Sant Boi de Llobregat. Joan Baptista Milà.

dilluns, 5/09/2011

2a Jornada de lliga. Santboià 1 – Prat 3

Benvinguts a una nova temporada del futbol a la taula. Després d’un descans marcat per les vacances estivals, tornem a la competició i també a la rutina dels diumenges: futbol territorial i àpats al seu voltant. Espero poder seguir gaudint de la vostra companyia.

La segona jornada de lliga ens ha portat a fer el desplaçament més curt de tota la temporada per a la gent del Prat de Llobregat. (Recordeu que segueixo a l’Associació Esportiva Prat tots els partits, fent la narració dels partits pel Prat Ràdio). El desplaçament a Sant Boi de Llobregat sempre és especial. Podríem dir que és el derbi de més rivalitat amb els equips que juga el Prat, més que Cornellà i Gavà. Això es fa evident a les graderies, on més de cent pratencs acompanyen sempre el seu equip al Joan Baptista Milà.

El bar del Joan Baptista Milà es troba a l’emplaçament clàssic i tradicional de les instal·lacions relativament més recents. Situat a la dreta tal i com s’entra al recinte, té una part sota sostre i una terrassa amb vistes al camp de grans dimensions ideals per als mesos més calorosos. (Tot i que també a l’hivern, si fa sol, és també un bon indret). Nosaltres vam decidir per entrar dins, tot i que el temps acompanyava a fer-ho a l’exterior.

El servei és atent i ràpid i acostuma a anar uniformat amb equipatge del Santboià, un fet curiós però que serveix per recordar-te on ets en tot moment. La sala està decorada per una munió de banderoles i bufandes de diversos equips de futbol (incloses una del Chelsea i una altra del Liverpool) i també per diverses fotografies dels equips de la base.

IMG00811-20110904-1058.jpg
IMG00812-20110904-1058.jpg

 

A cada taula, de fusta, es pot trobar un cartell amb l’oferta disponible. S’ha de dir que és prou gran i atractiva. Plats combinats (variats i contundents) a diversos entrepans (freds i calents). Nosaltres, que podem dir que encara estem de pretemporada gastronòmica, vam optar per la via fàcil, l’entrepà. Entrepà de pintxos i de truita han estat les nostres primeres tries de la temporada. Bona elecció. El de pintxos està al punt. Pà una mica torrat, pintxos al punt (a vegades solen quedar durs i aquí els troben el seu instant) i una bona salsa. La truita, cassolana, esdevé també una bona elecció. Suau i melosa. La quantitat i qualitat és bona. Acompanyem l’àpat amb olives i triem vi (Antaño, La Rioja, de Bodegas García Carrión) i aigua.

Convé destacar el bon humor del cambrer encarregat d’atendre’ns. De seguida es va mostrar predisposat a participar de les bromes i va deixar anar algunes perles com:

–          Aquí només tenim Coca Cola Negra

–          Us deixo l’entrepà de tonyina (truita) i el de seitons (Pintxos) [provocant primer la incredulitat per part nostra i després captant el somriure]

–          Unes quantes boles d’oli per acompanyar (en referència a les olives)

Són situacions que generen complicitat amb l’encarregat del restaurant i fa encetar l’esmorzar amb un somriure. Com diuen a l’APM? “Digno de admirar”

Preu Mitjà: Entrepà de pintxos + aigua (50cl) = 5 euros

Valoració:

  • Amabilitat: 9
  • Qualitat: 8
  • Varietat: 7
  • Celeritat del Servei: 8
  • Preu: 8

Nota Mitjana: 8

Roda de Ter. Parada i Fonda

dijous, 2/06/2011

38a Jornada de Lliga. Manlleu 1 – AE Prat 1

La darrera jornada de lliga de la Tercera Divisió va esdevenir plàcida pel Prat i el Manlleu. Al principi de la temporada més d’un es pensava que podria ser un partit vital, d’aquells a vida o mort. Res més lluny de la realitat. Cap dels dos equips arribava amb opcions de jugar-se res més que l’honor de quedar en una bona posició final a la taula. Això va quedar evidenciat en el resultat final (empat a un) i també en la manera de jugar d’ambdós conjunts, amb alegria i constants ocasions. El repte per l’expedició pratenca, vist que l’al·licient futbolístic no era l’idoni era trobar un bon indret per poder gaudir de l’últim esmorzar de la temporada. El destí va voler que fos a Roda de Ter, ja que el Manlleu havia de complir amb un partit de sanció del seu camp.

