Opinió

Sóc d’aquelles persones que tot i estar especialitzada en unes poques matèries, m’agrada estar informada de les altres, ni que sigui per allò que en diuen ‘cultura general’. Per arribar a tenir coneixement d’alguns temes, és imprescindible comptar amb uns mitjans de comunicació potents, ben estructurats, consolidats i fins i tot si cal de gran abast. En altres temes, però, els gegants de la comunicació no poden oferir aquella informació de forma detallada, ja sigui per menor importància proporcional -al seu entendre- o ja sigui per menys coneixement concret de la matèria. És per això que els petits mitjans, diaris, revistes, ràdios, televisions i portals d’internet locals es fan, encara que soni estrany, imprescindibles.

Un dels temes que segueixo per estar un xic al dia, ni que sigui per sobre, és la política, ara molt relacionada per les circumstàncies amb l’economia. En una publicació vaig llegir una informació que, en ser la primera vegada que tenia coneixement de causa del fet, em va semblar puntual. Posteriorment ho vaig veure una segona vegada i em va semblar casualitat i a la tercera… ja no vaig tenir cap dubte. Diversos mitjans de prestigi internacional van preguntar a diferents experts mundials de reconegut valor en el tema econòmic quina és la recepta per sortir d’una crisi. La resposta de tots ells va ser: invertir en educació, salut, cultura i informació.

Pot ser que jo mateix caigui en infravalorar el nivell de polítics i economistes que tenim a casa (no ho descarto, no sóc expert en això i puc anar molt equivocat), però veig que davant experts consells mundials, aquí estem fent tot el contrari: menys educació -i de pitjor qualitat generació rere generació ja abans de la crisi-, menys salut, menys cultura, menys informació. Alguna cosa al nas em diu que si algú en sap més que tu de com resoldre un problema, més val que segueixis l’exemple i li facis cas. No sembla aquest el camí que Catalunya ha triat.

És per això que aquesta amenaça mundial de la crisi està afectant en primer terme a l’àmbit local, on l’amenaça ha passat directament a cobrar-se morts. Parlo dels mitjans locals. Per citar-ne només alguns -em deixo molts, ho se-, els ciutadans de L’Hospitalet ja no podran gaudir de la televisió i ràdio locals, com tampoc ho podran fer els de Manlleu o Santa Coloma de Gramenet. Hi haurà entre les persones que llegiu això alguna que em digui, segurament amb raó, que en una situació social crítica primer cal tenir feina i benestar social i no pas mitjans de comunicació i encara menys aquesta cosa “que no importa a ningú” que és el futbol territorial. Tampoc ho discutiré, però només se que de petits de ben segur ens van dir a tots plegats que cal fer cas a la gent que en sap, i la que en sap aposta per la comunicació. Llàstima que aquesta gent que en sap només es troba fora de les nostres fronteres, malauradament. Ah i #somLHostia #LHnotanca #salvemtvlh … queda dit !!!

Entrada publicada a General el dilluns, 28/11/2011 a les 12:43.
Subscriu-te a l'RSS de comentaris d'aquesta entrada.
Deixa-hi el teu comentari o fes-ne referència al teu blog personal.