Opinió

Dins la meva passió pel futbol català, tinc una petita afició per col·leccionar himnes dels equips de casa nostra, des de Segona B fins la categoria més baixa que es pugui trobar.  N’hi ha de molts tipus, la majoria a l’estic clàssic, amb orquestra i lletres senzilles i populars. Acostumen a anar acompanyats de veus corals, tambors i, moltes vegades, un picar de mans. En aquest darrer aspecte, un mestre del  gènere que va sentar càtedra és Chano Montes, compositor de molts dels himnes del nostre futbol (Júpiter, Estartit, Mercantil, Cardedeu, Morell, el desaparegut Benavent…) i també de l’himne més famós del seu repertori, el del Joventut de Badalona.

Com en tots els aspectes de la vida, el pas de les dècades, les noves generacions i el canvi de segle porten també sota el braç canvis musicals. Alguns clubs s’han atrevit a donar un interessant i estimulant pas endavant deixant l’estil més clàssic per donar pas a un nou “rock català”, el dels himnes. El text més sagrat de tot equip de futbol està ara acompanyat, en algunes entitats, per guitarres, bateries i veus de solistes més joves.

Entre ells trobem alguns exemples clars com Blanes, Premià, Olot o Pobla de Mafumet (per citar-ne alguns). Aquests himnes del segle XXI tenen un punt a favor més enllà de suposar un salt musical endavant. En ser tots ells interpretats com una cançó rock/pop, poden passar per cançons “normals”, és a dir, que no semblen un himne. Algunes fins i tot es poden ballar o animarien a qualsevol grup d’aficionats desplaçant-se a veure el seu equip i posant l’himne al CD o MP3 del seu cotxe.  Ben aviat veurem molts clubs adaptant tots els seus himnes -o creant de nous- a ritme de ‘futrock’ català.

Un botó de mostra, l’himne de l’Olot:  http://www.youtube.com/watch?v=A_tyJu-7i3I

Entrada publicada a General el dimarts , 21/12/2010 a les 19:39.
Subscriu-te a l'RSS de comentaris d'aquesta entrada.
Deixa-hi el teu comentari o fes-ne referència al teu blog personal.