Roda de Ter es troba a només 4 quilòmetres del centre de Manlleu. Vila acollidora, creuada pel riu Ter i bressol de Miquel Martí i Pol, gaudeix d’unes instal·lacions esportives de primer ordre, amb un camp de futbol de gespa artificial als afores. La visita a Roda de Ter la vèiem com històrica i és per això que vam decidir tirar pel dret: un restaurant que ens oferís un bon esmorzar. Després d’un parell de preguntes a vilatans, vam decidir-nos per la Fonda Urgell.

És una fonda en tota regla; servei d’àpats i habitacions, a més de servir com a punt de reunió de molts homes de Roda. Fins i tot té un punt que recorda a aquells Saloons de l’Oest, on el foraster (nosaltres) és observat de dalt a baix fins que demana un plat ben normal i continua la quotidianeïtat entre els parroquians. La Fonda Urgell juga amb els productes de la terra. Molt difícil es fa, doncs, resistir-se a un bon plat de fuet i també a la botifarra. Els productes del porc són l’estrella d’Osona i a Roda de Ter els hi vam retre homenatge.

IMG00577-20110515-1038.jpgIMG00578-20110515-1045.jpg

L’expedició pratenca es va decantar pels plats de botifarra i cansalada acompanyat per ous, i també pels entrepans de fuet o llonganissa. Sense dubte, una opció fàcil però molt recomanable. La qualitat del fuet és de primera, el mateix que la botifarra i la cansalada. Els ous, al punt. Tot acompanyat per vi de la casa. Un vi que pica, i molt, al primer glop, però que després acaba sent amable i fent bona relació amb el paladar.

Per casualitats de la vida, l’amo de la fonda i un dels membres de l’expedició pratenca havien fet el servei militar junts a Cartagena. Unes mirades entre els dos, la pregunta de:

–          Tu vas fer la mili a Cartagena?

–          Sí. La teva cara em sona.

–          Ostres, ja sé qui ets

I això va fer que els cafès anessin a càrrec de la Fonda Urgell. Fins i tot vam sortir obsequiats amb diferents objectes recordatoris de l’establiment com un pràctic rellotge despertador, una llanterna o una pràctica bossa impermeable.

IMG00581-20110515-1122.jpgIMG00579-20110515-1046.jpg

Si aneu a Roda de Ter, pregunteu per la Fonda Urgell (C/ Bac de Roda, 44)

 

Preu Mitjà: Botifarra + Dos Ous Ferrats + Vi = 4 euros

Valoració:

  • Amabilitat: 9
  • Qualitat: 8
  • Varietat: 7
  • Celeritat del Servei: 8
  • Preu: 8

Nota Mitjana: 8

La Pobla de Mafumet. Tranquilitat i bons aliments

dimecres, 13/04/2011

32A Jornada de Lliga. CD La Pobla de Mafumet 1 – AE Prat 1

La Pobla de Mafumet està escrivint les pàgines més glorioses de la seva història al futbol català. Enguany està realitzant una temporada sensacional, assentada a la zona alta de la taula al llarg de tot el campionat. La localitat també és coneguda per allotjar part del complex Petroquímic de Tarragona, que acompanya el paisatge d’aquesta localitat juntament amb els ametllers i avellaners. El complex esportiu municipal de la Pobla de Mafumet, amb el patrocini de la petroliera REPSOL, està en el cantó oest del nucli urbà. Separant la pista poliesportiva del camp del futbol està el bar.

El bar de La Pobla és prou conegut pels amants del futbol català. Sense dubte, és dels millors en relació qualitat – preu de tota la categoria. L’espai és ample, amb una bona disposició de taules, i molt net, tot i que manca una mica de llum. El servei és molt amable, regentat per una parella molt simpàtica que a vegades és ajudada per la mare d’ella, una dona de Jaén que no té cap problema en posar-se el davantal i ajudar a preparar plats.

