Entrades amb l'etiqueta ‘Futbol’

Bunyol. No tot és la Tomatina

divendres, 17/05/2013

Aquesta vegada, l’Associació Esportiva Prat jugava contra el Llevant B. El filial granota disputa els seus partits a la Ciutat Esportiva que l’entitat té a Bunyol, una petita localitat a uns quaranta quilòmetres del centre de València. Fins allà vam viatjar en vehicle particular des del Prat per narrar el partit per la ràdio i gaudir d’aquest poble de l’interior de València. Bunyol és famòs per la festa de la Tomatina, que el mes d’agost omple de visitants els carrers amb una espectacular batalla de tomàquets. Al mes de maig, els tomàquets són protagonistes per la seva absència, però no per això el poble deixa de tenir encant. A l’arribar vam reprendre forces en una terrassa d’un bar de l’entrada del poble. Les pendents et porten fins el Castell de Bunyol, del segle XI, i des d’on es té una vista privilegiada de la localitat i de part de la Foia de Bunyol.

MAYO 2013 096.JPGMAYO 2013 097.JPGMAYO 2013 109.JPG

Aconsellats per dues persones que ens vam trobar pel carrer ( “Escolti, vostè que és d’aquí, on aniria a dinar?) vam anar a provar la Posada Venta Pilar. Just a l’altra banda de la via del tren, la Posada Venta Pilar és un dels restaurants més coneguts de Bunyol i la comarca. Ho vam comprovar a l’entrar. Suntuòs i molt rústic. Es tracta d’un indret que al segle XVII va tenir la vida útil com a cavalleries i que ara s’ha reconvertit en un restaurant. Vam arribar molt d’hora, sobre la 1, perquè el partit començava a les 4. I ens van dir que hauríem d’esperar una estoneta, però que valdria la pena. Obedients, vam seure en el pati interior de la posada prenent una canya mentre féiem temps per dinar.

La cambrera, com tot el servei, molt amable, ens va aconsellar que triessim un menú especial, de 24 euros per persona amb entrants freds i calents, segons, postres, beguda i cafès. I la veritat, vam encertar. La taula esdevè, de cop i volta, un festí de plats que apareixen i desapareixen. Els entrants freds: ametlles, pernil, formatge, amanida (la vam tocar poc) fuet i dos convidats especials: un “cono de pisto” fred farcit de pebrot i productes de l’horta, i el convidat sorpresa, “ajoarriero”, una combinació d’all, patata i bacallà exquisita, suau i melosa. La cambrera ens va dir a l’orella que era l’especialitat de la casa i que valia la pena no deixar-hi res al plat, i així ho vam fer.

MAYO 2013 099.JPGMAYO 2013 100.JPGMAYO 2013 101.JPG

La desfilada de plats seguia. Era el torn dels entrants calents: broquetes de pollastre al curry, un farcit de pernil dolç amb formatge, xampinyons amb julivert i musclos al vapor. Fem un parèntesi per remarcar que el vi triat va ser de la casa, això sí personalitzat amb una etiqueta de l’establiment. Arriba el torn dels segons plats. Reconec que després dels entrants, poca gana hi havia. Tot i que podríem haver-nos decantat per la típica paella valenciana, els nostres gustos són més carnívors i vam triar un filet de llom amb salsa roquefort. Un llom fi, que es desfeia a la boca, amb una salsa al punt òptim.

MAYO 2013 102.JPGMAYO 2013 103.JPGMAYO 2013 104.JPG

Una experiència que mereixia ser culminada amb les postres addients. I així va ser: flams casolans amb nata, i un pastís de galeta, també casolà, que van arrodonir l’estada a la Posada Venta Pilar.

MAYO 2013 105.JPGMAYO 2013 106.JPGMAYO 2013 107.JPG

El Prat va perdre el seu partit per un gol fantasma. Però l’estada a casa Pilar va pagar la pena i compartir dinar amb dos bons amics com Agustín Oliver i Toni Texeira, encara més.

 

 

Preu: 24 euros per persona. Les cerveses de l’espera a taula, convida la casa.

Valoració: 8,2

  • Amabilitat: 8
  • Qualitat: 8
  • Varietat: 8
  • Celeritat del Servei: 8
  • Preu: 9

Els viatges a Xàtiva i Ontinyent tenen parada i fonda a Énguera

diumenge, 17/02/2013

Els desplaçaments del Prat a Xàtiva i Ontinyent sempre han passat per Énguera, un municipi situat  a la comarca de Canal de Navarrès, a l’extrem de València amb Castella-La Manxa. Allà hi és el Portal del Caroig, un hotel pensat, en part, per a equips i estades d’esportistes. Per mi, l’estada va tenir dues cares, el dia i la nit. Tot seguit us ho explico.

