó al mercat del peix, de passejar pel vell moll i de fer una completa excursió per les muntanyes de la vora. També de mullar-nos, una cosa de la que pocs viatgers s’escapen a Bergen -una de les ciutats on més plou del país.
En el viatge cap al sud per a tancar el cercle, se’ns van quedar algunes assignatures pendents per falta de temps, com el Lysefjord i les famoses muntanyes del Preikestolen, sobre el mateix. També la ciutat de Stavanger, una de les més dinàmiques de Noruega, arran del descobriment de les reserves de petroli.
A canvi, el punt i final el vàrem posar en l’amable costa sud, en busca d’un clima més suau i pobles pintorescs, com Kragero. Com la resta del viatge, és cert que va resultar genial, però haig de confessar que no ens va donar per a complir un desig: estrenar el banyador, en ple mes d’agost, en la travessia per un dels països més salvatges i impressionants d’Europa.
També interessa saber…
Que algunes carreteres de l’interior del país, especialment les de muntanya, tanquen al trànsit durant l’hivern i part de la tardor i la primavera
Que a Noruega està permés acampar de forma lliure i que n’hi ha una xarxa molt densa de càmpings, encara que la majoria no obre tot l’any
Que trepitjar un hotel o un restaurant és impensable en un viatge al país escandinau amb pressupost ajustat
Que les carreteres són en la majoria de doble sentit i dos carrils, amb velocitats màximes limitades de 80 km/h. Per autopista la velocitat s’incrementa només en uns pocs trams (i sempre per davall de 100 km/h). Nombroses cambres i radars s’encarreguen de vetllar pel compliment, sota amenaça de multa
Que 9 dies a Noruega en fly and drive ens van eixir per uns 1.600 euros tot inclòs per a dos persones: 250 € vols + 500 € cotxe + 850 € per la resta
Nascut a Alcoi en 1981, és periodista, emprenedor i viatger. Viu a Munic (Alemanya) des de gener de 2012, en la primera parada d'un trajecte que sap on comença però no on acaba.