IMG00471-20110403-1049.jpgIMG00472-20110403-1058.jpgIMG00473-20110403-1101.jpg

Com hem dit abans, ja coneixíem el bar de La Pobla i molts dels membres de la nombrosa l’expedició pratenca vam decantar-nos directament per esmorzar de forquilla i ganivet. Dins de la varietat i també els plats al gust, el visitant pot triar bacó amb formatge, botifarra amb ous ferrats o bacó amb ous ferrats. Els entrepans, els clàssics, de llom, de truita o freds. També destaca el plat de sípia i els “callos”, nexe d’unió de tots els camps de futbol català juntament amb el llom amb formatge.

Per acompanyar l’àpat vam optar per refresc de cola, aigua i vi. El vi de la casa, de nom Cumbray, no és res de l’altre món però fa bé la seva tasca. Cal destacar que al demanar la beguda, el servei de bar disposa uns quants platets amb olives per anar fent boca. Els plats i entrepans es van cuinar ràpids, amb un temps d’espera que ronda els cinc minuts. La Botifarra amb ous va ser el plat que més va trigar, però va valer la pena per tots aquells que el van poder gaudir.

Una vegada més, el bar de La Pobla no falla a la tradició i continua sent un dels referents gastronòmics de la Tercera Divisió, tant per qualitat, com per varietat i preu final. I com no, l’afició per la gastronomia de l’expedició pratenca queda homenatjada amb aquesta sensacional foto de grup

Preu Mitjà: Botifarra + Dos Ous Ferrats + Vi = 4 euros

Valoració:

  • Amabilitat: 9
  • Qualitat: 7
  • Varietat: 7
  • Celeritat del Servei: 8
  • Preu: 8

Nota Mitjana: 7,8

 

IMG_2414.JPG

Terrassa. Temps era temps

diumenge, 27/03/2011

30a Jornada de Lliga. CD Terrassa 2 – AE Prat 1

L’Associació Esportiva Prat mai havia jugat a l’Olímpic de Terrassa. Era la visita a un camp gran, majestuós i olímpic, a un club que manté l’aire d’entitat senyorial, acomodada a uns temps no massa llunyans on el Terrassa jugava a la Segona Divisió A. Enguany, la nostra visita coincidia, a més, amb un moment de debilitat pels egarencs. Flirtejant amb el descens, el Terrassa encadenava 9 partit sense guanyar i veia de reüll la zona de descens a Primera Catalana.

L’Olímpic mereixia una visita al seu bar. Destaquem la presència també de diversos bars propers a l’estadi, com el d’un complex esportiu, que feien bona pinta. El bar del Terrassa està situat a l’esquerra de l’entrada principal. És bastant petit per a les dimensions del recinte esportiu. Només compta amb set taules, totes elles blanques i netes. Destaquem la neteja d’aquest bar: ni un paper a terra, ni olors estranyes.

IMG00439-20110320-1027.jpgIMG00441-20110320-1032.jpgIMG00440-20110320-1032.jpg

Una de les peculiaritats del bar del Terrassa és el seu servei de pre-pagament. Una noia et rep a l’entrada i et pregunta què voldràs. Un cop escollida la tria (limitada a la carta) es paga i et dona un tiquet amb el què esmorzaràs. A la barra, el grup de cambrers i cambreres t’atèn amb celeritat i amabilitat per tal de realitzar la teva comanda. Ens sembla una bona idea el fet de no barrejar diners i aliments.

Respecte l’oferta, es basa en la quotidianitat dels bars dels camps de futbol. Entrepans variats, biquinis, o truita de patates (per cert, s’estava cuinant just al moment i apuntava maneres). Aquesta vegada vam optar pel biquini, un clàssic no gaire contundent però sí idoni per un esmorzar lleuger. El pa de motlle estava ben torrat, amb formatge fos i un toc de mantega que li atorgava una suau textura. A més, les dimensions eren un pèl més grans que el pa de motlle habitual. Vam acompanyar el biquini amb un suc de préssec. Com a detall de decoració, cal mencionar que el plat on serveixen el biquini és pintat i no és el clàssic plat blanc.

Preu Mitjà: Biquini+ Suc de Préssec = 3,50 euros

Valoració:

  • Amabilitat: 8
  • Qualitat: 7
  • Varietat: 7
  • Celeritat del Servei: 7
  • Preu: 5

Nota Mitjana: 6,8

El Masnou. Elegància discreta

dimecres, 2/03/2011

25a Jornada de Lliga. C.D. Masnou 1 – AE Prat 3

Masnou i Prat s’han tornat a veure les cares a la Tercera Divisió. L’última temporada que tots dos equips van coincidir a la categoria podríem dir que no va acabar gaire bé pels interessos pratencs. Aquella temporada, la 2005-2006, el Prat i el Masnou es jugaven la permanència en la darrera jornada de lliga. El Masnou jugava al camp del Peralada, on havia de guanyar per evitar caure a Primera Catalana. El Prat guanyava el seu partit i complia. Només calia esperar la derrota del Masnou a terres empordaneses. En menys de cinc minuts, els masnovins aconseguien capgirar un marcador advers en quatre minuts (i amb un Peralada que va decidir fer jugar al seu porter juvenil a falta de tres minuts pel final), guanyaven el seu partit i es quedaven a Tercera, condemnant així el Prat a Primera Catalana. Aquesta temporada, al partit de la 1a volta al Sagnier, pràcticament ningú enrecordava aquells fets. Relacions normalitzades.

El bar del camp del Masnou el podem caracteritzar amb una paraula: la discreció. No és un bar a l’ús. Està amagat, literalment. Trobar el bar del camp pels nouvinguts pot ser una aventura. Després de preguntar, pujar i baixar graderies, topes amb una porta metàl·lica, de caire industrial, que en cap moment pots arribar a pensar que és la porta d’un bar elegant i net. El bar del Masnou té, però, uns tocs grisos que li donen poca lluminositat. Per aquest motiu, l’expedició gastronòmica pratenca vam decidir esmorzar a les taules de la terrassa exterior. Si podeu, feu-ho. El sol d’hivern escalfa de valent i omple de llum l’àpat matiner. S’ha de dir també que el responsable del bar va accedir ràpidament a netejar les cadires i taules exteriors.

IMG00364-20110213-1037.jpgIMG00363-20110213-1037.jpgIMG00362-20110213-1035.jpg

La varietat de la carta es remet als entrepans clàssics (Truita, Llom, Bacó, Pintxos, Cansalada, Botifarra en calents) i també no podien fallar els “callos”, tot i que aquesta vegada no en fem una recomanació gaire entusiasta. Destaquem també la rapidesa del servei. Són ràpids atenent la comanda i bastant efectius en el moment de servir-ho a taula. És important remarcar el servei a taula, que no es dóna en moltes terrasses d’altres camps. La qualitat dels entrepans la titllem de bona, amb pa ben sucat en tomàquet i del dia, i dels ingredients també. Especialment recomenable és l’entrepà de Pintxos. Estan al seu punt, sense molt d’adob i un pèl picants, que combinen perfectament amb el pa. La Botifarra i la Truita, servida en entrepà o al plat, també són bones opcions si veniu a esmorzar al Masnou.

IMG00365-20110213-1041.jpgIMG00367-20110213-1042.jpgIMG00366-20110213-1041.jpg

L’únic punt negatiu va ser l’encesa de les boques de reg de la gespa, just en el moment en que estàvem acabant d’esmorzar i preníem els cafès. Un àgil moviment de taules va evitar la remullada. L’elegància discreta del Masnou, amb un bar amagat però ben trobat, és una de les joies amagades de la Tercera Divisió.

Preu Mitjà: Entrepà de Pintxos + Copa de Cervesa + cafè = 5,50 euros

Valoració:

  • Amabilitat: 7
  • Qualitat: 7
  • Varietat: 7
  • Celeritat del Servei: 7
  • Preu: 7

Nota Mitjana: 7

Llagostera. Força de voluntat

divendres, 4/02/2011

23a Jornada de Lliga. UE Llagostera 1 – AE Prat 0

El Llagostera és el lider de la Tercera Divisió. És un equip d’aquells self-made, fets a un mateix. Fins fa poc, el Llagostera començava a despuntar al futbol gironí. La temporada passada va començar rivalitzant amb el Cassà (ara a Preferent) per ser el referent de la demarcació en matèria futbolística, després de descartar a un Palamós que no acaba d’aixecar el cap. L’any passat, el del debut a Tercera, els llagosterins van aprovar amb nota. Aquest, volen la matrícula d’honor i defensen el lideratge amb ungles i dents.

