Opinió

El Sant Andreu haurà de pagar 602 euros de multa per culpa del redactat arbitral de l’acta d’un partit on no va passar res que no passi a cada partit de lliga. El col·legiat canari Heriberto Ramos Rodríguez, de mal record per la parròquia andreuenca, va voler ser protagonista contra el conjunt quadribarrat per segona vegada a la seva vida. De forma voluntària o no (això no ho sabrem mai i mal fariem de donar-ho per fet), l’àrbitre va xiular un inexistent penal a favor del Barcelona B -llavors Barcelona Atlètic- que va ser determinant en el desenllaç final de la promoció d’ascens a Segona A del passat juny i on el filial blaugrana va obtenir el premi final de militar al futbol professional.

Diumenge, al Narcís Sala, el Sant Andreu rebia al Terol en partit de lliga i el comitè va designar Ramos Rodríguez. Un sector del públic local, el més jove i animat de l’estadi andreuenc, va rebre la tripleta arbitral amb una pancarta que deia “Àrbitres corruptes. La vergonya del futbol”. El redactat íntegre del text va ser citat pel col·legiat a l’acta, així com insults des de la graderia cap a la seva persona.

Està molt clar que no faig aquest escrit en defensa de la violència, dels insults, de la mala educació i de les tensions al món del futbol -no feia falta matisar, oi?-. Només considero que la multa al Sant Andreu és totalment injusta perquè és una multa hipòcrita. Molt hipòcrita. Malauradament, insults, ofenses i pancartes desagradables per alguns i “divertides” pels altres,  fa anys que es venen comentant i llegint a tots els camps de futbol, sigui quina sigui la categoria i el destinatari.  De fet, enrecordar-se de la família de l’àrbitre és, per desgràcia, part de la nostra trista manera de ser quan anem a viure futbol com a col·lectiu de gent. Insulten els seguidors del Sant Andreu però també els del Barça, l’Espanyol, el Girona, el Lleida… i així es podria anar baixant i seguir citant-los tots. Absolutament tots. Poc o molt, totes les aficions tenen cridaners ofensius, petits i grans, nens i avis.  En el tema que ens ocupa, no entro a discutir la base del cas. Ens podem preguntar si això és sancionable amb multa. Que resulta que ho és? D’acord, doncs toca sancionar tothom, no només un que pagui per tots.

És per això que considero injust multar al Sant Andreu per insultar l’àrbitre. Evidentment mai justificaré algú que insulti l’àrbitre, per motius que trobi per considerar injust allò que faci a toc de xiulet. Per la seva banda, el col·legiat Ramos Rodríguez té tot el dret individual com a persona a sentir-se ofès. Ara bé, la majoria de col·legiats interioritzen l’insult com part malaurada de la seva professió i no acostumen a recollir a l’acta aquests incidents, perquè no acabarien mai d’omplir fulls cada partit. Només ho fan quan això ha derivat en agressions físiques, invasió de camp o quelcom que ocupi un segon nivell a considerar. Està clar que l’àrbitre canari ho va escriure amb tota la intenció que el text tingués una conseqüència. Encara que fer-ho sigui just o no, legal o no, moralment acceptable o no.

Digui el que digui l’acta, però, és el comitè i la federació qui, en darrera instància, prenen les decisions conseqüents. Si el Sant Andreu ha de rebre una multa de 602 euros perquè en el seu estadi el públic va insultar l’àrbitre, que comencin a passar rebuts per tots els camps de Primera, Segona, Segona B, Tercera, etc. En aquest cas la sanció s’aplica com una arma de pura defensa corporativa entre estaments (arbitral i federatiu) per no deixar sense justificació el text oficial del partit. El problema d’aquesta multa està dins la seva arrel. Si el que va fer el Sant Andreu és per multar-lo, que ens multin a tots.

Entrada publicada a Segona B el divendres, 4/03/2011 a les 14:07.
Subscriu-te a l'RSS de comentaris d'aquesta entrada.
Deixa-hi el teu comentari o fes-ne referència al teu blog personal.