Paterna. Vistes del camp des de l’habitació de l’hotel (i Bonus Track a València capital)

Una altra vegada el País Valencià. El Prat tancava el seu periple per terres valencianes jugant a Manises contra Huracan i a Paterna front el València B. Pels dos desplaçaments, l’equip va allotjar-se al mateix hotel, el Posadas de España de Paterna. I la relació qualitat / Preu i proximitat al camp juguen molt a favor del pressupost. Pot ser no tant, la qualitat gastronòmica.

Paterna és una ciutat a poc menys de deu quilòmetres del centre de València. Al seu terme municipal es troba la Ciutat Esportiva del València CF, just al costat del Parc Tecnològic, un polígon de nova planta on les empreses I+D valencianes tenen les seves seus. Juntament amb les seus empresarials, trobem dos establiments hotelers. L’expedició del Prat va allotjar-se al Posadas de España, una franquícia de petits hotels que basen la seva oferta en un preu força competitiu i una qualitat bastant acceptable. A més, és un establiment que juga amb un avantatge fonamental per tots els equips que visiten la Ciutat Esportiva de Paterna: el camp de futbol es veu des de les habitacions i el trajecte entre un i altre no arriba als 5 minuts.

13 MARZO 2013 036.JPG

Són premises que puntuen per sobre de la qualitat gastronòmica, per que es va a jugar a futbol i no pas a menjar. Una vegada més, compartia àpats amb el xofer de l’autocar. El dinar, aquesta vegada, va ser el mateix que els jugadors i va ser força correcte. Per obrir boca vam degustar un plat de remenat d’ou amb alls tendres i pa. Un pèl fred però entenible si es veia que era per a tants comensals. El segon plat, força carregat de proteïnes, era un filet de vedella anegat de puré de patates. Aliments per a esportistes. Sort de nosaltres que, si més no, vam poder acompanyar l’àpat amb vi de la DO València (Marqués de Caro).

13 MARZO 2013 030.JPG13 MARZO 2013 031.JPG13 MARZO 2013 032.JPG

 

L’esmorzar del dia següent no va variar gaire del que trobem en un hotel qualsevol. Bolleria industrial, pa torrat, bacó i embotit. A destacar la truita de patates (artesana) feta per la cuinera del restaurante de l’hotel i que alegrà el matí des del punt de vista gastronòmic.

Després del partit (i la contundent derrota per 4 a 1) ens esperava a l’hotel (van obrir cuines només per nosaltres) la típica racció de paella valenciana. Un pèl seca i falta de sal, però correcta. De segon, una mica de peix. Aquesta vegada era peix espassa acompanyat de patates fregides en forma de daus. Un dinar plenament prescindible i que no quedarà a la memòria, però si tenim en compte que el restaurant va obrir per nosaltres mateixos i el preu final de l’estança (sobre els 40 euros, dormir, sopar i dinar) el resultat és prou satisfactori.

13 MARZO 2013 093.JPG13 MARZO 2013 094.JPG

 

 

Preu Mitjà: 40 euros (allotjament, sopar, esmorzar i dinar, inclòs)

Valoració:

  • Amabilitat: 7
  • Qualitat: 6
  • Varietat: 5
  • Celeritat del Servei: 8
  • Preu: 9

 

Si heu llegit fins aquí. Ara arriba el Bonus Track. Les dues visites a València (Huracan i Valencia B) també mereixen un esment a dos socis de l’Associació Esportiva Prat que van decidir acompanyar-me, en dies diferents, a gaudir de la bona taula valenciana. El primer, Pere Ezcurra, amb qui després d’un viatge en Euromed vam compartir un dels millors arrossos a banda que es poden tastar. El de Casa Roberto, al centre de València. Un arròs immillorable, amb el costat socarrat, i al seu punt. D’entrants, una mica de pernil ibèric i calamars a la planxa. Tot un plaer compartir taula amb el mestre Ezcurra.

22-23 febrero 061.JPG22-23 febrero 066.JPG22-23 febrero 067.JPG

El segon esment és pel soci Vicente Baltasar, que va fer de cicerone el següent cap de setmana per l’inici de les falles de València. Ell, del Prat i valencià, va mostrar-me els secrets de Mestalla i vam sopar al seu casal faller. Agraïments superlatius a Vicente i a la seva família per l’acollida.

13 MARZO 2013 061.JPG

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús