Castells, la nova ruta de la seda

A l’expansió castellera del segle passat li seguí el ‘boom’ dels noranta. El nombre de colles es doblà arribant a territoris inesperats o de poca tradició folklòrica (la Catalunya nord, les illes o zones com el Baix Llobregat) però, paral·lelament neix també una nova ampliació, la internacionalització dels castells. A meitat dels noranta, casals catalans a l’estranger (Mèxic, Argentina i Canadà) cerquen subvencions per mantenir la seva cultura a terres emigrades, neixen així les primeres colles transoceàniques.

Fa uns anys, els Castellers de Vilafranca van reobrir el debat sobre la internacionalització dels castells. El projecte passava la frontera de la tutela o monitorització de les colles a distància per acostar-se més a un model d’exportació de la cultura dels castells. La colla penedesenca col·laborà en la fundació dels Castellers de Lo Prado a Xile, hi envià ambaixadors i formadors i al 2008 fins i tot i viatjà en una gira pel país fins al moment inimaginable.

Tot i que una aventura similar al Brasil va resultar poc exitosa, degut a la manca de finançament, a dia d’avui Xile compta amb quatre colles castelleres actives.

El viatge, al maig de 2010, de la Colla Vella dels Xiquets de Valls a la Xina presentà una nova sorpresa al món casteller amb la creació d’una altra formació a l’estranger, la primera al continent asiàtic, que fou capaç d’alçar castells de sis pisos amb aproximadament un mes d’assaig.

El recent èxit dels pioners xilens al descarregar la seva primera construcció de set pisos (el tres de set) coincidint amb la nova visita dels Castellers de Vilafranca a Xile, junt a la proclamació dels castells com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat, ens fa pensar que aviat caldrà abordar el tema de la internacionalització de nou. De manera positiva i sense deixar de banda la tradició a la terra que va veure néixer i créixer les torres humanes caldria debatre quin paper volem tenir en l’actual expansió.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús