Opinió

Estic molt d’acord amb Francesc Cargol, tècnic del Manlleu, quan afirma que no es jugaria els diners per cap equip aspirant al play-off a Tercera Divisió, ni tan sols el seu. La temporada 2010-2011 possiblement passarà a la història de la categoria per ser la menys previsible, la més sorprenent i també la més irregular de les darreres que es recorden.

Ni tan sols el líder té assegurat res a dia d’avui. La lluita per les quatre primeres places sembla que es decidirà entre els set primers classificats actuals, si bé en una lliga amb tantes ensopegades, fins i tot l’equip situat a la posició número onze, el Castelldefels, podria tenir opcions remotes a vuit punts de distància del quart. No seria cap bogeria, donat que enguany tothom es deixa punts i costa trobar un equip amb una ratxa sòlida de resultats a aquestes alçades.

Una cosa és certa: els favorits han decepcionat. Equips com Terrassa, Espanyol B i Gavà (aquest darrer en menor mesura) estan lluny del que havien de ser en aquest campionat. L’únic encara amb opcions és el filial blanc-i-blau, però gairebé ningú posaria la mà al foc pels de Sant Adrià. Per dalt, dos equips recent arribats a la categoria els dos darrers anys tenen fermes possibilitats de disputar la seva primera promoció d’ascens: Llagostera i Montañesa.

Molts diran que les xifres tan igualades de Tercera és perquè el nivell i la qualitat global ha baixat. Possiblement sigui cert, però el punt positiu que això genera és una emoció màxima que feia anys que l’espectador del futbol català no podia viure. Aprofitem-ho, que només ens queden poc menys de tres mesos per gaudir.