Bunyol. No tot és la Tomatina

divendres, 17/05/2013

Aquesta vegada, l’Associació Esportiva Prat jugava contra el Llevant B. El filial granota disputa els seus partits a la Ciutat Esportiva que l’entitat té a Bunyol, una petita localitat a uns quaranta quilòmetres del centre de València. Fins allà vam viatjar en vehicle particular des del Prat per narrar el partit per la ràdio i gaudir d’aquest poble de l’interior de València. Bunyol és famòs per la festa de la Tomatina, que el mes d’agost omple de visitants els carrers amb una espectacular batalla de tomàquets. Al mes de maig, els tomàquets són protagonistes per la seva absència, però no per això el poble deixa de tenir encant. A l’arribar vam reprendre forces en una terrassa d’un bar de l’entrada del poble. Les pendents et porten fins el Castell de Bunyol, del segle XI, i des d’on es té una vista privilegiada de la localitat i de part de la Foia de Bunyol.

MAYO 2013 096.JPGMAYO 2013 097.JPGMAYO 2013 109.JPG

Aconsellats per dues persones que ens vam trobar pel carrer ( “Escolti, vostè que és d’aquí, on aniria a dinar?) vam anar a provar la Posada Venta Pilar. Just a l’altra banda de la via del tren, la Posada Venta Pilar és un dels restaurants més coneguts de Bunyol i la comarca. Ho vam comprovar a l’entrar. Suntuòs i molt rústic. Es tracta d’un indret que al segle XVII va tenir la vida útil com a cavalleries i que ara s’ha reconvertit en un restaurant. Vam arribar molt d’hora, sobre la 1, perquè el partit començava a les 4. I ens van dir que hauríem d’esperar una estoneta, però que valdria la pena. Obedients, vam seure en el pati interior de la posada prenent una canya mentre féiem temps per dinar.

La cambrera, com tot el servei, molt amable, ens va aconsellar que triessim un menú especial, de 24 euros per persona amb entrants freds i calents, segons, postres, beguda i cafès. I la veritat, vam encertar. La taula esdevè, de cop i volta, un festí de plats que apareixen i desapareixen. Els entrants freds: ametlles, pernil, formatge, amanida (la vam tocar poc) fuet i dos convidats especials: un “cono de pisto” fred farcit de pebrot i productes de l’horta, i el convidat sorpresa, “ajoarriero”, una combinació d’all, patata i bacallà exquisita, suau i melosa. La cambrera ens va dir a l’orella que era l’especialitat de la casa i que valia la pena no deixar-hi res al plat, i així ho vam fer.

MAYO 2013 099.JPGMAYO 2013 100.JPGMAYO 2013 101.JPG

La desfilada de plats seguia. Era el torn dels entrants calents: broquetes de pollastre al curry, un farcit de pernil dolç amb formatge, xampinyons amb julivert i musclos al vapor. Fem un parèntesi per remarcar que el vi triat va ser de la casa, això sí personalitzat amb una etiqueta de l’establiment. Arriba el torn dels segons plats. Reconec que després dels entrants, poca gana hi havia. Tot i que podríem haver-nos decantat per la típica paella valenciana, els nostres gustos són més carnívors i vam triar un filet de llom amb salsa roquefort. Un llom fi, que es desfeia a la boca, amb una salsa al punt òptim.

MAYO 2013 102.JPGMAYO 2013 103.JPGMAYO 2013 104.JPG

Una experiència que mereixia ser culminada amb les postres addients. I així va ser: flams casolans amb nata, i un pastís de galeta, també casolà, que van arrodonir l’estada a la Posada Venta Pilar.

MAYO 2013 105.JPGMAYO 2013 106.JPGMAYO 2013 107.JPG

El Prat va perdre el seu partit per un gol fantasma. Però l’estada a casa Pilar va pagar la pena i compartir dinar amb dos bons amics com Agustín Oliver i Toni Texeira, encara més.

 

 

Preu: 24 euros per persona. Les cerveses de l’espera a taula, convida la casa.

Valoració: 8,2

  • Amabilitat: 8
  • Qualitat: 8
  • Varietat: 8
  • Celeritat del Servei: 8
  • Preu: 9

Paterna. Vistes del camp des de l’habitació de l’hotel (i Bonus Track a València capital)

dijous, 21/03/2013

Una altra vegada el País Valencià. El Prat tancava el seu periple per terres valencianes jugant a Manises contra Huracan i a Paterna front el València B. Pels dos desplaçaments, l’equip va allotjar-se al mateix hotel, el Posadas de España de Paterna. I la relació qualitat / Preu i proximitat al camp juguen molt a favor del pressupost. Pot ser no tant, la qualitat gastronòmica.

