Arxiu del mes: desembre 2010

La Via Fèrria. Carpe Diem

dijous, 23/12/2010

18a Jornada de Tercera Divisió. UE Cornellà 2 – AE PRAT 0

Els partits entre Cornellà i Prat són derbis. El Baix Llobregat sempre ha estat una comarca amb una forta presència d’equips a la Tercera Divisió i això afavoreix l’aparició de la paraula derbi força sovint al llarg de la temporada. La rivalitat entre els equips és més sèria conforme estiguin més propers geogràficament. Al Prat els derbis es viuen especialment contra el Santboià i el Cornellà, i una mica menys contra el Gavà (Tot i que guarda aquella frase que encara avui en dia es comenta a La Bòbila i al Sagnier: A Gavà, t’hi pots cagar. Sí, però al Prat ja m’hi he cagat – repliquen els gavanencs).

Enguany, el derbi entre Prat i Cornellà (derbi “perico” llegit en una altra clau) arriba a la penúltima jornada de la primera volta. Això, traduït, vol dir que a final de lliga poden saltar espurnes com algun dels dos equips s’estigui jugant alguna cosa més que l’honor. El Cornellà ha aconseguit la primera victòria, guanyant per 2 a 0 en un camp maleït pels pratencs, on només han guanyat una vegada a la història. Precisament, aquesta maledicció es pot trencar la propera temporada per un motiu ben senzill. Segurament, aquest ha estat l’últim derbi disputat a la Via Fèrria. La UE Cornellà espera poder estrenar, aquest estiu, un nou terreny de joc situat prop de l’actual estadi del RCD Espanyol, a cavall entre el Prat i Cornellà.

És per aquest motiu que l’esmorzar a la Via Fèrria era més necessari que mai. Al seu bar no li queda més d’una temporada de vida i la visita era obligada. Els que ens movem per aquests camps sabem que a Cornellà de menjar bé, en saben un tros. Els entrepans van que volen per la barra que dóna directament al terreny de joc, que és, alhora, un punt de concentració habitual pels parroquians del conjunt local per fer el café (tant del matí com de la tarda).

A l’interior, el bar de la Via Fèrria adopta fesomia de restaurant. Grans espais, sense fum, i amb un toc cassolà que convida a seure. La barra interior és bastant gran. L’espai de les taules és també bastant agradable, amb prou lluminositat com per quasi necessitar llum artificial. Un espai idoni per realitzar l’àpat de l’últim desplaçament de 2010.

IMG00208-20101212-1050.jpgIMG00209-20101212-1050.jpgIMG00210-20101212-1051.jpg

Tot i no tenir una carta a la vista, el cambrer recita de memòria les especialitats del bar: Truites, llom, cansalada, mandonguilles, “callos”, entranyes… No és que sigui molt simpàtic, però sí que és efectiu. Pren nota mental de tota la comanda: Callos picants amb cigrons, entrepà de cansalada, entrepà de truita i plat d’entranyes amb patates fregides. El temps d’espera no és superior als cinc minuts (dels més ràpids de la categoria) i el serveixen directament a la taula. La truita, aquesta vegada, és francesa, sense condiments i de sabor suau i toc consistent. La Cansalada, al seu punt en un entrepà de bon pa. Respecte als plats cal destacar el d’entranyes (segons el termcat; Conjunt dels òrgans continguts a les cavitats toràcica i abdominal del cos de l’animal sacrificat). És un àpat sovint oblidat i típic, anys ençà, dels camps de futbol i dels bars de tapes. És consistent, però molt gustós, sobretot gràcies a una salsa de tomàquet que atorga un contrapunt lleuger. Les patates fregides serveixen com a guarnició per un plat que ben bé pot substituir el posterior dinar dominical. Respecte als callos, us heu d’armar de paciència si no us agrada el picant (Al meu parer, deliciosos), perquè el bitxo hi és bastant present. El vi de la casa (servit en ampolla transparent de vidre), com sempre, correcte.
Carpe Diem, deien els antics romans. I aquí es pot aplicar sense cap dubte. Al camp de la Via Fèrria li queda poc i més val aprofitar per fer un darrer esmorzar o berenar en un dels camps amb més tradició de la Tercera Divisió. Serà el nou camp del Cornellà capaç de mantenir el nivell del seu bar actual? Esperem que sí, perquè sinó el futbol català (tant amateur com de base) perdria un dels seus tresors com va passar fa poc a Sabadell i el trasllat del CF Mercantil a un camp nou. Però això ja és una altra història…

Bon Nadal!

