Municipal de Nou Barris. Millor fora que dins.

dilluns, 6/12/2010

16ª Jornada de Tercera Divisió. Muntanyesa 0 – AE PRAT 2

El llistó estava molt alt. El darrer desplaçament del Prat va ser al camp de l’Europa i com vau poder comprovar, el nivell del seu bar és altíssim. Tocava visita de nou a Barcelona, en aquest cas a Nou Barris, per jugar contra la Muntanyesa. El conjunt groc-i-negre s’ha convertit en la revelació del tram inicial de lliga. Acabat de pujar de Primera Catalana, ha mirat de tu a tu tots els equips de Tercera i ha aconseguit ser líder de la categoria algunes jornades. La bona feina de l’entrenador Miki Carrillo i el compromís dels seus jugadors s’ha notat des del primer moment. La Muntanyesa és el club de Nou Barris. El camp, al costat de la Ronda de Dalt, només té una graderia i els gols i els laterals són dempeus. La Muntanyesa és un equip humil però valent. Ens agrada.

Vam rebre algun avís previ sobre el bar:

–      Millor que aneu a esmorzar al local social, que està al carrer d’aquí al costat, que al bar del camp!

Nosaltres vam continuar amb la tradició i vam preferir seure a esmorzar al mateix bar del camp de futbol. Espai ample, amb unes deu taules, i ampli protagonisme per dos futbolins (un per a adults i un altre per a infants). Una desena de persones ocupen una taula gran parlant de futbol. Ocupem també la nostra, amb vistes a la gespa artificial.

IMG00193-20101205-1040.jpgIMG00195-20101205-1044.jpg

Tres persones s’encarreguen del servei. Curiosament, les tres darrera de la barra, fet que provoca que ens aixequem per torns a demanar l’esmorzar. Ja ens avisen que no hi ha truites perquè no els queden més ous. El mostrador de la barra ensenya alguns frankfurts (no gaire sucosos) “xistorres”, hamburgueses amb ceba i salsitxes. A més, ens comenten que tenen llom i cansalada. El cambrer no s’estressa. Apunta amb pausa i parsimònia la comanda, que va enganxant de forma metòdica en un post-it rosa sobre l’extractor de fums per a que ho pugui veure i assumir la cuinera.

Tot i que el servei no sigui excessivament ràpid, en poc més de deu minuts podem començar a esmorzar. La tria ha estat fàcil per la poca varietat d’oferta: llom, llom amb formatge, cansalada i salsitxes amb pebrots. Acompanyem amb vi de la casa (Viña del Oja, Rioja) i aigua (Consumer).

Si ja estàvem una mica desanimats, la qualitat de l’esmorzar ens va acabar de rematar. El pa era tou, sense cap cruixent, i amb poc sabor. El tomàquet era untat des d’un compost triturat (moda que últimament s’està seguint molt i resta qualitat de forma perillosa). Les salsitxes, en el meu cas, un pèl crues; i els pebrots estaven ja jugant el partit de tornada, que caurà pels volts de Sant Jordi de 2011. Entre els companys de taula, comentaris generalitzats sobre la manca de suavitat del llom.

IMG00194-20101205-1043.jpgIMG00196-20101205-1052.jpgIMG00200-20101205-1053.jpg

Els cafès, diürètics segons els que en van prendre, tampoc van acompanyar.

Sabíem que el llistó del Nou Sardenya era molt alt i és molt fàcil acostumar-se a tot allò exquisit. Hauríem d’haver fet cas a la veu sàvia que ens va dir: “Millor fora que dins”. Sort que el Prat va guanyar (no ho feia lluny de casa des del 26 de setembre, a Palamós) i els tres punts ens van deixar un bon regust.

Preu mitjà:

Entrepà de salsitxes + 1 copa de vi = 5 euros

VALORACIO:

Amabilitat: 3

Celeritat: 5

Qualitat: 4

Varietat: 4

Preu: 5

Nota mitjana: 4,2 sobre 10

Premià, i el fet de coincidir amb una presentació de futbol base

dimecres, 1/12/2010

Abans de parlar de més futbol i més gastronomia, vull agraïr-vos els comentaris i bones vibracions que m’heu transmès aquests dies d’estrena del blog. Avui toca Premià de Mar, un camp que vaig visitar el 7 de novembre i on el Prat va empatar a un gol. Bon Profit!

12a Jornada de Tercera Divisió. CE Premia 1 – AE Prat 1

Premià de Mar ha viscut grans moments amb el seu equip de futbol. Els premianencs van disputar quatre temporades a la Segona Divisió B i van convertir el seu equip en un dels miralls dels clubs “modestos” catalans. Des de fa uns anys, el Premià milita a la Tercera Divisió amb diferents altibaixos. Sorprèn que, en aquests temps, el Premià continui mantenint el seu camp municipal en unes condicions que remunten a temps passats. Les instal·lacions destinades al bar del camp de futbol de Premià no són una excepció. Situat just al darrera de la Tribuna principal, i just a la porta dels vestidors dels àrbitres i l’equip local, es troba una petita construcció de pedra rectangular amb tres grans obertures. És el bar del Premià, que segueix la tradicional línia de bars de camp construïts als anys 70, com l’antic del Fondo d’en Peixo al Prat.

