Bunyol. No tot és la Tomatina

Aquesta vegada, l’Associació Esportiva Prat jugava contra el Llevant B. El filial granota disputa els seus partits a la Ciutat Esportiva que l’entitat té a Bunyol, una petita localitat a uns quaranta quilòmetres del centre de València. Fins allà vam viatjar en vehicle particular des del Prat per narrar el partit per la ràdio i gaudir d’aquest poble de l’interior de València. Bunyol és famòs per la festa de la Tomatina, que el mes d’agost omple de visitants els carrers amb una espectacular batalla de tomàquets. Al mes de maig, els tomàquets són protagonistes per la seva absència, però no per això el poble deixa de tenir encant. A l’arribar vam reprendre forces en una terrassa d’un bar de l’entrada del poble. Les pendents et porten fins el Castell de Bunyol, del segle XI, i des d’on es té una vista privilegiada de la localitat i de part de la Foia de Bunyol.

MAYO 2013 096.JPGMAYO 2013 097.JPGMAYO 2013 109.JPG

Aconsellats per dues persones que ens vam trobar pel carrer ( “Escolti, vostè que és d’aquí, on aniria a dinar?) vam anar a provar la Posada Venta Pilar. Just a l’altra banda de la via del tren, la Posada Venta Pilar és un dels restaurants més coneguts de Bunyol i la comarca. Ho vam comprovar a l’entrar. Suntuòs i molt rústic. Es tracta d’un indret que al segle XVII va tenir la vida útil com a cavalleries i que ara s’ha reconvertit en un restaurant. Vam arribar molt d’hora, sobre la 1, perquè el partit començava a les 4. I ens van dir que hauríem d’esperar una estoneta, però que valdria la pena. Obedients, vam seure en el pati interior de la posada prenent una canya mentre féiem temps per dinar.

La cambrera, com tot el servei, molt amable, ens va aconsellar que triessim un menú especial, de 24 euros per persona amb entrants freds i calents, segons, postres, beguda i cafès. I la veritat, vam encertar. La taula esdevè, de cop i volta, un festí de plats que apareixen i desapareixen. Els entrants freds: ametlles, pernil, formatge, amanida (la vam tocar poc) fuet i dos convidats especials: un “cono de pisto” fred farcit de pebrot i productes de l’horta, i el convidat sorpresa, “ajoarriero”, una combinació d’all, patata i bacallà exquisita, suau i melosa. La cambrera ens va dir a l’orella que era l’especialitat de la casa i que valia la pena no deixar-hi res al plat, i així ho vam fer.

MAYO 2013 099.JPGMAYO 2013 100.JPGMAYO 2013 101.JPG

La desfilada de plats seguia. Era el torn dels entrants calents: broquetes de pollastre al curry, un farcit de pernil dolç amb formatge, xampinyons amb julivert i musclos al vapor. Fem un parèntesi per remarcar que el vi triat va ser de la casa, això sí personalitzat amb una etiqueta de l’establiment. Arriba el torn dels segons plats. Reconec que després dels entrants, poca gana hi havia. Tot i que podríem haver-nos decantat per la típica paella valenciana, els nostres gustos són més carnívors i vam triar un filet de llom amb salsa roquefort. Un llom fi, que es desfeia a la boca, amb una salsa al punt òptim.

MAYO 2013 102.JPGMAYO 2013 103.JPGMAYO 2013 104.JPG

Una experiència que mereixia ser culminada amb les postres addients. I així va ser: flams casolans amb nata, i un pastís de galeta, també casolà, que van arrodonir l’estada a la Posada Venta Pilar.

MAYO 2013 105.JPGMAYO 2013 106.JPGMAYO 2013 107.JPG

El Prat va perdre el seu partit per un gol fantasma. Però l’estada a casa Pilar va pagar la pena i compartir dinar amb dos bons amics com Agustín Oliver i Toni Texeira, encara més.

 

 

Preu: 24 euros per persona. Les cerveses de l’espera a taula, convida la casa.

Valoració: 8,2

  • Amabilitat: 8
  • Qualitat: 8
  • Varietat: 8
  • Celeritat del Servei: 8
  • Preu: 9

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús