Entrades amb l'etiqueta ‘Futbolcat’

Iecla (Múrcia).A dormir i a menjar, a Almansa (Albacete)

dijous, 31/01/2013

Des de que el Prat juga a la Segona Divisió B, les coses han canviat. El ritme més “professional” de l’equip m’ha fet abandonar la tradició d’esmorzar al camp amb temps o poder dinar en un bar de camp de futbol. És per això que avui reprenc l’aventura d’aquest blog amb el paquet gastronòmic que vaig fer quan l’AE Prat va jugar al camp del Yeclano Deportivo, a Múrcia. Benvinguts de nou.

L’experiència d’avui ens portarà fins a Almansa (Albacete). El desplaçament a Iecla, Múrcia, obliga a l’equip a fer nit a l’establiment hoteler més proper al lloc de partit i que reuneixi les qualitats idònies pels futbolistes (espai per entrenar, menús adaptables a grups o sales de reunions). A Iecla, els hotels no reunien aquestes condicions i el club va decidir dormir a Almansa, a l’hotel Blu. Com a acompanyant de l’expedició, m’allotjo amb l’equip i m’adapto als seus horaris, però no als seus àpats. Arròs sense sabor, peix bullit, amanides avorrides… són plats que no conviden a un festí gastronòmic, i el xofer de l’autocar i jo podem gaudir d’una certa llibertat a l’hora de triar les viandes.

La tradició del bon menjar no es podia perdre, i menys a la Segona B. La meva estada a l’Hotel Blu d’Almansa va anar acompanya per bons àpats i regada amb vi de la terra, de la DO Almansa. Els àpats es serveixen al restaurant de l’hotel, anomenat D’Cuchara, i obert també a tot el públic, no únicament a hostes de l’hotel. D’aquesta manera, al sopar d’hores després de l’arribada vam decantar-nos per productes de la terra. La recomanació del restaurant de l’hotel era un filet de porc acompanyat amb patates. No ho vam dubtar. I d’entrant, unes torrades amb formatge fresc, anxoves i bitxo d’Almansa. Tot acompanyat per una ampolla d’ Hacienda del Espino 1707 Syrah. De postres, un flam amb caramel.

(Menú dels jugadors: Arròs bullit / Lluç a la planxa / Fruita)

Diciembre 2012 2 074.JPGDiciembre 2012 2 076.JPGDiciembre 2012 2 077.JPG

L’esmorzar, també inclòs al preu de l’estança, destacava per l’amabilitat de la cuinera, disposada a elaborar tot allò que tingués al seu abast. Ous barrejats amb cansalada i suc de taronja natural.

(Menú dels jugadors: Llet / Café / Corn Flakes)

Jugar a les 4 de la tarda a Iecla obliga a dinar un pèl més d’hora del que és habitual. Tot i això, cap impediment per a l’hotel en avançar l’horari de cuina tant per l’equip i cos tècnic, com per mi i el conductor de l’autocar. El festí del dinar va tenir un preàmbul en forma de formatge fregit, una delícia acompanyada de melmelada de maduixa que conjugava al paladar uns sabors indescriptibles pel que fa al bon gust. Per l’àpat, vam triar d’entrants uns calamars arrebossats a l’andalusa (arrebossat al seu punt) i un plat de sípia a la planxa acompanyada d’una salsa d’all i julivert. Una sípia sensacional, es notava que era de qualitat, i que el cuiner li havia trobat el punt exacte de cocció. Sensacional.  De postres, pa de Calatrava.

(Menú de Jugadors: Macarrons / Pit de pollastre / Fruita)

 

Diciembre 2012 2 118.JPGDiciembre 2012 2 119.JPGDiciembre 2012 2 120.JPG

Almansa es troba a 40 quilòmetres de Iecla i les estones lliures de l’estada es poden aprofitar per fer una visita pel casc històric d’aquesta localitat d’Albacete, a cinc minuts de l’hotel. Podeu pujar i visitar la fortalesa (Preu 3 euros), i després passejar pel centre de la localitat. Si és dissabte, com va ser el meu cas, trobareu un animat mercat setmanal, i podreu comprar un bon vi de la terra com a record gastronòmic.