Paterna és una ciutat a poc menys de deu quilòmetres del centre de València. Al seu terme municipal es troba la Ciutat Esportiva del València CF, just al costat del Parc Tecnològic, un polígon de nova planta on les empreses I+D valencianes tenen les seves seus. Juntament amb les seus empresarials, trobem dos establiments hotelers. L’expedició del Prat va allotjar-se al Posadas de España, una franquícia de petits hotels que basen la seva oferta en un preu força competitiu i una qualitat bastant acceptable. A més, és un establiment que juga amb un avantatge fonamental per tots els equips que visiten la Ciutat Esportiva de Paterna: el camp de futbol es veu des de les habitacions i el trajecte entre un i altre no arriba als 5 minuts.

13 MARZO 2013 036.JPG

Són premises que puntuen per sobre de la qualitat gastronòmica, per que es va a jugar a futbol i no pas a menjar. Una vegada més, compartia àpats amb el xofer de l’autocar. El dinar, aquesta vegada, va ser el mateix que els jugadors i va ser força correcte. Per obrir boca vam degustar un plat de remenat d’ou amb alls tendres i pa. Un pèl fred però entenible si es veia que era per a tants comensals. El segon plat, força carregat de proteïnes, era un filet de vedella anegat de puré de patates. Aliments per a esportistes. Sort de nosaltres que, si més no, vam poder acompanyar l’àpat amb vi de la DO València (Marqués de Caro).

13 MARZO 2013 030.JPG13 MARZO 2013 031.JPG13 MARZO 2013 032.JPG

 

L’esmorzar del dia següent no va variar gaire del que trobem en un hotel qualsevol. Bolleria industrial, pa torrat, bacó i embotit. A destacar la truita de patates (artesana) feta per la cuinera del restaurante de l’hotel i que alegrà el matí des del punt de vista gastronòmic.

Després del partit (i la contundent derrota per 4 a 1) ens esperava a l’hotel (van obrir cuines només per nosaltres) la típica racció de paella valenciana. Un pèl seca i falta de sal, però correcta. De segon, una mica de peix. Aquesta vegada era peix espassa acompanyat de patates fregides en forma de daus. Un dinar plenament prescindible i que no quedarà a la memòria, però si tenim en compte que el restaurant va obrir per nosaltres mateixos i el preu final de l’estança (sobre els 40 euros, dormir, sopar i dinar) el resultat és prou satisfactori.

13 MARZO 2013 093.JPG13 MARZO 2013 094.JPG

 

 

Preu Mitjà: 40 euros (allotjament, sopar, esmorzar i dinar, inclòs)

Valoració:

  • Amabilitat: 7
  • Qualitat: 6
  • Varietat: 5
  • Celeritat del Servei: 8
  • Preu: 9

 

Si heu llegit fins aquí. Ara arriba el Bonus Track. Les dues visites a València (Huracan i Valencia B) també mereixen un esment a dos socis de l’Associació Esportiva Prat que van decidir acompanyar-me, en dies diferents, a gaudir de la bona taula valenciana. El primer, Pere Ezcurra, amb qui després d’un viatge en Euromed vam compartir un dels millors arrossos a banda que es poden tastar. El de Casa Roberto, al centre de València. Un arròs immillorable, amb el costat socarrat, i al seu punt. D’entrants, una mica de pernil ibèric i calamars a la planxa. Tot un plaer compartir taula amb el mestre Ezcurra.

22-23 febrero 061.JPG22-23 febrero 066.JPG22-23 febrero 067.JPG

El segon esment és pel soci Vicente Baltasar, que va fer de cicerone el següent cap de setmana per l’inici de les falles de València. Ell, del Prat i valencià, va mostrar-me els secrets de Mestalla i vam sopar al seu casal faller. Agraïments superlatius a Vicente i a la seva família per l’acollida.

13 MARZO 2013 061.JPG

Els viatges a Xàtiva i Ontinyent tenen parada i fonda a Énguera

diumenge, 17/02/2013

Els desplaçaments del Prat a Xàtiva i Ontinyent sempre han passat per Énguera, un municipi situat  a la comarca de Canal de Navarrès, a l’extrem de València amb Castella-La Manxa. Allà hi és el Portal del Caroig, un hotel pensat, en part, per a equips i estades d’esportistes. Per mi, l’estada va tenir dues cares, el dia i la nit. Tot seguit us ho explico.

El Portal del Caroig és un complex hoteler situat al bell mig de la carretera CV-590, que connecta Enguera amb la resta de municipis de la comarca de Canal de Navarrès. El nucli d’Ènguera es troba a dos quilòmetres del complex, fet que el deixa completament aïllat pel que fa a la idea de sortir a fer un tomb o conèixer el poble. Això sí, l’hotel disposa de dos camps de futbol de gespa artificial i instal·lacions adequades per a estades d’equips de futbol. El Prat ja hi va ser al setembre per jugar contra l’Olímpic de Xàtiva, i ara hi ha tornat, per jugar contra l’Ontinyent. Aquesta vegada, a l’estar ple l’edifici principal de l’hotel, l’expedició del Prat ens vam allotjar a l’edifici nou, un annex a mig construir amb un cert toc provisional que semblava més una ala de l’hotel del Resplandor que a un hotel còmode i confortable. A més, aquest fet implicava sortir d’un edifici per anar a un altre a fer qualsevol àpat.

