Entrades amb l'etiqueta ‘Valencia’

Bunyol. No tot és la Tomatina

divendres, 17/05/2013

Aquesta vegada, l’Associació Esportiva Prat jugava contra el Llevant B. El filial granota disputa els seus partits a la Ciutat Esportiva que l’entitat té a Bunyol, una petita localitat a uns quaranta quilòmetres del centre de València. Fins allà vam viatjar en vehicle particular des del Prat per narrar el partit per la ràdio i gaudir d’aquest poble de l’interior de València. Bunyol és famòs per la festa de la Tomatina, que el mes d’agost omple de visitants els carrers amb una espectacular batalla de tomàquets. Al mes de maig, els tomàquets són protagonistes per la seva absència, però no per això el poble deixa de tenir encant. A l’arribar vam reprendre forces en una terrassa d’un bar de l’entrada del poble. Les pendents et porten fins el Castell de Bunyol, del segle XI, i des d’on es té una vista privilegiada de la localitat i de part de la Foia de Bunyol.

MAYO 2013 096.JPGMAYO 2013 097.JPGMAYO 2013 109.JPG

Aconsellats per dues persones que ens vam trobar pel carrer ( “Escolti, vostè que és d’aquí, on aniria a dinar?) vam anar a provar la Posada Venta Pilar. Just a l’altra banda de la via del tren, la Posada Venta Pilar és un dels restaurants més coneguts de Bunyol i la comarca. Ho vam comprovar a l’entrar. Suntuòs i molt rústic. Es tracta d’un indret que al segle XVII va tenir la vida útil com a cavalleries i que ara s’ha reconvertit en un restaurant. Vam arribar molt d’hora, sobre la 1, perquè el partit començava a les 4. I ens van dir que hauríem d’esperar una estoneta, però que valdria la pena. Obedients, vam seure en el pati interior de la posada prenent una canya mentre féiem temps per dinar.

La cambrera, com tot el servei, molt amable, ens va aconsellar que triessim un menú especial, de 24 euros per persona amb entrants freds i calents, segons, postres, beguda i cafès. I la veritat, vam encertar. La taula esdevè, de cop i volta, un festí de plats que apareixen i desapareixen. Els entrants freds: ametlles, pernil, formatge, amanida (la vam tocar poc) fuet i dos convidats especials: un “cono de pisto” fred farcit de pebrot i productes de l’horta, i el convidat sorpresa, “ajoarriero”, una combinació d’all, patata i bacallà exquisita, suau i melosa. La cambrera ens va dir a l’orella que era l’especialitat de la casa i que valia la pena no deixar-hi res al plat, i així ho vam fer.

MAYO 2013 099.JPGMAYO 2013 100.JPGMAYO 2013 101.JPG

La desfilada de plats seguia. Era el torn dels entrants calents: broquetes de pollastre al curry, un farcit de pernil dolç amb formatge, xampinyons amb julivert i musclos al vapor. Fem un parèntesi per remarcar que el vi triat va ser de la casa, això sí personalitzat amb una etiqueta de l’establiment. Arriba el torn dels segons plats. Reconec que després dels entrants, poca gana hi havia. Tot i que podríem haver-nos decantat per la típica paella valenciana, els nostres gustos són més carnívors i vam triar un filet de llom amb salsa roquefort. Un llom fi, que es desfeia a la boca, amb una salsa al punt òptim.

MAYO 2013 102.JPGMAYO 2013 103.JPGMAYO 2013 104.JPG

Una experiència que mereixia ser culminada amb les postres addients. I així va ser: flams casolans amb nata, i un pastís de galeta, també casolà, que van arrodonir l’estada a la Posada Venta Pilar.

MAYO 2013 105.JPGMAYO 2013 106.JPGMAYO 2013 107.JPG

El Prat va perdre el seu partit per un gol fantasma. Però l’estada a casa Pilar va pagar la pena i compartir dinar amb dos bons amics com Agustín Oliver i Toni Texeira, encara més.

 

 

Preu: 24 euros per persona. Les cerveses de l’espera a taula, convida la casa.

Valoració: 8,2

  • Amabilitat: 8
  • Qualitat: 8
  • Varietat: 8
  • Celeritat del Servei: 8
  • Preu: 9

Paterna. Vistes del camp des de l’habitació de l’hotel (i Bonus Track a València capital)

dijous, 21/03/2013

Una altra vegada el País Valencià. El Prat tancava el seu periple per terres valencianes jugant a Manises contra Huracan i a Paterna front el València B. Pels dos desplaçaments, l’equip va allotjar-se al mateix hotel, el Posadas de España de Paterna. I la relació qualitat / Preu i proximitat al camp juguen molt a favor del pressupost. Pot ser no tant, la qualitat gastronòmica.