Aquesta vegada, l’expedició pratenca va arribar amb el temps molt ajustat, amb poc més de 50 minuts de marge per poder dinar. Per aquest motiu, vam decidir dinar al bar del camp. Recordem que el Llagostera juga a les 4 de la tarda i aquest fet provoca que els afeccionats locals arribin al camp dinats. Així, vam estar sols amb els encarregats del bar. La planxa encara estava encesa (al matí s’havien jugat alguns partits de futbol base) i ens van poder oferir un parell d’entrepans. La varietat no és gran: frankfurt, llom i bacó. Camí fàcil, que amb poc temps, fins i tot s’agraeix. Frankfurt i Llom amb formatge.

IMG00329-20110129-1523.jpg IMG00328-20110129-1523.jpg

Mentre esperem els entrepans parlem amb els encarregats del bar. Ens expliquen que són voluntaris i que els hi ha tocat aquest torn per estar al bar. Els membres de la directiva i amics del club fan torns per encarregar-se de la barra del bar els dies de partit. La mà de la presidenta Isabel Tarragó es nota també al bar, on no té cap tipus de problema en fer cafès o servir una cervesa. També ens comenten que fa un parell de setmanes uns brètols van entrar al bar i van desenganxar la tele del mur, a més d’endur-se algunes coses més.

El local està net.Especialment net. És suficient per espai i compta, a més, amb una terrassa coberta per una teulada. El toc original rau en el sostre ple de banderins d’equips de futbol. Em sembla un detall molt interessant i que, a més, li dóna prestància futbolera a l’espai. Destaquen, entre d’altres, de la Confederaçao Brasileira do Futebol i de tots els equips de Tercera. Un maniquí amb l’equipació del Llagostera vigila atentament tot el local.

Tornem a l’àpat. Hem de dir que el pa dels entrepans era molt bo. En canvi, aprova molt justet tant el llom com el frankfurt. No sabem si era l’hora o que a la planxa li faltava potència, però sí que és cert que no han estat uns frankfurts ni uns lloms per recordar. De totes maneres, l’amabilitat i la força de voluntat dels seus esforçats cambrers i cambreres, fan molt difícil poder endur-se un mal record del bar del Llagostera.

Preu Mitjà: 12 euros (Entrepà de Llom + Entrepà de Frankfurt + Fanta de Taronja + Coca Cola + Dues ampolles d’aigua)

Valoració:

  • Amabilitat: 9
  • Qualitat: 4
  • Varietat:2
  • Celeritat del Servei: 6
  • Preu: 4

Nota Mitjana: 5

El bar, protagonista al Prat-Vilafranca

dissabte, 22/01/2011

22 a Jornada de Lliga

Avui, trencant la línia habitual de ressenyes gastronòmiques, el bar d’un camp de futbol és protagonista però per un altre motiu que va més enllà d’allò que ofereix.

Diumenge s’enfronten al Sagnier Prat i Vilafranca. La curiositat d’aquest partit rau en que al Vilafranca juga, des de fa dues temporada, Alberto Bacaicoa. És central i titular indiscutible amb Puchi. A més, Alberto Bacaicoa és fill de l’Alberto i Maria Jesús, els propietaris del bar del camp de futbol del Prat: el Sagnier.

35399_1465795214701_1528161197_31155465_3923737_n.jpg

Els diumenges, l’Alberto pare acostuma a acompanyar el seu fill als partits mentre la Maria Jesus atén els clients del Sagnier.

Tota aquesta setmana li han preguntat: Tu qui vols que guanyi diumenge?

