Arxiu del mes: març 2011

Terrassa. Temps era temps

diumenge, 27/03/2011

30a Jornada de Lliga. CD Terrassa 2 – AE Prat 1

L’Associació Esportiva Prat mai havia jugat a l’Olímpic de Terrassa. Era la visita a un camp gran, majestuós i olímpic, a un club que manté l’aire d’entitat senyorial, acomodada a uns temps no massa llunyans on el Terrassa jugava a la Segona Divisió A. Enguany, la nostra visita coincidia, a més, amb un moment de debilitat pels egarencs. Flirtejant amb el descens, el Terrassa encadenava 9 partit sense guanyar i veia de reüll la zona de descens a Primera Catalana.

L’Olímpic mereixia una visita al seu bar. Destaquem la presència també de diversos bars propers a l’estadi, com el d’un complex esportiu, que feien bona pinta. El bar del Terrassa està situat a l’esquerra de l’entrada principal. És bastant petit per a les dimensions del recinte esportiu. Només compta amb set taules, totes elles blanques i netes. Destaquem la neteja d’aquest bar: ni un paper a terra, ni olors estranyes.

IMG00439-20110320-1027.jpgIMG00441-20110320-1032.jpgIMG00440-20110320-1032.jpg

Una de les peculiaritats del bar del Terrassa és el seu servei de pre-pagament. Una noia et rep a l’entrada i et pregunta què voldràs. Un cop escollida la tria (limitada a la carta) es paga i et dona un tiquet amb el què esmorzaràs. A la barra, el grup de cambrers i cambreres t’atèn amb celeritat i amabilitat per tal de realitzar la teva comanda. Ens sembla una bona idea el fet de no barrejar diners i aliments.

Respecte l’oferta, es basa en la quotidianitat dels bars dels camps de futbol. Entrepans variats, biquinis, o truita de patates (per cert, s’estava cuinant just al moment i apuntava maneres). Aquesta vegada vam optar pel biquini, un clàssic no gaire contundent però sí idoni per un esmorzar lleuger. El pa de motlle estava ben torrat, amb formatge fos i un toc de mantega que li atorgava una suau textura. A més, les dimensions eren un pèl més grans que el pa de motlle habitual. Vam acompanyar el biquini amb un suc de préssec. Com a detall de decoració, cal mencionar que el plat on serveixen el biquini és pintat i no és el clàssic plat blanc.

Preu Mitjà: Biquini+ Suc de Préssec = 3,50 euros

Valoració:

  • Amabilitat: 8
  • Qualitat: 7
  • Varietat: 7
  • Celeritat del Servei: 7
  • Preu: 5

Nota Mitjana: 6,8

El Masnou. Elegància discreta

dimecres, 2/03/2011

25a Jornada de Lliga. C.D. Masnou 1 – AE Prat 3

Masnou i Prat s’han tornat a veure les cares a la Tercera Divisió. L’última temporada que tots dos equips van coincidir a la categoria podríem dir que no va acabar gaire bé pels interessos pratencs. Aquella temporada, la 2005-2006, el Prat i el Masnou es jugaven la permanència en la darrera jornada de lliga. El Masnou jugava al camp del Peralada, on havia de guanyar per evitar caure a Primera Catalana. El Prat guanyava el seu partit i complia. Només calia esperar la derrota del Masnou a terres empordaneses. En menys de cinc minuts, els masnovins aconseguien capgirar un marcador advers en quatre minuts (i amb un Peralada que va decidir fer jugar al seu porter juvenil a falta de tres minuts pel final), guanyaven el seu partit i es quedaven a Tercera, condemnant així el Prat a Primera Catalana. Aquesta temporada, al partit de la 1a volta al Sagnier, pràcticament ningú enrecordava aquells fets. Relacions normalitzades.

El bar del camp del Masnou el podem caracteritzar amb una paraula: la discreció. No és un bar a l’ús. Està amagat, literalment. Trobar el bar del camp pels nouvinguts pot ser una aventura. Després de preguntar, pujar i baixar graderies, topes amb una porta metàl·lica, de caire industrial, que en cap moment pots arribar a pensar que és la porta d’un bar elegant i net. El bar del Masnou té, però, uns tocs grisos que li donen poca lluminositat. Per aquest motiu, l’expedició gastronòmica pratenca vam decidir esmorzar a les taules de la terrassa exterior. Si podeu, feu-ho. El sol d’hivern escalfa de valent i omple de llum l’àpat matiner. S’ha de dir també que el responsable del bar va accedir ràpidament a netejar les cadires i taules exteriors.

IMG00364-20110213-1037.jpgIMG00363-20110213-1037.jpgIMG00362-20110213-1035.jpg

La varietat de la carta es remet als entrepans clàssics (Truita, Llom, Bacó, Pintxos, Cansalada, Botifarra en calents) i també no podien fallar els “callos”, tot i que aquesta vegada no en fem una recomanació gaire entusiasta. Destaquem també la rapidesa del servei. Són ràpids atenent la comanda i bastant efectius en el moment de servir-ho a taula. És important remarcar el servei a taula, que no es dóna en moltes terrasses d’altres camps. La qualitat dels entrepans la titllem de bona, amb pa ben sucat en tomàquet i del dia, i dels ingredients també. Especialment recomenable és l’entrepà de Pintxos. Estan al seu punt, sense molt d’adob i un pèl picants, que combinen perfectament amb el pa. La Botifarra i la Truita, servida en entrepà o al plat, també són bones opcions si veniu a esmorzar al Masnou.

IMG00365-20110213-1041.jpgIMG00367-20110213-1042.jpgIMG00366-20110213-1041.jpg

L’únic punt negatiu va ser l’encesa de les boques de reg de la gespa, just en el moment en que estàvem acabant d’esmorzar i preníem els cafès. Un àgil moviment de taules va evitar la remullada. L’elegància discreta del Masnou, amb un bar amagat però ben trobat, és una de les joies amagades de la Tercera Divisió.

Preu Mitjà: Entrepà de Pintxos + Copa de Cervesa + cafè = 5,50 euros

Valoració:

  • Amabilitat: 7
  • Qualitat: 7
  • Varietat: 7
  • Celeritat del Servei: 7
  • Preu: 7

Nota Mitjana: 7