Precisament, pel que fa als àpats, dividim l’estada com la nit i el dia. El sopar de dissabte, que sempre comparteixo amb el xofer de l’autocar, va ser una desfilada de bons plats i elaborats amb cert carinyo per part del personal (cuina a la vista per part dels comensals)

Febrero 2013 132.JPGFebrero 2013 134.JPG

La simpàtica cambrera ens va aconsellar un vi d’Énguera Jove per acompanyar el sopar. Un àpat que consistia en un entrant de botifarra negra i xoriç (ben cuits i un pèl picants) seguit per una sopa de pernil ibèric amb ous “poché”. Una sopa al punt de sal òptim, amb bocinets de pernil ibèric i un ou que es desfeia sobre el caldo atorgant una textura única a aquest plat immillorableEl plat principal tampoc es va quedar enrere, un filet de vedella acompanyat de patates al caliu. Un filet suau i melòs, ben cuit i amb un punt de greix adequat. L’amabilitat de la cambrera va ser més evident amb les postres. Es va desviure per explicar-nos i detallar-nos tota la varietat que disposava. Finalment, Flam de carabassa artesà i el xofer un browney fred-calent del qual vaig tastar un bocinet. Ens acomiadem de la cambrera fent-nos la pregunta de què hi hauria diumenge per dinar.

 

Febrero 2013 135.JPGFebrero 2013 136.JPGFebrero 2013 137.JPGFebrero 2013 140.JPG

 

El millor vi del món, és el que t’agrada a tu

L’esmorzar de diumenge va ser força correcte. Disponibilitat de formatge i pernil dolç, i força bolleria. El suc de taronja no és natural i no hi ha planxa o cuina per fer uns ous ferrats o bacó.

Després de l’esmorzar, els jugadors van pujar a l’autocar per visitar el poble d’Énguera i jo, aconsellat per la cambrera amable de la nit anterior, vaig decidir visitar el celler d’Énguera Vitivinícola, situat a deu minuts de l’hotel. A les 11 començava una visita guiada, gratuïta i sense cita prèvia, explicada pel propietari, Pedro Iglesias, tercera generació de l’empresa. Ens ensenya els secrets del seu vi: ecològic, marcat pel clima especial del massís del Caroig i ganes de fer crèixer la DO València, força desconeguda al mercat nacional. La visita acaba amb un tast de vins i la frase, sentència, del propietari del celler: “El millor del vi del món, és el que t’agrada a tu”.  http://www.bodegasenguera.com

Febrero 2013 148.JPGFebrero 2013 150.JPGFebrero 2013 156.JPG

 

L’hora de dinar

Arriba l’hora de dinar i entro al menjador amb aquell cuquet de “Què hi haurà avui? Si el sopar va ser tan bo avui el dinar s’ha de superar”… Res més lluny de la realitat. Una cambrera, ni molt menys tan simpàtica i amable com la del sopar, ens diu que el nostre menú era: Spaguettis i pit de pollastre a la planxa.

No podia ser. Totes les nostres esperances van caure. El xofer i jo gaudim d’un menú diferent als jugadors. No necessitem tantes proteïnes. La cambrera només ens va oferir un entremès com a alternativa a la pasta, i emperador com alternativa al pit de pollastre. Evidentment, vam dinar spaguettis i pit de pollastre. Tot el que l’hotel havia guanyat a la nit, ho va perdre al migdia.

Febrero 2013 157.JPGFebrero 2013 159.JPG

És per aquest motiu, i també pel fet d’estar allotjat en un edifici a mig fer, que l’estada al Portal del Caroig és com la nit i el dia. Dues cares. Esperem que en properes visites, les coses canviïn. Això sí, aprofiteu per fer la visita al celler. Us atendran molt bé i gaudireu d’uns vins força desconeguts però altament recomanables.

Preu Mitjà: 80 euros (allotjament, sopar, esmorzar i dinar, inclòs) tenint en compte el preu del grup (A negociar amb l’agència)

Valoració:

  • Amabilitat: 9 (sopar) 4 (dinar)
  • Qualitat: 6
  • Varietat: 8 (sopar) 4 (dinar)
  • Celeritat del Servei: 6
  • Preu: 6

Película del viatge: Reglas de Compromiso

Iecla (Múrcia).A dormir i a menjar, a Almansa (Albacete)

dijous, 31/01/2013

Des de que el Prat juga a la Segona Divisió B, les coses han canviat. El ritme més “professional” de l’equip m’ha fet abandonar la tradició d’esmorzar al camp amb temps o poder dinar en un bar de camp de futbol. És per això que avui reprenc l’aventura d’aquest blog amb el paquet gastronòmic que vaig fer quan l’AE Prat va jugar al camp del Yeclano Deportivo, a Múrcia. Benvinguts de nou.

