Arxiu del mes: gener 2011

El bar, protagonista al Prat-Vilafranca

dissabte, 22/01/2011

22 a Jornada de Lliga

Avui, trencant la línia habitual de ressenyes gastronòmiques, el bar d’un camp de futbol és protagonista però per un altre motiu que va més enllà d’allò que ofereix.

Diumenge s’enfronten al Sagnier Prat i Vilafranca. La curiositat d’aquest partit rau en que al Vilafranca juga, des de fa dues temporada, Alberto Bacaicoa. És central i titular indiscutible amb Puchi. A més, Alberto Bacaicoa és fill de l’Alberto i Maria Jesús, els propietaris del bar del camp de futbol del Prat: el Sagnier.

35399_1465795214701_1528161197_31155465_3923737_n.jpg

Els diumenges, l’Alberto pare acostuma a acompanyar el seu fill als partits mentre la Maria Jesus atén els clients del Sagnier.

Tota aquesta setmana li han preguntat: Tu qui vols que guanyi diumenge?

La Maria Jesús veurà com el seu fill s’enfronta al Prat, el club que estima i on està cada dia. Però segur que demà, vol que sigui el Vilafranca qui pesqui al Sagnier… L’amor d’una mare…

Reus. Passin, remenin i triïn

dimecres, 19/01/2011

21ª Jornada de Lliga. Reus Deportiu 2 – AE Prat 2

Les visites del Prat a Reus ha malacostumat tots els afeccionats pratencs que es desplacen fins la capital del Baix Camp. Des de fa tres temporades, els partits entre els dos han deparat bon joc i partits bonics. Fa dos anys, la visita a Reus va ser doble: el dia del partit va ploure i es va suspendre l’enfrontament. El partit es va ajornar a un dimecres. Va acabar amb victòria pratenca per 2 gols a 1. La temporada passada, tot i la derrota pratenca, el partit va oferir grans dosi de bon futbol. Enguany, la tradició no va fallar i després d’un intens partit, tots dos equips es repartien els punts amb polèmica final per un gol que uns diuen que va entrar (Prat) i altres que no (Reus).

Però que ningú s’enganyi. La data de Reus està marcada al calendari per motius que van més enllà del futbol. Fa dues temporades vam descobrir (aquell dia de pluja intensa) un restaurant a poc més de 300 metres del Nou Camp de Reus anomenat “La Alameda”, al mateix polígon industrial AgroReus. Aquell dia, una performance amb les cambreres va amenitzar el dinar. Fidels als indrets on ens tracten bé, l’any passat no vam dubtar en tornar-hi. Tot i que era Carnestoltes i el restaurant estava ple de gom a gom, ens van acomodar en una taula llarga on vam poder gaudir d’un bon àpat.

Aquest any hem tornat a La Alameda. Amb la calma d’un diumenge quotidià, no vam trobar cap impediment per seure on volíem. Vam triar una taula rodona per a set comensals a la planta superior. El requisit per dinar a la sala de dalt és el de pagar 14,95 euros per un buffet lliure que inclou beguda i cafè. És un buffet que encara cuida la qualitat del menjar, i fins i tot s’hi nota un pèl d’artesania gastronòmica en alguns dels plats. La varietat és prou completa. De les típiques freixures (calamars, croquetes, patates) passant per la fideuà, els preparats de carn amb salsa i el peix amb condiment fins els clàssics embotits i llesques de pa (a triar pel consumidor el punt de torrat i el tomàquet).

IMG00314-20110116-1532.jpg IMG00318-20110116-1551.jpg

La dificultat de crear-te el teu propi menú. Sort dels consells que trobem sobre la taula:

–          Li agrairem faci bon ús del menjar

–          Serveixi’s únicament la quantitat que pensi que menjarà

–          Li suggerim que primer agafi un petit plat de tast per saber si és del seu gust

Seguint-los, opto per un plat de cargols amb samfaina amb un pèl de picant i pernil. Acompanyo amb un plat de gambes a la planxa acabades de fer (això crec) i un plat de musclos al vapor. (Aneu en compte, que la majoria estan buits i la gent es pensa que has menjat molt quan veu les closques). De segon, un filet de llom amb salsa de roquefort. Per postres, la varietat torna a ser gran i un té dificultats per triar davant d’aquell congelador de gelats i de la nevera dels pastissos. Com passa quan un va a un buffet, la fruita sempre passa desapercebuda. El cafè, que entra dins del preu, és aromàtic i gustós. Per arrodonir l’àpat, brindem amb cava, gentilesa d’un dels habituals de les visites als restaurants amb l’expedició pratenca. El servei del restaurant, molt amable, es presta a fer-nos una fotografia de grup commemorativa.

