Quan ens referim al futbol no professional que es practica a casa nostra, l’anomenem popularment “futbol català”. Està format per aquelles categories que van de la Segona B -en un grup compartit amb altres territoris-, passant per Tercera Divisió -la primera formada únicament per catalans- fins la més baixa de les divisions de la Federació Catalana, on ja el cent per cent dels clubs són d’aquí, de Catalunya.
El passat dissabte, al grup V de Tercera (el grup català), va tenir lloc un dels dos duels avançats de la jornada. A Llagostera, l’equip local rebia al Manlleu. Oriol Alsina, tècnic del Llagostera, i Francesc Cargol, entrenador del Manlleu, es van dirigir com és habitual als seus jugadors en català. Sobre la gespa, també ho va fer Liarte Pérez, el col·legiat de l’encontre. Entre els jugadors, més d’un 90% demanava la pilota o feia comentaris als seus companys en la llengua pròpia de Catalunya.
Us preguntareu per quin motiu destaco un fet com aquest, oi? Doncs perquè tristament el que seria normal a qualsevol racó del món amb llengua pròpia, aquí no és normal, de fet més aviat és anecdòtic. En diem futbol català, però l’ús de la nostra llengua és gairebé residual a dins de casa. En tots aquests anys que segueixo el nostre futbol, moltes vegades, havent de fotografiar als capitans dels equips amb la tripleta arbitral, he estat testimoni directe del sorteig de camp al bell mig del rectangle de joc. Una immensa majoria d’àrbitres i capitans, alguns amb el català com a llengua materna, ja entren a saludar i parlar directament en castellà.
Evidentment, trobarem alguns derbis regionals o duels locals, sobretot de comarques interiors, on el català sigui la norma i el castellà l’excepció, però malauradament a les categories més altes això no passa. Tampoc vull dir amb tot això que estigui dient que sigui molest o dolent parlar en castellà al futbol català. Faltaria més! (tota llengua és cultura). Simplement constato, amb preocupació, una greu desproporció de la balança. Ara bé, si en el propi castellà encara no hem après a dir “árbitro” enlloc de dir “arbi”, potser que ara mateix m’estigui posant a demanar massa.
Vaig néixer un mes de juny de l'any 1980 a A Coruña, donat que mons pares estaven de viatge i jo vaig decidir treure el cap per tocar els nassos abans de tornar a Catalunya. Vaig començar a ser periodista de forma més seriosa i menys vocacional amb 21 anys, entrant directament al món llavors embrionari d'internet.
albert
29/11/2010 18:00
coi i el públic? si encara no som capaços de dir “campions, campions” o “fora, fora”. Als estadis catalans els aficionats també hauriem de començar a utilitzar la nostra llengua
Àngel Garreta
29/11/2010 18:10
Ben cert Albert, i el públic també.
Álex
29/11/2010 20:02
I quina és la notícia? El millor que li pot passar a l’esport és que quedi bén lluny de la política. Si els jugadors, els àrbitres, els entrenadors o els aficionats volen parlar en castellà o català i s’entenen, on està el problema? Perquè volem buscar problemes on no n’hi ha? Que s’està poc a poc perdent el català és un fet, en molts àmbits educatius els nens als patis parlen en castellà, però el què no es pot fer és IMPOSAR el català. Què pasa, que ara no podré anar a veure un partit i parlar amb els meus amics en castellà? De veritat que no entenc aquests textos provocadors… com si no tinguéssim altres problemes a Catalunya…
Àngel Garreta
29/11/2010 20:11
Bona tarda Álex,
És clar que hi ha problemes més greus a Catalunya, però jo aquí parlo només de futbol català i no d’economia, ni societat, ni treball. No traslladem l’article a altres camps de la vida, donat que no parlo d’això al text.
Entenc la teva opinió i com no pot ser d’altra manera, la respecto. En cap moment de l’article crec que es pugui llegir (ni entre línies) que jo insinuo una imposició. Simplement trasllado un desequilibri d’ús de la llengua pròpia en un àmbit i territori concret.
En aquest escrit i en aquest context que parlo, anar a favor del català no és anar en contra del castellà (i especificat queda). Em sap greu que ho hagis interpretat així.
Salut i gràcies per intervenir!
Marc Arnau
30/11/2010 6:01
Hola Àngel, jo he jugat bastants anys en categories regionals i certifico el que has escrit. Molts catalanoparlants cambien l’idioma dintre del camp, i no només en partits, també en entrenaments entre companys. Seria un bon treball d’estudi sociològic per saber el motiu.
També coincideixo en què es un fet preocupant. Però discrepo en què això no passi a comarques interiors. Podria citar molts equips de les comarques del Bages, Osona, etc. on la majoria de jugadors s’expressen en castellà.
Salutacions i enhorabona a tots els integrants d’Ara; per “ara” esteu fent molt bona feina