 

Diciembre 2012 2 089.JPGDiciembre 2012 2 099.JPGDiciembre 2012 2 112.JPG

Restaurant D’Cuchara. Hotel Blu (Almansa)

Preu Mitjà: 80 euros (allotjament, sopar, esmorzar i dinar, inclòs) tenint en compte el preu del grup (A negociar amb l’agència)

Valoració:

  • Amabilitat: 8
  • Qualitat: 9
  • Varietat: 8
  • Celeritat del Servei: 9
  • Preu: 8

Nota Mitjana: 8,4

 

Película del viatge: Intocable

 

 

 

Manlleu. Les Quatre Barres, a la barra

dissabte, 28/01/2012

20a Jornada. Manlleu 2 – Prat 0
Els desplaçaments a Manlleu sempre són d’aquells que et fan preguntar: Dinem abans de sortir o dinem allà? El tema està en que des del Prat, el viatge no acostuma a durar més d’una hora. I clar, no és el mateix dinar a la 1 que a les 3.
Aquesta vegada el partit entre els dos equips començava a dos quarts de cinc. Amb experiències d’anys anteriors, sabem que no ens podem arriscar a entaular-nos a alguns dels molts bons restaurants que hi ha a Manlleu. El valor segur sempre és dinar al mateix camp de futbol. A l’arribar amb l’expedició pratenca ens trobem el camp pràcticament buit i el bar no és menys. És el moment què aprofiten els amos del bar per dinar ells també. És el seu moment de pau i tranquil•litat abans que, en una hora, s’ompli de gent amb ganes, sobretot, de fer un cafè.
Els quatre comensals pratencs els hi diem si serien tant amables de poder-nos fer un àpat senzill. L’amo del bar accepta de bon grat i interromp el seu dinar per preparar el nostre. Triem l’aposta fàcil: Un plat combinat amb ou ferrat, patates fregides i una bona botifarra per a cadascú. En menys de 5 minuts tenim la comanda a la taula, acompanyada d’un vi de la casa (complidor) i pa. Dinem, alhora, els amos el bar i nosaltres quatre. La botifarra, com no podia ser de cap altra manera a la comarca d’Osona, sensacional i feta al seu punt. Un consell, no seieu just sota dels aparells d’aire calent, la potència és forta i el posterior contrast amb l’exterior produeix un sotrac a la temperatura corporal.

IMG00984-20120115-1511.jpgIMG00985-20120115-1511.jpg

El bar del camp de Manlleu és un mòdul prefabricat, d’aquells que també servirien per a caseta d’obres. Està ben condicionat, amb un esglaó a l’entrar i una decoració molt manlleuenca i vinculada estretament al futbol. Les quatre barres, emblema del club, són també les protagonistes de la decoració de la barra del bar. També acompanyen les parets del bar diverses fotografies de jugadors i jugadores de futbol que han passat per l’entitat i que després han tingut l’oportunitat de jugar a la selecció catalana o fitxar per altres clubs com el Barça o l’Espanyol (recent cas de Fortet). Segurament el que més crida l’atenció és la Gran Porra del Manlleu, on els afeccionats participen del resultat del partit d’aquell dia. Una participació, un euro, però amb la possibilitat d’endur-se’n un bon pot.
Després del plat combinat ens vam quedar amb gana, no ho amaguem, i vam demanar a l’amo del bar la possibilitat de servir-nos alguna cosa més. En tres minuts teníem a la taula un plat amb calamars a la romana, pollastre arrebossat i pals de formatge arrebossats, que ens va servir per acabar un bon dinar, rematat amb els cafès corresponents que preníem just quan el bar començava a omplir-se.

 

IMG00986-20120115-1526.jpgIMG00987-20120115-1545.jpg

A vegades, com és el cas de Manlleu, més val jugar sobre segur. Dinar al mateix camp i només sortir del bar, estar preparat per veure un partit de futbol

Preu Mitjà: Plat Combinat + Vi de la Casa + Pica-Pica = 8 euros
Valoració:
•    Amabilitat: 9
•    Qualitat: 8
•    Varietat: 7
•    Celeritat del Servei: 8
•    Preu: 8