Recomanem La Alameda per dos motius: és l’únic restaurant obert en diumenge prop del Nou Camp de Reus, i perquè, tot i no ser una excel·lència gastronòmica, val la pena per la varietat i la quantitat de menjar que es pot degustar. Com molt va definir un dels comensals: “Humil. Discret, fins i tot, però contundent”.

Preu Mitjà: 14,95 (Dinar buffet lliure, beguda i cafè)

Valoració:

  • Amabilitat: 7
  • Qualitat: 6
  • Varietat: 9
  • Celeritat del Servei: 7
  • Preu: 7

Nota mitjana: 7,2 sobre 10

Ascó. Nous a la categoria en tots els sentits

divendres, 7/01/2011

1a Jornada de Lliga. Ascó 3 – AE Prat 0

Aquest cap de setmana comença la segona volta a Tercera Divisió. Després d’arribar a l’equador de la temporada, poques conclusions es poden extreure del devenir del campionat. Pocs equips destacats (ni per dalt ni per baix) i moltíssima igualtat en la tercera més boja dels últims anys. L’Associació Esportiva Prat inicia la segona volta a casa, contra el FC Ascó. Precisament, aprofito aquesta circumstància per recordar la nostra primera visita a Ascó a principi de lliga i que va ser l’embrió d’aquest bloc. Va ser, amb els calors estivals, el 28 d’agost del ja finat 2010.

Aquella primera jornada de lliga vam realitzar el desplaçament més llarg de la temporada per a l’Associació Esportiva Prat. Era fins a Ascó (Ribera d’Ebre) per tal de disputar l’enfrontament contra el nouvingut FC Ascó, un club sorgit de la unió entre el FC Benavent (al Segrià) i el Joventut d’Ascó. Equip nou a la categoria i que va haver d’adaptar-se a la Tercera Divisió en un procés meteòric, de poc més de dos mesos.

Aquest darrer fet va provocar que el club treballés de valent per preparar el recinte del bar del camp. És un recinte d’obra nova, que manté la típica estructura de bar de camp de futbol que únicament té barra i és allà on tots els clients demanen la seva consumició. Aprofitant la temperatura ideal de l’agost, sis tauletes de plàstic estaven col·locades a mode de terrassa just al davant.

Les presses van jugar una mala passada als encarregats de l’establiment, que no van estar preparats per al primer partit de lliga de la seva història a Tercera Divisió. L’horari d’obertura va ser massa just (10.30 hores) i l’allau de clients va col·lapsar ràpidament el servei. Únicament servien entrepans freds de pernil salat o formatge. No hi havia cap altre opció a la carta al no disposar de planxa ni de brasa. L’oferta es completava amb bosses de patates “Gensy” de San Mateo (Castelló).

IMG00056-20100829-1144.jpg

El temps d’espera per tenir enllestits els 5 entrepans de pernil demanats va ser molt llarg (20 minuts), així com també vam poder evidenciar una mala coordinació en el moment de servir les begudes (únicament en disposen en llauna) i en el cobrament de l’àpat. L’opció de completar l’esmorzar amb un cafè passava per degustar café de càpsules.

La incòmoda presència de mosques i vespes va perjudicar el correcte desenvolupament de l’àpat a la terrasseta estival. Fins i tot un dels comensals va rebre la mossegada de la temuda mosca negra (Autèntica plaga a la ribera del riu Ebre).

Passada una volta sencera, espero que el bar del camp del FC Ascó hagi millorat. Sóc conscient que amb nosaltres van pagar la novatada a la categoria. L’emplaçament del camp, a més, fa que no es disposi de cap alternativa al voltant del complex esportiu. No em puc estar de dir que enyoro els temps del bar del camp del Benavent. La temporada passada, l’expedició pratenca va poder gaudir d’una gran botifarrada a la brasa, acompanyada d’amanides i vi a un preu de 6 euros per persona. El Benavent ja és història. Va aconseguir situar al mapa futbolístic català un poble de 800 habitants del Segrià, protagonitzant una carrera imparable des de la Tercera Territorial fins a la Tercera. Ara, tot allò només queda a la memòria. El Benavent ja és història. Llarga vida al FC Ascó.

Preu mitjà: Entrepà de pernil + cervesa Estrella DAMM llauna 33 cl = 4,50 euros

VALORACIÓ

  • Amabilitat: 2
  • Qualitat: 2
  • Varietat: 1
  • Celeritat del servei: 1
  • Preu: 3

Nota mitjana: 1,8 sobre 10