Preu Mitjà: Entranyes amb patates + vi = 5 euros

VALORACIÓ:

Amabilitat: 5

Celeritat: 8

Qualitat: 8

Varietat: 7

Preu: 7

Nota Mitjana: 7 sobre 10

Municipal de Nou Barris. Millor fora que dins.

dilluns, 6/12/2010

16ª Jornada de Tercera Divisió. Muntanyesa 0 – AE PRAT 2

El llistó estava molt alt. El darrer desplaçament del Prat va ser al camp de l’Europa i com vau poder comprovar, el nivell del seu bar és altíssim. Tocava visita de nou a Barcelona, en aquest cas a Nou Barris, per jugar contra la Muntanyesa. El conjunt groc-i-negre s’ha convertit en la revelació del tram inicial de lliga. Acabat de pujar de Primera Catalana, ha mirat de tu a tu tots els equips de Tercera i ha aconseguit ser líder de la categoria algunes jornades. La bona feina de l’entrenador Miki Carrillo i el compromís dels seus jugadors s’ha notat des del primer moment. La Muntanyesa és el club de Nou Barris. El camp, al costat de la Ronda de Dalt, només té una graderia i els gols i els laterals són dempeus. La Muntanyesa és un equip humil però valent. Ens agrada.

Vam rebre algun avís previ sobre el bar:

–      Millor que aneu a esmorzar al local social, que està al carrer d’aquí al costat, que al bar del camp!

Nosaltres vam continuar amb la tradició i vam preferir seure a esmorzar al mateix bar del camp de futbol. Espai ample, amb unes deu taules, i ampli protagonisme per dos futbolins (un per a adults i un altre per a infants). Una desena de persones ocupen una taula gran parlant de futbol. Ocupem també la nostra, amb vistes a la gespa artificial.

IMG00193-20101205-1040.jpgIMG00195-20101205-1044.jpg

Tres persones s’encarreguen del servei. Curiosament, les tres darrera de la barra, fet que provoca que ens aixequem per torns a demanar l’esmorzar. Ja ens avisen que no hi ha truites perquè no els queden més ous. El mostrador de la barra ensenya alguns frankfurts (no gaire sucosos) “xistorres”, hamburgueses amb ceba i salsitxes. A més, ens comenten que tenen llom i cansalada. El cambrer no s’estressa. Apunta amb pausa i parsimònia la comanda, que va enganxant de forma metòdica en un post-it rosa sobre l’extractor de fums per a que ho pugui veure i assumir la cuinera.

Tot i que el servei no sigui excessivament ràpid, en poc més de deu minuts podem començar a esmorzar. La tria ha estat fàcil per la poca varietat d’oferta: llom, llom amb formatge, cansalada i salsitxes amb pebrots. Acompanyem amb vi de la casa (Viña del Oja, Rioja) i aigua (Consumer).

Si ja estàvem una mica desanimats, la qualitat de l’esmorzar ens va acabar de rematar. El pa era tou, sense cap cruixent, i amb poc sabor. El tomàquet era untat des d’un compost triturat (moda que últimament s’està seguint molt i resta qualitat de forma perillosa). Les salsitxes, en el meu cas, un pèl crues; i els pebrots estaven ja jugant el partit de tornada, que caurà pels volts de Sant Jordi de 2011. Entre els companys de taula, comentaris generalitzats sobre la manca de suavitat del llom.

IMG00194-20101205-1043.jpgIMG00196-20101205-1052.jpgIMG00200-20101205-1053.jpg

Els cafès, diürètics segons els que en van prendre, tampoc van acompanyar.