Paterna és una ciutat a poc menys de deu quilòmetres del centre de València. Al seu terme municipal es troba la Ciutat Esportiva del València CF, just al costat del Parc Tecnològic, un polígon de nova planta on les empreses I+D valencianes tenen les seves seus. Juntament amb les seus empresarials, trobem dos establiments hotelers. L’expedició del Prat va allotjar-se al Posadas de España, una franquícia de petits hotels que basen la seva oferta en un preu força competitiu i una qualitat bastant acceptable. A més, és un establiment que juga amb un avantatge fonamental per tots els equips que visiten la Ciutat Esportiva de Paterna: el camp de futbol es veu des de les habitacions i el trajecte entre un i altre no arriba als 5 minuts.

13 MARZO 2013 036.JPG

Són premises que puntuen per sobre de la qualitat gastronòmica, per que es va a jugar a futbol i no pas a menjar. Una vegada més, compartia àpats amb el xofer de l’autocar. El dinar, aquesta vegada, va ser el mateix que els jugadors i va ser força correcte. Per obrir boca vam degustar un plat de remenat d’ou amb alls tendres i pa. Un pèl fred però entenible si es veia que era per a tants comensals. El segon plat, força carregat de proteïnes, era un filet de vedella anegat de puré de patates. Aliments per a esportistes. Sort de nosaltres que, si més no, vam poder acompanyar l’àpat amb vi de la DO València (Marqués de Caro).

13 MARZO 2013 030.JPG13 MARZO 2013 031.JPG13 MARZO 2013 032.JPG

 

L’esmorzar del dia següent no va variar gaire del que trobem en un hotel qualsevol. Bolleria industrial, pa torrat, bacó i embotit. A destacar la truita de patates (artesana) feta per la cuinera del restaurante de l’hotel i que alegrà el matí des del punt de vista gastronòmic.

Després del partit (i la contundent derrota per 4 a 1) ens esperava a l’hotel (van obrir cuines només per nosaltres) la típica racció de paella valenciana. Un pèl seca i falta de sal, però correcta. De segon, una mica de peix. Aquesta vegada era peix espassa acompanyat de patates fregides en forma de daus. Un dinar plenament prescindible i que no quedarà a la memòria, però si tenim en compte que el restaurant va obrir per nosaltres mateixos i el preu final de l’estança (sobre els 40 euros, dormir, sopar i dinar) el resultat és prou satisfactori.

13 MARZO 2013 093.JPG13 MARZO 2013 094.JPG

 

 

Preu Mitjà: 40 euros (allotjament, sopar, esmorzar i dinar, inclòs)

Valoració:

  • Amabilitat: 7
  • Qualitat: 6
  • Varietat: 5
  • Celeritat del Servei: 8
  • Preu: 9

 

Si heu llegit fins aquí. Ara arriba el Bonus Track. Les dues visites a València (Huracan i Valencia B) també mereixen un esment a dos socis de l’Associació Esportiva Prat que van decidir acompanyar-me, en dies diferents, a gaudir de la bona taula valenciana. El primer, Pere Ezcurra, amb qui després d’un viatge en Euromed vam compartir un dels millors arrossos a banda que es poden tastar. El de Casa Roberto, al centre de València. Un arròs immillorable, amb el costat socarrat, i al seu punt. D’entrants, una mica de pernil ibèric i calamars a la planxa. Tot un plaer compartir taula amb el mestre Ezcurra.

22-23 febrero 061.JPG22-23 febrero 066.JPG22-23 febrero 067.JPG

El segon esment és pel soci Vicente Baltasar, que va fer de cicerone el següent cap de setmana per l’inici de les falles de València. Ell, del Prat i valencià, va mostrar-me els secrets de Mestalla i vam sopar al seu casal faller. Agraïments superlatius a Vicente i a la seva família per l’acollida.

13 MARZO 2013 061.JPG

Els viatges a Xàtiva i Ontinyent tenen parada i fonda a Énguera

diumenge, 17/02/2013

Els desplaçaments del Prat a Xàtiva i Ontinyent sempre han passat per Énguera, un municipi situat  a la comarca de Canal de Navarrès, a l’extrem de València amb Castella-La Manxa. Allà hi és el Portal del Caroig, un hotel pensat, en part, per a equips i estades d’esportistes. Per mi, l’estada va tenir dues cares, el dia i la nit. Tot seguit us ho explico.

El Portal del Caroig és un complex hoteler situat al bell mig de la carretera CV-590, que connecta Enguera amb la resta de municipis de la comarca de Canal de Navarrès. El nucli d’Ènguera es troba a dos quilòmetres del complex, fet que el deixa completament aïllat pel que fa a la idea de sortir a fer un tomb o conèixer el poble. Això sí, l’hotel disposa de dos camps de futbol de gespa artificial i instal·lacions adequades per a estades d’equips de futbol. El Prat ja hi va ser al setembre per jugar contra l’Olímpic de Xàtiva, i ara hi ha tornat, per jugar contra l’Ontinyent. Aquesta vegada, a l’estar ple l’edifici principal de l’hotel, l’expedició del Prat ens vam allotjar a l’edifici nou, un annex a mig construir amb un cert toc provisional que semblava més una ala de l’hotel del Resplandor que a un hotel còmode i confortable. A més, aquest fet implicava sortir d’un edifici per anar a un altre a fer qualsevol àpat.

Precisament, pel que fa als àpats, dividim l’estada com la nit i el dia. El sopar de dissabte, que sempre comparteixo amb el xofer de l’autocar, va ser una desfilada de bons plats i elaborats amb cert carinyo per part del personal (cuina a la vista per part dels comensals)

Febrero 2013 132.JPGFebrero 2013 134.JPG

La simpàtica cambrera ens va aconsellar un vi d’Énguera Jove per acompanyar el sopar. Un àpat que consistia en un entrant de botifarra negra i xoriç (ben cuits i un pèl picants) seguit per una sopa de pernil ibèric amb ous “poché”. Una sopa al punt de sal òptim, amb bocinets de pernil ibèric i un ou que es desfeia sobre el caldo atorgant una textura única a aquest plat immillorableEl plat principal tampoc es va quedar enrere, un filet de vedella acompanyat de patates al caliu. Un filet suau i melòs, ben cuit i amb un punt de greix adequat. L’amabilitat de la cambrera va ser més evident amb les postres. Es va desviure per explicar-nos i detallar-nos tota la varietat que disposava. Finalment, Flam de carabassa artesà i el xofer un browney fred-calent del qual vaig tastar un bocinet. Ens acomiadem de la cambrera fent-nos la pregunta de què hi hauria diumenge per dinar.

 

Febrero 2013 135.JPGFebrero 2013 136.JPGFebrero 2013 137.JPGFebrero 2013 140.JPG

 

El millor vi del món, és el que t’agrada a tu

L’esmorzar de diumenge va ser força correcte. Disponibilitat de formatge i pernil dolç, i força bolleria. El suc de taronja no és natural i no hi ha planxa o cuina per fer uns ous ferrats o bacó.

Després de l’esmorzar, els jugadors van pujar a l’autocar per visitar el poble d’Énguera i jo, aconsellat per la cambrera amable de la nit anterior, vaig decidir visitar el celler d’Énguera Vitivinícola, situat a deu minuts de l’hotel. A les 11 començava una visita guiada, gratuïta i sense cita prèvia, explicada pel propietari, Pedro Iglesias, tercera generació de l’empresa. Ens ensenya els secrets del seu vi: ecològic, marcat pel clima especial del massís del Caroig i ganes de fer crèixer la DO València, força desconeguda al mercat nacional. La visita acaba amb un tast de vins i la frase, sentència, del propietari del celler: “El millor del vi del món, és el que t’agrada a tu”.  http://www.bodegasenguera.com

Febrero 2013 148.JPGFebrero 2013 150.JPGFebrero 2013 156.JPG

 

L’hora de dinar

Arriba l’hora de dinar i entro al menjador amb aquell cuquet de “Què hi haurà avui? Si el sopar va ser tan bo avui el dinar s’ha de superar”… Res més lluny de la realitat. Una cambrera, ni molt menys tan simpàtica i amable com la del sopar, ens diu que el nostre menú era: Spaguettis i pit de pollastre a la planxa.

No podia ser. Totes les nostres esperances van caure. El xofer i jo gaudim d’un menú diferent als jugadors. No necessitem tantes proteïnes. La cambrera només ens va oferir un entremès com a alternativa a la pasta, i emperador com alternativa al pit de pollastre. Evidentment, vam dinar spaguettis i pit de pollastre. Tot el que l’hotel havia guanyat a la nit, ho va perdre al migdia.

Febrero 2013 157.JPGFebrero 2013 159.JPG

És per aquest motiu, i també pel fet d’estar allotjat en un edifici a mig fer, que l’estada al Portal del Caroig és com la nit i el dia. Dues cares. Esperem que en properes visites, les coses canviïn. Això sí, aprofiteu per fer la visita al celler. Us atendran molt bé i gaudireu d’uns vins força desconeguts però altament recomanables.

Preu Mitjà: 80 euros (allotjament, sopar, esmorzar i dinar, inclòs) tenint en compte el preu del grup (A negociar amb l’agència)

Valoració:

  • Amabilitat: 9 (sopar) 4 (dinar)
  • Qualitat: 6
  • Varietat: 8 (sopar) 4 (dinar)
  • Celeritat del Servei: 6
  • Preu: 6

Película del viatge: Reglas de Compromiso