La Maria Jesús veurà com el seu fill s’enfronta al Prat, el club que estima i on està cada dia. Però segur que demà, vol que sigui el Vilafranca qui pesqui al Sagnier… L’amor d’una mare…

Reus. Passin, remenin i triïn

dimecres, 19/01/2011

21ª Jornada de Lliga. Reus Deportiu 2 – AE Prat 2

Les visites del Prat a Reus ha malacostumat tots els afeccionats pratencs que es desplacen fins la capital del Baix Camp. Des de fa tres temporades, els partits entre els dos han deparat bon joc i partits bonics. Fa dos anys, la visita a Reus va ser doble: el dia del partit va ploure i es va suspendre l’enfrontament. El partit es va ajornar a un dimecres. Va acabar amb victòria pratenca per 2 gols a 1. La temporada passada, tot i la derrota pratenca, el partit va oferir grans dosi de bon futbol. Enguany, la tradició no va fallar i després d’un intens partit, tots dos equips es repartien els punts amb polèmica final per un gol que uns diuen que va entrar (Prat) i altres que no (Reus).

Però que ningú s’enganyi. La data de Reus està marcada al calendari per motius que van més enllà del futbol. Fa dues temporades vam descobrir (aquell dia de pluja intensa) un restaurant a poc més de 300 metres del Nou Camp de Reus anomenat “La Alameda”, al mateix polígon industrial AgroReus. Aquell dia, una performance amb les cambreres va amenitzar el dinar. Fidels als indrets on ens tracten bé, l’any passat no vam dubtar en tornar-hi. Tot i que era Carnestoltes i el restaurant estava ple de gom a gom, ens van acomodar en una taula llarga on vam poder gaudir d’un bon àpat.

Aquest any hem tornat a La Alameda. Amb la calma d’un diumenge quotidià, no vam trobar cap impediment per seure on volíem. Vam triar una taula rodona per a set comensals a la planta superior. El requisit per dinar a la sala de dalt és el de pagar 14,95 euros per un buffet lliure que inclou beguda i cafè. És un buffet que encara cuida la qualitat del menjar, i fins i tot s’hi nota un pèl d’artesania gastronòmica en alguns dels plats. La varietat és prou completa. De les típiques freixures (calamars, croquetes, patates) passant per la fideuà, els preparats de carn amb salsa i el peix amb condiment fins els clàssics embotits i llesques de pa (a triar pel consumidor el punt de torrat i el tomàquet).

IMG00314-20110116-1532.jpg IMG00318-20110116-1551.jpg

La dificultat de crear-te el teu propi menú. Sort dels consells que trobem sobre la taula:

–          Li agrairem faci bon ús del menjar

–          Serveixi’s únicament la quantitat que pensi que menjarà

–          Li suggerim que primer agafi un petit plat de tast per saber si és del seu gust

Seguint-los, opto per un plat de cargols amb samfaina amb un pèl de picant i pernil. Acompanyo amb un plat de gambes a la planxa acabades de fer (això crec) i un plat de musclos al vapor. (Aneu en compte, que la majoria estan buits i la gent es pensa que has menjat molt quan veu les closques). De segon, un filet de llom amb salsa de roquefort. Per postres, la varietat torna a ser gran i un té dificultats per triar davant d’aquell congelador de gelats i de la nevera dels pastissos. Com passa quan un va a un buffet, la fruita sempre passa desapercebuda. El cafè, que entra dins del preu, és aromàtic i gustós. Per arrodonir l’àpat, brindem amb cava, gentilesa d’un dels habituals de les visites als restaurants amb l’expedició pratenca. El servei del restaurant, molt amable, es presta a fer-nos una fotografia de grup commemorativa.

Recomanem La Alameda per dos motius: és l’únic restaurant obert en diumenge prop del Nou Camp de Reus, i perquè, tot i no ser una excel·lència gastronòmica, val la pena per la varietat i la quantitat de menjar que es pot degustar. Com molt va definir un dels comensals: “Humil. Discret, fins i tot, però contundent”.