Les obertures del bar fan la funció de barra, on el client pot demanar la seva consumició. Al seu voltant, quatre taules de plàstic (brutes i envellides) juntament amb una vintena de cadires també de plàstic (menys brutes i envellides) serveixen com a espai per poder prendre’s la consumició si no es vol fer dret al costat de la barra.

La carta del bar de Premià és paral·lela a la de molts bars de la nostra geografia. Els entrepans són l’especialitat, sobretot els de cansaladeria. Llom, cansalada o botifarra són alguns dels condiments dels entrepans. La llàstima de la nostra visita va ser la coincidència del nostre esmorzar amb la presentació de tots els equips de futbol base de l’entitat premianenca. Aquest fet va provocar grans aglomeracions al bar que feia treballar els colzes per poder fer-se un forat a la barra.

Un servei lent, segurament esvalotat per la gran afluència de públic, no va poder garantir-nos un tracte que altres anys havia funcionat a la perfecció. Al demanar els entrepans (dos de llom i un de botifarra) ens comentaven que no els hi quedava pa, fet que va retardar el nostre esmorzar uns deu minuts fins que van arribar noves provisions.

IMG00165-20101107-1124.jpg

Finalment, vam poder assaborir els nostres entrepans. Com sempre, sensacionals en quant a gust, un pèl oliosos i curts de tomàquet, però altament recomanables. La gran afluència de públic no ens va permetre complementar l’entrepà amb les grans patates Alfonso Torres, elaborades a Premià de Mar. Sí que ho vam fer amb una ampolla d’aigua i dues cerveses (servides en got de plàstic com toca).

El consell del bloc d’aquesta jornada és el que resa al títol: “No intenteu esmorzar el dia d’una presentació de futbol base” perquè no es podrà valorar tota la feina d’un bar com el del Premià, amb una àmplia trajectòria al futbol català.

Preu mitjà:

Entrepà (Botifarra o Llom) + Beguda (aigua o Cervesa) = 5 euros

VALORACIÓ

Amabilitat: 5
Qualitat: 7
Varietat :6
Celeritat del servei: 3

Preu: 5

El bar del Nou Sardenya: temple gastronòmic

dissabte, 27/11/2010

14 Jornada de Tercera Divisió. CE Europa 3 – AE Prat 1

Els partits entre l’Europa i el Prat han adquirit, en els darrers anys, un caire especial. L’any 2003, un últim partit de lliga al Nou Sardenya va condemnar el Prat al descens a Primera Catalana i va salvar al conjunt gracienc. Va ser un partit polèmic que, des de llavors, és un dels punts d’interès al calendari. Per fer-ho encara més atractiu, l’entrenador des de fa dues temporades de l’Europa és el pratenc Pedro Dólera, qui als anys 90 va ser capità de l’AE Prat.

Elements introductoris desxifrats. El que molts afeccionats pratencs no volen reconèixer és que esperen aquesta cita per poder gaudir d’un dels millors àpats de la temporada. El Bar del Sardenya és un temple gastronòmic en el món del futbol. Tot i ser petit, gaudeix d’un cert encant. Arribar més tard de les deu del matí fa pràcticament impossible trobar un lloc dins del recinte. Expliquen les males llengües que molts clients van a esmorzar, s’allarguen parlant o jugant a cartes i s’obliden que han anat a veure un partit de futbol. També estan els que només van a esmorzar, independentment del futbol. Això diu molt d’un bar.

La Chus és l’encarregada del bar. Anteriorment s’havia encarregat del bar del Martinenc, rivalíssim de l’Europa. La Chus ja ens esperava amb un somriure. És simpàtica i té ganes que les coses surtin bé. Ens relata la carta disponible. Tal i com esperàvem, sensacional: peus de porc, galtes amb cargols, ronyons a la planxa, botifarres, entrepans. Com hem dit abans, el bar és petit i està ple. El matí acompanya i amb al vist-i-plau de la Chus, muntem unes taules a la terrassa i ens ajuntem allà per esmorzar.

IMG00174-20101121-1105.jpgIMG00175-20101121-1110.jpgIMG00176-20101121-1110.jpg

Demanem dos entrepans (Llom amb formatge i Xistorra) dos plats de “callos”amb salsa i un plat de ronyons a la planxa amb patates. De cansalada, a quarts d’onze, ja no en quedava. El servei és ràpid i amable, atent a tots els detalls. Acompanyem l’àpat amb aigua i vi de la casa. Els ronyons, de be, estaven cuits al seu punt, amb un toc d’all i julivert. Els callos, tot i ser l’últim plat en arribar, van resultar deliciosos, el mateix que els entrepans.

Uns cafès cloïen la jornada gastronòmica al Nou Sardenya i començava la futbolística. Derrota del Prat per 3 gols a 1… Però que bons que estaven els ronyons!

Preu global:

Ronyons a la planxa amb patates + 2 de callos + entrepà de llom amb formatge + entrepà de xistorra + aigua + vi de la casa + cafès = 30 euros

VALORACIO:

Amabilitat: 8

Celeritat: 9

Qualitat: 8

Varietat: 8

Preu: 7