Sabíem que el llistó del Nou Sardenya era molt alt i és molt fàcil acostumar-se a tot allò exquisit. Hauríem d’haver fet cas a la veu sàvia que ens va dir: “Millor fora que dins”. Sort que el Prat va guanyar (no ho feia lluny de casa des del 26 de setembre, a Palamós) i els tres punts ens van deixar un bon regust.

Preu mitjà:

Entrepà de salsitxes + 1 copa de vi = 5 euros

VALORACIO:

Amabilitat: 3

Celeritat: 5

Qualitat: 4

Varietat: 4

Preu: 5

Nota mitjana: 4,2 sobre 10

Premià, i el fet de coincidir amb una presentació de futbol base

dimecres, 1/12/2010

Abans de parlar de més futbol i més gastronomia, vull agraïr-vos els comentaris i bones vibracions que m’heu transmès aquests dies d’estrena del blog. Avui toca Premià de Mar, un camp que vaig visitar el 7 de novembre i on el Prat va empatar a un gol. Bon Profit!

12a Jornada de Tercera Divisió. CE Premia 1 – AE Prat 1

Premià de Mar ha viscut grans moments amb el seu equip de futbol. Els premianencs van disputar quatre temporades a la Segona Divisió B i van convertir el seu equip en un dels miralls dels clubs “modestos” catalans. Des de fa uns anys, el Premià milita a la Tercera Divisió amb diferents altibaixos. Sorprèn que, en aquests temps, el Premià continui mantenint el seu camp municipal en unes condicions que remunten a temps passats. Les instal·lacions destinades al bar del camp de futbol de Premià no són una excepció. Situat just al darrera de la Tribuna principal, i just a la porta dels vestidors dels àrbitres i l’equip local, es troba una petita construcció de pedra rectangular amb tres grans obertures. És el bar del Premià, que segueix la tradicional línia de bars de camp construïts als anys 70, com l’antic del Fondo d’en Peixo al Prat.

Les obertures del bar fan la funció de barra, on el client pot demanar la seva consumició. Al seu voltant, quatre taules de plàstic (brutes i envellides) juntament amb una vintena de cadires també de plàstic (menys brutes i envellides) serveixen com a espai per poder prendre’s la consumició si no es vol fer dret al costat de la barra.

La carta del bar de Premià és paral·lela a la de molts bars de la nostra geografia. Els entrepans són l’especialitat, sobretot els de cansaladeria. Llom, cansalada o botifarra són alguns dels condiments dels entrepans. La llàstima de la nostra visita va ser la coincidència del nostre esmorzar amb la presentació de tots els equips de futbol base de l’entitat premianenca. Aquest fet va provocar grans aglomeracions al bar que feia treballar els colzes per poder fer-se un forat a la barra.

Un servei lent, segurament esvalotat per la gran afluència de públic, no va poder garantir-nos un tracte que altres anys havia funcionat a la perfecció. Al demanar els entrepans (dos de llom i un de botifarra) ens comentaven que no els hi quedava pa, fet que va retardar el nostre esmorzar uns deu minuts fins que van arribar noves provisions.

IMG00165-20101107-1124.jpg

Finalment, vam poder assaborir els nostres entrepans. Com sempre, sensacionals en quant a gust, un pèl oliosos i curts de tomàquet, però altament recomanables. La gran afluència de públic no ens va permetre complementar l’entrepà amb les grans patates Alfonso Torres, elaborades a Premià de Mar. Sí que ho vam fer amb una ampolla d’aigua i dues cerveses (servides en got de plàstic com toca).

El consell del bloc d’aquesta jornada és el que resa al títol: “No intenteu esmorzar el dia d’una presentació de futbol base” perquè no es podrà valorar tota la feina d’un bar com el del Premià, amb una àmplia trajectòria al futbol català.

Preu mitjà:

Entrepà (Botifarra o Llom) + Beguda (aigua o Cervesa) = 5 euros

VALORACIÓ

Amabilitat: 5
Qualitat: 7
Varietat :6
Celeritat del servei: 3

Preu: 5