Preu Mitjà: 14,95 (Dinar buffet lliure, beguda i cafè)

Valoració:

  • Amabilitat: 7
  • Qualitat: 6
  • Varietat: 9
  • Celeritat del Servei: 7
  • Preu: 7

Nota mitjana: 7,2 sobre 10

Ascó. Nous a la categoria en tots els sentits

divendres, 7/01/2011

1a Jornada de Lliga. Ascó 3 – AE Prat 0

Aquest cap de setmana comença la segona volta a Tercera Divisió. Després d’arribar a l’equador de la temporada, poques conclusions es poden extreure del devenir del campionat. Pocs equips destacats (ni per dalt ni per baix) i moltíssima igualtat en la tercera més boja dels últims anys. L’Associació Esportiva Prat inicia la segona volta a casa, contra el FC Ascó. Precisament, aprofito aquesta circumstància per recordar la nostra primera visita a Ascó a principi de lliga i que va ser l’embrió d’aquest bloc. Va ser, amb els calors estivals, el 28 d’agost del ja finat 2010.

Aquella primera jornada de lliga vam realitzar el desplaçament més llarg de la temporada per a l’Associació Esportiva Prat. Era fins a Ascó (Ribera d’Ebre) per tal de disputar l’enfrontament contra el nouvingut FC Ascó, un club sorgit de la unió entre el FC Benavent (al Segrià) i el Joventut d’Ascó. Equip nou a la categoria i que va haver d’adaptar-se a la Tercera Divisió en un procés meteòric, de poc més de dos mesos.

Aquest darrer fet va provocar que el club treballés de valent per preparar el recinte del bar del camp. És un recinte d’obra nova, que manté la típica estructura de bar de camp de futbol que únicament té barra i és allà on tots els clients demanen la seva consumició. Aprofitant la temperatura ideal de l’agost, sis tauletes de plàstic estaven col·locades a mode de terrassa just al davant.

Les presses van jugar una mala passada als encarregats de l’establiment, que no van estar preparats per al primer partit de lliga de la seva història a Tercera Divisió. L’horari d’obertura va ser massa just (10.30 hores) i l’allau de clients va col·lapsar ràpidament el servei. Únicament servien entrepans freds de pernil salat o formatge. No hi havia cap altre opció a la carta al no disposar de planxa ni de brasa. L’oferta es completava amb bosses de patates “Gensy” de San Mateo (Castelló).

IMG00056-20100829-1144.jpg

El temps d’espera per tenir enllestits els 5 entrepans de pernil demanats va ser molt llarg (20 minuts), així com també vam poder evidenciar una mala coordinació en el moment de servir les begudes (únicament en disposen en llauna) i en el cobrament de l’àpat. L’opció de completar l’esmorzar amb un cafè passava per degustar café de càpsules.

La incòmoda presència de mosques i vespes va perjudicar el correcte desenvolupament de l’àpat a la terrasseta estival. Fins i tot un dels comensals va rebre la mossegada de la temuda mosca negra (Autèntica plaga a la ribera del riu Ebre).

Passada una volta sencera, espero que el bar del camp del FC Ascó hagi millorat. Sóc conscient que amb nosaltres van pagar la novatada a la categoria. L’emplaçament del camp, a més, fa que no es disposi de cap alternativa al voltant del complex esportiu. No em puc estar de dir que enyoro els temps del bar del camp del Benavent. La temporada passada, l’expedició pratenca va poder gaudir d’una gran botifarrada a la brasa, acompanyada d’amanides i vi a un preu de 6 euros per persona. El Benavent ja és història. Va aconseguir situar al mapa futbolístic català un poble de 800 habitants del Segrià, protagonitzant una carrera imparable des de la Tercera Territorial fins a la Tercera. Ara, tot allò només queda a la memòria. El Benavent ja és història. Llarga vida al FC Ascó.

Preu mitjà: Entrepà de pernil + cervesa Estrella DAMM llauna 33 cl = 4,50 euros

VALORACIÓ

  • Amabilitat: 2
  • Qualitat: 2
  • Varietat: 1
  • Celeritat del servei: 1
  • Preu: 3

Nota mitjana: 1,8 sobre 10

La Via Fèrria. Carpe Diem

dijous, 23/12/2010

18a Jornada de Tercera Divisió. UE Cornellà 2 – AE PRAT 0

Els partits entre Cornellà i Prat són derbis. El Baix Llobregat sempre ha estat una comarca amb una forta presència d’equips a la Tercera Divisió i això afavoreix l’aparició de la paraula derbi força sovint al llarg de la temporada. La rivalitat entre els equips és més sèria conforme estiguin més propers geogràficament. Al Prat els derbis es viuen especialment contra el Santboià i el Cornellà, i una mica menys contra el Gavà (Tot i que guarda aquella frase que encara avui en dia es comenta a La Bòbila i al Sagnier: A Gavà, t’hi pots cagar. Sí, però al Prat ja m’hi he cagat – repliquen els gavanencs).