El Portal del Caroig és un complex hoteler situat al bell mig de la carretera CV-590, que connecta Enguera amb la resta de municipis de la comarca de Canal de Navarrès. El nucli d’Ènguera es troba a dos quilòmetres del complex, fet que el deixa completament aïllat pel que fa a la idea de sortir a fer un tomb o conèixer el poble. Això sí, l’hotel disposa de dos camps de futbol de gespa artificial i instal·lacions adequades per a estades d’equips de futbol. El Prat ja hi va ser al setembre per jugar contra l’Olímpic de Xàtiva, i ara hi ha tornat, per jugar contra l’Ontinyent. Aquesta vegada, a l’estar ple l’edifici principal de l’hotel, l’expedició del Prat ens vam allotjar a l’edifici nou, un annex a mig construir amb un cert toc provisional que semblava més una ala de l’hotel del Resplandor que a un hotel còmode i confortable. A més, aquest fet implicava sortir d’un edifici per anar a un altre a fer qualsevol àpat.

Precisament, pel que fa als àpats, dividim l’estada com la nit i el dia. El sopar de dissabte, que sempre comparteixo amb el xofer de l’autocar, va ser una desfilada de bons plats i elaborats amb cert carinyo per part del personal (cuina a la vista per part dels comensals)

Febrero 2013 132.JPGFebrero 2013 134.JPG

La simpàtica cambrera ens va aconsellar un vi d’Énguera Jove per acompanyar el sopar. Un àpat que consistia en un entrant de botifarra negra i xoriç (ben cuits i un pèl picants) seguit per una sopa de pernil ibèric amb ous “poché”. Una sopa al punt de sal òptim, amb bocinets de pernil ibèric i un ou que es desfeia sobre el caldo atorgant una textura única a aquest plat immillorableEl plat principal tampoc es va quedar enrere, un filet de vedella acompanyat de patates al caliu. Un filet suau i melòs, ben cuit i amb un punt de greix adequat. L’amabilitat de la cambrera va ser més evident amb les postres. Es va desviure per explicar-nos i detallar-nos tota la varietat que disposava. Finalment, Flam de carabassa artesà i el xofer un browney fred-calent del qual vaig tastar un bocinet. Ens acomiadem de la cambrera fent-nos la pregunta de què hi hauria diumenge per dinar.

 

Febrero 2013 135.JPGFebrero 2013 136.JPGFebrero 2013 137.JPGFebrero 2013 140.JPG

 

El millor vi del món, és el que t’agrada a tu

L’esmorzar de diumenge va ser força correcte. Disponibilitat de formatge i pernil dolç, i força bolleria. El suc de taronja no és natural i no hi ha planxa o cuina per fer uns ous ferrats o bacó.

Després de l’esmorzar, els jugadors van pujar a l’autocar per visitar el poble d’Énguera i jo, aconsellat per la cambrera amable de la nit anterior, vaig decidir visitar el celler d’Énguera Vitivinícola, situat a deu minuts de l’hotel. A les 11 començava una visita guiada, gratuïta i sense cita prèvia, explicada pel propietari, Pedro Iglesias, tercera generació de l’empresa. Ens ensenya els secrets del seu vi: ecològic, marcat pel clima especial del massís del Caroig i ganes de fer crèixer la DO València, força desconeguda al mercat nacional. La visita acaba amb un tast de vins i la frase, sentència, del propietari del celler: “El millor del vi del món, és el que t’agrada a tu”.  http://www.bodegasenguera.com

Febrero 2013 148.JPGFebrero 2013 150.JPGFebrero 2013 156.JPG

 

L’hora de dinar

Arriba l’hora de dinar i entro al menjador amb aquell cuquet de “Què hi haurà avui? Si el sopar va ser tan bo avui el dinar s’ha de superar”… Res més lluny de la realitat. Una cambrera, ni molt menys tan simpàtica i amable com la del sopar, ens diu que el nostre menú era: Spaguettis i pit de pollastre a la planxa.

No podia ser. Totes les nostres esperances van caure. El xofer i jo gaudim d’un menú diferent als jugadors. No necessitem tantes proteïnes. La cambrera només ens va oferir un entremès com a alternativa a la pasta, i emperador com alternativa al pit de pollastre. Evidentment, vam dinar spaguettis i pit de pollastre. Tot el que l’hotel havia guanyat a la nit, ho va perdre al migdia.

Febrero 2013 157.JPGFebrero 2013 159.JPG

És per aquest motiu, i també pel fet d’estar allotjat en un edifici a mig fer, que l’estada al Portal del Caroig és com la nit i el dia. Dues cares. Esperem que en properes visites, les coses canviïn. Això sí, aprofiteu per fer la visita al celler. Us atendran molt bé i gaudireu d’uns vins força desconeguts però altament recomanables.