L’experiència d’avui ens portarà fins a Almansa (Albacete). El desplaçament a Iecla, Múrcia, obliga a l’equip a fer nit a l’establiment hoteler més proper al lloc de partit i que reuneixi les qualitats idònies pels futbolistes (espai per entrenar, menús adaptables a grups o sales de reunions). A Iecla, els hotels no reunien aquestes condicions i el club va decidir dormir a Almansa, a l’hotel Blu. Com a acompanyant de l’expedició, m’allotjo amb l’equip i m’adapto als seus horaris, però no als seus àpats. Arròs sense sabor, peix bullit, amanides avorrides… són plats que no conviden a un festí gastronòmic, i el xofer de l’autocar i jo podem gaudir d’una certa llibertat a l’hora de triar les viandes.

La tradició del bon menjar no es podia perdre, i menys a la Segona B. La meva estada a l’Hotel Blu d’Almansa va anar acompanya per bons àpats i regada amb vi de la terra, de la DO Almansa. Els àpats es serveixen al restaurant de l’hotel, anomenat D’Cuchara, i obert també a tot el públic, no únicament a hostes de l’hotel. D’aquesta manera, al sopar d’hores després de l’arribada vam decantar-nos per productes de la terra. La recomanació del restaurant de l’hotel era un filet de porc acompanyat amb patates. No ho vam dubtar. I d’entrant, unes torrades amb formatge fresc, anxoves i bitxo d’Almansa. Tot acompanyat per una ampolla d’ Hacienda del Espino 1707 Syrah. De postres, un flam amb caramel.

(Menú dels jugadors: Arròs bullit / Lluç a la planxa / Fruita)

Diciembre 2012 2 074.JPGDiciembre 2012 2 076.JPGDiciembre 2012 2 077.JPG

L’esmorzar, també inclòs al preu de l’estança, destacava per l’amabilitat de la cuinera, disposada a elaborar tot allò que tingués al seu abast. Ous barrejats amb cansalada i suc de taronja natural.

(Menú dels jugadors: Llet / Café / Corn Flakes)

Jugar a les 4 de la tarda a Iecla obliga a dinar un pèl més d’hora del que és habitual. Tot i això, cap impediment per a l’hotel en avançar l’horari de cuina tant per l’equip i cos tècnic, com per mi i el conductor de l’autocar. El festí del dinar va tenir un preàmbul en forma de formatge fregit, una delícia acompanyada de melmelada de maduixa que conjugava al paladar uns sabors indescriptibles pel que fa al bon gust. Per l’àpat, vam triar d’entrants uns calamars arrebossats a l’andalusa (arrebossat al seu punt) i un plat de sípia a la planxa acompanyada d’una salsa d’all i julivert. Una sípia sensacional, es notava que era de qualitat, i que el cuiner li havia trobat el punt exacte de cocció. Sensacional.  De postres, pa de Calatrava.

(Menú de Jugadors: Macarrons / Pit de pollastre / Fruita)

 

Diciembre 2012 2 118.JPGDiciembre 2012 2 119.JPGDiciembre 2012 2 120.JPG

Almansa es troba a 40 quilòmetres de Iecla i les estones lliures de l’estada es poden aprofitar per fer una visita pel casc històric d’aquesta localitat d’Albacete, a cinc minuts de l’hotel. Podeu pujar i visitar la fortalesa (Preu 3 euros), i després passejar pel centre de la localitat. Si és dissabte, com va ser el meu cas, trobareu un animat mercat setmanal, i podreu comprar un bon vi de la terra com a record gastronòmic.

 

Diciembre 2012 2 089.JPGDiciembre 2012 2 099.JPGDiciembre 2012 2 112.JPG

Restaurant D’Cuchara. Hotel Blu (Almansa)

Preu Mitjà: 80 euros (allotjament, sopar, esmorzar i dinar, inclòs) tenint en compte el preu del grup (A negociar amb l’agència)

Valoració:

  • Amabilitat: 8
  • Qualitat: 9
  • Varietat: 8
  • Celeritat del Servei: 9
  • Preu: 8

Nota Mitjana: 8,4

 

Película del viatge: Intocable

 

 

 

Olot. Els millors amfitrions

dimarts , 13/03/2012

Jornada 26. Unió Esportiva Olot – Associació Esportiva Prat.

Mai havia visitat Olot ni la comarca de La Garrotxa. Era una assignatura pendent. Era, juntament amb la Terra Alta, l’única comarca catalana que encara no havia trepitjat. Entre la parròquia pratenca, el desplaçament a Olot estava marcat al calendari per l’àpat. I més, després de la bona iniciativa que va tenir la Unió Esportiva Olot i la Federació d’Hostaleria de La Garrotxa per conjugar futbol i gastronomia. (Ja us ho vam explicar aquí http://blogspersonals.ara.cat/futbolalataula/2011/09/27/olot-sengresca-amb-els-visitants/ )

Després de discutir al llarg de la setmana sobre quin restaurant de la capital de La Garrotxa triar, l’arribada a les 3 de la tarda i disputar el partit a les 16.30 ens deixava poc marge de maniobra (és el que té poder viatjar amb l’autocar de l’equip) i vam decidir-nos per l’opció més segura tenint en compte la durada de l’àpat: el mateix camp de futbol. D’aquesta manera, ens vam entaular al restaurant del camp de futbol. I quan dic restaurant és que ho és. El restaurant de camp de l’Olot és dels més moderns de la categoria, sense cap mena de dubte. Condicionat plenament per gaudir d’un bon àpat que si no és per les vistes que té directes al terreny de joc, pot servir per una vetllada romàntica com per una bona celebració familiar. Mobiliari molt nou, de toc modern, amb decoració senzilla i dues pantalles gegants de televisió a banda i banda del local. Per cert, com a curiositat, la Ginebra deu ser una beguda força apreciada al local atesa la promoció que en feia una marca en concret del seu producte a cada racó del restaurant.

IMG01041-20120226-1525.jpgIMG01042-20120226-1525.jpgIMG01043-20120226-1527.jpg

A més, és un dels pocs restaurants que té en compte el fet que el visitant va a veure un partit de futbol. En quants bars dels nostres camps de futbol viuen al marge del que pugui passar al terreny de joc a l’hora de servir un entrepà, un cafè o una cervesa? Això vol dir que el responsable de l’establiment era conscient que només teníem una horeta i mitja per dinar, tot just abans de començar el partit. I per això, ofereix al visitant un menú a preu tancat de 15 euros amb dos primers i dos segons a escollir. Una oferta irresistible a l’escoltar la proposta:

Primers plats: Brandada de Bacallà amb Torrades o Amanida de Salmó Fumat

Segons Plats: Graellada de Carn o Calamars amb All i Julivert

 

IMG01045-20120226-1543.jpgIMG01047-20120226-1545.jpgIMG01048-20120226-1610.jpgIMG01050-20120226-1611.jpg

Tot preparat pel visitant. Bon àpat just abans del partit i servit amb celeritat. Els primers arriben aviat. Uns gaudeixen de l’amanida, ben carregada i  servida en plats de disseny, mentre d’altres tasten la fenomenal brandada de bacallà, calenta i acompanyada de Pa Torrat. És un d’aquells moments de silenci entre els comensals, sabedors que estem gaudint de la qualitat del menjar. Un àpat acompanyat per vi de la DO Campo de Borja (Saragossa) de qualitat òptima, i com no, Aigua de Sant Aniol, aigua volcànica en diuen.

El festival arribaria amb els segons. Només un dels comensals va renunciar a la graellada de carn i va optar pels calamars (també exquisits segons el seu parer). La graellada, a compartir, constava de botifarra, costelles i mitjanes de xai a la brasa. Contundent i suficient per a tothom, al seu punt, i ben sucat amb un all-i-oli casolà del que no va quedar ni una cullerada.

Tot plegat, amb una vista posada al terreny de joc, on vèiem escalfar els dos conjunts. No oblidem que havíem anat a veure un partit de futbol, i al bar també s’enrecorden. És per això que aquells que no ens vam poder prendre el cafè a les postres, te’l reservaven pel descans del partit. Això és un detall d’atenció al client i que torna a demostrar que el bar està pendent del visitant que ha anat a Olot a dinar i a veure el futbol. És per això que val la pena recomanar la visita al restaurant del camp de l’Olot. Us tractaran bé i menjareu millor.

 

Per cert, el Prat va guanyar per 2 gols a 4, amb un golàs des del mig del camp de Matamala.

Però pregunteu als que vam anar dinar si se’n recorden del gol o de l’àpat?

Preu Mitjà: Brandada de Bacallà + Graellada de Carn + Maduixes amb Nata + Vi + Cafè = 15 euros

Valoració:

  • Amabilitat: 9
  • Qualitat: 9
  • Varietat: 8
  • Celeritat del Servei: 9
  • Preu: 8

Nota Mitjana: 8,6

Si veniu al Prat, Carxofa i Potablava

dimarts , 6/03/2012

Amics i lectors d’aquest blog, avui m’escaparé de la crítica gastronòmica per parlar del meu poble.

Aquest mes celebrem al Prat les Jornades Gastronòmiques sobre el Pollastre Potablava i la Carxofa Prat.

Si veniu a veure un partit de futbol, de bàsquet, o qualsevol competició esportiva, no dubteu en reservar taula en alguns dels més de quinze restaurants que s’han sumat a la iniciativa. Són menús tancats a 20 euros on la Carxofa i el Pollastre Potablava estan en alguns dels plats.

FlyerA_MarcGastronomic2012PotablavaCarxofaPrat.jpg

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

No dubteu en tastar-ho! Valdrà la pena! I a més, hi ha programades diverses activitats gastronòmiques tot el mes, com tallers de cuina, concursos de receptes i altres activitats.

Aquí teniu tota la informació:

http://www.potablava-carxofaprat.com/

Castellbisbal. El bar, epicentre de les instal·lacions

dijous, 1/03/2012

Aquesta vegada no descriurem el bar d’un camp de tercera ni tampoc relacionat ben bé amb el futbol. Les obligacions laborals em van dur fins a Castellbisbal per retransmetre un partit de bàsquet entre el conjunt local i el Sènior 1 del Club Bàsquet Prat a Copa Catalunya. El sènior 1 del CB Prat està format íntegrament per jugadors pratencs i lluita cada setmana per enfilar-se a dalt de tot de Copa Catalunya, la màxima categoria nacional, amb humilitat i treball.

Primer de tot cal remarcar l’alt nivell de les instal·lacions de Castellbisbal, el que ells coneixen com L’Illa Esportiva. I ben encertat que està el nom. Una inmensa illa té tots els serveis esportius del poble: Pistes de Tennis, un Pavelló polivalent amb gimnàs, pistes de petanca i, com no, un camp de futbol.  El Bar és l’epicentre d’aquesta immensa illa esportiva i és l’eix vertebrador de les instal·lacions, tot i estar uns 50 metres allunyat del pavelló de bàsquet (si fa fred, no acompanya sortir) i enganxat al camp de futbol.

El bar és estret, però suficient per a que hi tinguin cabuda dues fileres de taules. Destaquen les tres entrades de les que disposa, una pel futbol, una altra per la petanca i una, des de la terrassa, pels usuaris del pavelló. Una gran televisió presideix el recinte del bar, on canals d’àmbit esportiu són els preferents.

El servei de bar és amable. Al ser les 5 de la tarda, vam optar per fer un berenar amb entrepans. La senyora, molt atenta, et mostra la carta d’una manera molt senzilla:

–          De què em pots fer un entrepà?

–          Del que vulguis…

Amb aquesta resposta un no sap què triar, i més veient l’enorme varietat que ofereix. Una opció clàssica per a mitja tarda: entrepà de fuet. Un fuet tallat al moment  i el pà cruixent amb el punt òptim de tomàquet. El servei és ràpid. Emboliquem l’entrepà amb paper de plata i tornem al pavelló per berenar allà.

IMG00982-20120114-1800.jpg

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

En el moment de la nostra visita, el bar estava preparat per celebrar una festa d’aniversari d’un dels infants que juguen a futbol. La taula feia goig, neta i engalanada per a l’ocasió. El bon ambient que hem captat des del principi es fa evident en quant els infants seuen a la taula, i fa la sensació que a Castellbisbal, qui més qui menys, tothom es coneix.

 

Preu Mitjà: Entrepà de Fuet + Fanta Taronja = 3.50 euros

Valoració:

  • Amabilitat: 8
  • Qualitat: 7
  • Varietat: 8
  • Celeritat del Servei: 7
  • Preu: 8

Nota Mitjana: 8

Manlleu. Les Quatre Barres, a la barra

dissabte, 28/01/2012

20a Jornada. Manlleu 2 – Prat 0
Els desplaçaments a Manlleu sempre són d’aquells que et fan preguntar: Dinem abans de sortir o dinem allà? El tema està en que des del Prat, el viatge no acostuma a durar més d’una hora. I clar, no és el mateix dinar a la 1 que a les 3.
Aquesta vegada el partit entre els dos equips començava a dos quarts de cinc. Amb experiències d’anys anteriors, sabem que no ens podem arriscar a entaular-nos a alguns dels molts bons restaurants que hi ha a Manlleu. El valor segur sempre és dinar al mateix camp de futbol. A l’arribar amb l’expedició pratenca ens trobem el camp pràcticament buit i el bar no és menys. És el moment què aprofiten els amos del bar per dinar ells també. És el seu moment de pau i tranquil•litat abans que, en una hora, s’ompli de gent amb ganes, sobretot, de fer un cafè.
Els quatre comensals pratencs els hi diem si serien tant amables de poder-nos fer un àpat senzill. L’amo del bar accepta de bon grat i interromp el seu dinar per preparar el nostre. Triem l’aposta fàcil: Un plat combinat amb ou ferrat, patates fregides i una bona botifarra per a cadascú. En menys de 5 minuts tenim la comanda a la taula, acompanyada d’un vi de la casa (complidor) i pa. Dinem, alhora, els amos el bar i nosaltres quatre. La botifarra, com no podia ser de cap altra manera a la comarca d’Osona, sensacional i feta al seu punt. Un consell, no seieu just sota dels aparells d’aire calent, la potència és forta i el posterior contrast amb l’exterior produeix un sotrac a la temperatura corporal.