Enguany, el derbi entre Prat i Cornellà (derbi “perico” llegit en una altra clau) arriba a la penúltima jornada de la primera volta. Això, traduït, vol dir que a final de lliga poden saltar espurnes com algun dels dos equips s’estigui jugant alguna cosa més que l’honor. El Cornellà ha aconseguit la primera victòria, guanyant per 2 a 0 en un camp maleït pels pratencs, on només han guanyat una vegada a la història. Precisament, aquesta maledicció es pot trencar la propera temporada per un motiu ben senzill. Segurament, aquest ha estat l’últim derbi disputat a la Via Fèrria. La UE Cornellà espera poder estrenar, aquest estiu, un nou terreny de joc situat prop de l’actual estadi del RCD Espanyol, a cavall entre el Prat i Cornellà.

És per aquest motiu que l’esmorzar a la Via Fèrria era més necessari que mai. Al seu bar no li queda més d’una temporada de vida i la visita era obligada. Els que ens movem per aquests camps sabem que a Cornellà de menjar bé, en saben un tros. Els entrepans van que volen per la barra que dóna directament al terreny de joc, que és, alhora, un punt de concentració habitual pels parroquians del conjunt local per fer el café (tant del matí com de la tarda).

A l’interior, el bar de la Via Fèrria adopta fesomia de restaurant. Grans espais, sense fum, i amb un toc cassolà que convida a seure. La barra interior és bastant gran. L’espai de les taules és també bastant agradable, amb prou lluminositat com per quasi necessitar llum artificial. Un espai idoni per realitzar l’àpat de l’últim desplaçament de 2010.

IMG00208-20101212-1050.jpgIMG00209-20101212-1050.jpgIMG00210-20101212-1051.jpg

Tot i no tenir una carta a la vista, el cambrer recita de memòria les especialitats del bar: Truites, llom, cansalada, mandonguilles, “callos”, entranyes… No és que sigui molt simpàtic, però sí que és efectiu. Pren nota mental de tota la comanda: Callos picants amb cigrons, entrepà de cansalada, entrepà de truita i plat d’entranyes amb patates fregides. El temps d’espera no és superior als cinc minuts (dels més ràpids de la categoria) i el serveixen directament a la taula. La truita, aquesta vegada, és francesa, sense condiments i de sabor suau i toc consistent. La Cansalada, al seu punt en un entrepà de bon pa. Respecte als plats cal destacar el d’entranyes (segons el termcat; Conjunt dels òrgans continguts a les cavitats toràcica i abdominal del cos de l’animal sacrificat). És un àpat sovint oblidat i típic, anys ençà, dels camps de futbol i dels bars de tapes. És consistent, però molt gustós, sobretot gràcies a una salsa de tomàquet que atorga un contrapunt lleuger. Les patates fregides serveixen com a guarnició per un plat que ben bé pot substituir el posterior dinar dominical. Respecte als callos, us heu d’armar de paciència si no us agrada el picant (Al meu parer, deliciosos), perquè el bitxo hi és bastant present. El vi de la casa (servit en ampolla transparent de vidre), com sempre, correcte.
Carpe Diem, deien els antics romans. I aquí es pot aplicar sense cap dubte. Al camp de la Via Fèrria li queda poc i més val aprofitar per fer un darrer esmorzar o berenar en un dels camps amb més tradició de la Tercera Divisió. Serà el nou camp del Cornellà capaç de mantenir el nivell del seu bar actual? Esperem que sí, perquè sinó el futbol català (tant amateur com de base) perdria un dels seus tresors com va passar fa poc a Sabadell i el trasllat del CF Mercantil a un camp nou. Però això ja és una altra història…

Bon Nadal!

Preu Mitjà: Entranyes amb patates + vi = 5 euros

VALORACIÓ:

Amabilitat: 5

Celeritat: 8

Qualitat: 8

Varietat: 7

Preu: 7

Nota Mitjana: 7 sobre 10