Preu Mitjà: 80 euros (allotjament, sopar, esmorzar i dinar, inclòs) tenint en compte el preu del grup (A negociar amb l’agència)

Valoració:

  • Amabilitat: 9 (sopar) 4 (dinar)
  • Qualitat: 6
  • Varietat: 8 (sopar) 4 (dinar)
  • Celeritat del Servei: 6
  • Preu: 6

Película del viatge: Reglas de Compromiso

Iecla (Múrcia).A dormir i a menjar, a Almansa (Albacete)

dijous, 31/01/2013

Des de que el Prat juga a la Segona Divisió B, les coses han canviat. El ritme més “professional” de l’equip m’ha fet abandonar la tradició d’esmorzar al camp amb temps o poder dinar en un bar de camp de futbol. És per això que avui reprenc l’aventura d’aquest blog amb el paquet gastronòmic que vaig fer quan l’AE Prat va jugar al camp del Yeclano Deportivo, a Múrcia. Benvinguts de nou.

L’experiència d’avui ens portarà fins a Almansa (Albacete). El desplaçament a Iecla, Múrcia, obliga a l’equip a fer nit a l’establiment hoteler més proper al lloc de partit i que reuneixi les qualitats idònies pels futbolistes (espai per entrenar, menús adaptables a grups o sales de reunions). A Iecla, els hotels no reunien aquestes condicions i el club va decidir dormir a Almansa, a l’hotel Blu. Com a acompanyant de l’expedició, m’allotjo amb l’equip i m’adapto als seus horaris, però no als seus àpats. Arròs sense sabor, peix bullit, amanides avorrides… són plats que no conviden a un festí gastronòmic, i el xofer de l’autocar i jo podem gaudir d’una certa llibertat a l’hora de triar les viandes.

La tradició del bon menjar no es podia perdre, i menys a la Segona B. La meva estada a l’Hotel Blu d’Almansa va anar acompanya per bons àpats i regada amb vi de la terra, de la DO Almansa. Els àpats es serveixen al restaurant de l’hotel, anomenat D’Cuchara, i obert també a tot el públic, no únicament a hostes de l’hotel. D’aquesta manera, al sopar d’hores després de l’arribada vam decantar-nos per productes de la terra. La recomanació del restaurant de l’hotel era un filet de porc acompanyat amb patates. No ho vam dubtar. I d’entrant, unes torrades amb formatge fresc, anxoves i bitxo d’Almansa. Tot acompanyat per una ampolla d’ Hacienda del Espino 1707 Syrah. De postres, un flam amb caramel.

(Menú dels jugadors: Arròs bullit / Lluç a la planxa / Fruita)

Diciembre 2012 2 074.JPGDiciembre 2012 2 076.JPGDiciembre 2012 2 077.JPG

L’esmorzar, també inclòs al preu de l’estança, destacava per l’amabilitat de la cuinera, disposada a elaborar tot allò que tingués al seu abast. Ous barrejats amb cansalada i suc de taronja natural.

(Menú dels jugadors: Llet / Café / Corn Flakes)

Jugar a les 4 de la tarda a Iecla obliga a dinar un pèl més d’hora del que és habitual. Tot i això, cap impediment per a l’hotel en avançar l’horari de cuina tant per l’equip i cos tècnic, com per mi i el conductor de l’autocar. El festí del dinar va tenir un preàmbul en forma de formatge fregit, una delícia acompanyada de melmelada de maduixa que conjugava al paladar uns sabors indescriptibles pel que fa al bon gust. Per l’àpat, vam triar d’entrants uns calamars arrebossats a l’andalusa (arrebossat al seu punt) i un plat de sípia a la planxa acompanyada d’una salsa d’all i julivert. Una sípia sensacional, es notava que era de qualitat, i que el cuiner li havia trobat el punt exacte de cocció. Sensacional.  De postres, pa de Calatrava.

(Menú de Jugadors: Macarrons / Pit de pollastre / Fruita)

 

Diciembre 2012 2 118.JPGDiciembre 2012 2 119.JPGDiciembre 2012 2 120.JPG

Almansa es troba a 40 quilòmetres de Iecla i les estones lliures de l’estada es poden aprofitar per fer una visita pel casc històric d’aquesta localitat d’Albacete, a cinc minuts de l’hotel. Podeu pujar i visitar la fortalesa (Preu 3 euros), i després passejar pel centre de la localitat. Si és dissabte, com va ser el meu cas, trobareu un animat mercat setmanal, i podreu comprar un bon vi de la terra com a record gastronòmic.

 

Diciembre 2012 2 089.JPGDiciembre 2012 2 099.JPGDiciembre 2012 2 112.JPG

Restaurant D’Cuchara. Hotel Blu (Almansa)

Preu Mitjà: 80 euros (allotjament, sopar, esmorzar i dinar, inclòs) tenint en compte el preu del grup (A negociar amb l’agència)

Valoració:

  • Amabilitat: 8
  • Qualitat: 9
  • Varietat: 8
  • Celeritat del Servei: 9
  • Preu: 8

Nota Mitjana: 8,4

 

Película del viatge: Intocable