IMG00984-20120115-1511.jpgIMG00985-20120115-1511.jpg

El bar del camp de Manlleu és un mòdul prefabricat, d’aquells que també servirien per a caseta d’obres. Està ben condicionat, amb un esglaó a l’entrar i una decoració molt manlleuenca i vinculada estretament al futbol. Les quatre barres, emblema del club, són també les protagonistes de la decoració de la barra del bar. També acompanyen les parets del bar diverses fotografies de jugadors i jugadores de futbol que han passat per l’entitat i que després han tingut l’oportunitat de jugar a la selecció catalana o fitxar per altres clubs com el Barça o l’Espanyol (recent cas de Fortet). Segurament el que més crida l’atenció és la Gran Porra del Manlleu, on els afeccionats participen del resultat del partit d’aquell dia. Una participació, un euro, però amb la possibilitat d’endur-se’n un bon pot.
Després del plat combinat ens vam quedar amb gana, no ho amaguem, i vam demanar a l’amo del bar la possibilitat de servir-nos alguna cosa més. En tres minuts teníem a la taula un plat amb calamars a la romana, pollastre arrebossat i pals de formatge arrebossats, que ens va servir per acabar un bon dinar, rematat amb els cafès corresponents que preníem just quan el bar començava a omplir-se.

 

IMG00986-20120115-1526.jpgIMG00987-20120115-1545.jpg

A vegades, com és el cas de Manlleu, més val jugar sobre segur. Dinar al mateix camp i només sortir del bar, estar preparat per veure un partit de futbol

Preu Mitjà: Plat Combinat + Vi de la Casa + Pica-Pica = 8 euros
Valoració:
•    Amabilitat: 9
•    Qualitat: 8
•    Varietat: 7
•    Celeritat del Servei: 8
•    Preu: 8

Balaguer. Cullera i sopa calenta.

dijous, 20/10/2011

Ara que sembla que vol arribar la tardor i per tant, les temperatures ja no seran tant altes, la recomanació d’aquesta entrada ve molt indicada. És cert que Balaguer pot ser un dels camps de Tercera Divisió més freds des del novembre fins el març, per això us recomenem que aneu amb temps i feu parada a Els Tres Fogons, molt a prop del camp de futbol.

Nosaltres el vam poder visitar la temporada passada. El Balaguer – Prat d’aquest campionat es va disputar a les 6 i vam partir cap a la capital de la Noguera directament per veure el partit.

Per tant, us deixo l’experiència de la temporada passada, altament recomanable si visiteu Balaguer.

“Com hem dit abans, la tardor obliga a uns canvis d’hàbits alimentaris que exigeixen, també, una mica més de paciència a l’hora de dinar. L’entrepà pot ser apartat temporalment per un bon plat de cullera. I més si l’expedició pratenca arriba a la capital de la Noguera quan encara faltaven dues hores per a l’inici del partit. Val la pena recordar que un dels criteris d’aquest blocaire és el de que la destinació gastronòmica no estigui més de 500 metres més enllà del camp de futbol.

El bar del camp de Balaguer està al pavelló annex i només ofereix servei de bar estricte. A més, tampoc obre fins uns instants abans del partit. Ens va cridar l’atenció de l’obertura d’un nou establiment just al davant del camp (de nom, Vuitanta-dos) però a Balaguer ja sabem on hem d’anar, i a on els últims anys, sempre hem dinat de gust: Els Tres Fogons.

Els Tres Fogons està al carrer Urgell, 37 de Balaguer. És el mateix carrer del camp de futbol en direcció al centre de la vila, a uns 250 metres de l’entrada del mateix camp, un cop creuades les vies del Tren de la Pobla. Té una entrada petita però acollidora, que convida a passar-hi. La recepció té una barra de bar amb unes taules idònies per fer cafè mentre es llegeix el Segre o La Mañana. Un petit passadís condueix al saló principal, amb 10 taules, on es disposen els àpats. És un espai recollit, petit però entranyable, i amb vistes a la cuina del restaurant.

IMG00143-20101024-1531.jpgIMG00140-20101024-1519.jpg

 

El saló està ple, i els nou comensals pratencs hem d’esperar. No més de cinc minuts i en Luciano (el seu propietari) ja ens ha preparat una taula. Triem el menú de la casa, a un preu de 10 euros amb 50 cèntims, amb dos plats i postres. La varietat per escollir és de quatre, i entre els primers, canelons i faves a la catalana. Tot i això, a la taula triomfa el pernil amb espàrrecs i, sobretot, l’escudella. L’escudella dels Tres Fogons és com les de sempre. Galets, pilota, botifarra negra, blanca, dosi justa de verdures i hortalisses i un pèl sosa en quant a la sal. La serveixen directament de l’olla al plat i és un àpat contundent com a primer. Abans ja s’han encarregat de servir una amanida com a entrant cortesia de la casa.

 

IMG00141-20101024-1519.jpgIMG00142-20101024-1531.jpg

Els segons plats a escollir contemplen també quatre opcions: Xurrasco, Popets fregits, Llangonissa (Botifarra) o Bacallà amb Samfaina. Impossible el quòrum entre els comensals. Em decanto per la “llangonissa” a la brasa. Encertada decisió, com també dels que van demanar Xurrasco, bacallà amb Samfaina i Popets.

Les postres són el punt feble dels Tres Fogons. No contempla cap oferta cassolana i tots són indústrials. Un flam amb nata, iogurt, gelat i fruita del temps (poma o plàtan) són els protagonistes de la carta de postres.

En relació amb la beguda, vam optar pel vi de la casa, gasosa i aigua, que entraven dins del menú.

Els Tres Fogons és una opció encertada per a entrar en calor en plena tardor.

Preu Mitjà del Dinar: Menú 1er + 2on + Postre = 10,50 euros

 

Amabilitat: 7

Qualitat: 8

Varietat: 8

Celeritat del Servei: 8

Preu: 8

 

Nota Mitjana: 8

Olot s’engresca amb els visitants

dimarts , 27/09/2011

Avui no explicarem, com fem de costum, un restaurant o bar de camp de futbol, sinó que us donarem a conèixer la iniciativa que ha tirat endavant la Unió Esportiva Olot. Com tots sabeu, viatjar per veure un partit de futbol del teu equip obliga a fer un desplaçament de part dels afeccionats i a passar part del dia fora de casa. Amb aquesta idea, la Unió Esportiva Olot ha creat el portal web “Benvingut Visitant!”. Allà, s’expliquen les facilitats que els visitants dels equips rivals de l’Olot poden gaudir quan visitin la comarca de La Garrotxa.

Tal com detalla la plana web (www.ueolot.com) “Amb la col·laboració entre les entitats UE Olot, l’Associació d’Hostalatge de la Garrotxa i l’agrupació Cuina Volcànica, i que compta amb el suport d’institucions com el Consell Comarcal de la Garrotxa, l’Ajuntament d’Olot i Turisme Garrotxa, l’objectiu del conveni és que l’estada dels equips visitants pugui ser organitzada de manera professional i dirigida cap a canals que puguin aprofitar les sinèrgies que s’en derivin i que els visitants gaudeixin d’una terra hospitalària i acollidora.”

Segons la mateixa web del club, el seu el vicepresident, Jordi Vayreda, destaca aspectes importants: “Des del club entenem que el futbol (obliga) a l’equip rival, als seus familiars i afeccionats a trepitjar la nostra comarca, i que aquesta obligació pot ésser molt ben aprofitada si s’ofereix una oferta com la que té la comarca, que en aquests moments les entitats i institucions ja ofereixen, però que és el moment que ens coordinem per exprimir-la encara més. Són moltes les persones que setmana rere setmana visiten els camps de futbol de l’Olot, tant per veure el primer equip, com per animar algun dels 10 equips de Futbol Base que hi ha al club. És per això que volem que el visitant, quan vingui a Olot, pugui cobrir les seves necessitats, i a més tingui informació dels principals atractius de la Garrotxa, que són molts. Sigui quin sigui el resultat del partit, volem que els aficionats de l’equip rival s’enduguin un bon record de la comarca”.

jordi-vayreda-i-Gerard-Xifra-comprimida.jpg

Per la seva banda, Gerard Xifra, president de l’Associació d’Hostalatge de la Garrotxa i membre de Cuina Volcànica, ha destacat la importància de treballar en xarxa entre les entitats de la comarca per potenciar el territori: “Des de l’Associació creiem que és una molt bona col·laboració, ja que oferim als visitants de l’equip rival la oportunitat de conèixer la comarca, i no només el camp de futbol. És una oferta completa: esport, gastronomia, cultura i paisatge”.

Des d’aquest blog s’aplaudeixen iniciatives com aquesta, que entenen el futbol, especialment el més modest, com una suma de diverses circumstàncies que el fan encara més especial. Benvinguda sigui la iniciativa i a gaudir de la cuina de La Garrotxa i dels seus atractius turístics!

Podeu trobar més informació a: http://www.ueolot.com/wp/?p=3966

Foto: ueolot.com