Arxiu del mes: gener 2011

El fet casteller més inconformista

dilluns, 31/01/2011
candela

Pilars simultanis a les Decennals a Valls

Les Decennals han vestit Valls de llum i de gresca però també, com havia de ser, de castells i castellers. La Fira Castells inaugurada divendres i el Simposi de dissabte van representar excepcionals preàmbuls de la gran “Trobada de les colles castelleres dels Països Catalans”, que acollí prop de deu mil castellers al bressol casteller. Concerts de primera fila, circ, ballet, cercaviles i mil activitats al voltant de la Mare de Déu de la Candela passaran un pel desapercebudes avui dilluns als mitjans de comunicació; però segur que, tot i així, els castellers no n’estaran del tot satisfets.

Els castells són capaços d’eclipsar patrimonis immaterials com el flamenc o el cant de la sibil·la, vídeos de diables i correfocs triats per formar part de superproduccions hollywoodenques i, ara, tota una festa participativa com la viscuda a Valls. El fet casteller té aquell atractiu visual que fa que t’aturis inevitablement a una plaça a mitja exhibició o que paris el teu zàping al creuar la mirada amb una torre humana de colors llampants.

Malgrat tot, el món casteller és inconformista i, després que ahir al migdia les decennals fossin notícia als principals canals televisius, cap al vespre, acabats d’arribar de Valls, les tecnologies 2.0 van fer bullir Twitters i Facebooks queixant-se perquè al noticiari del vespre de TV3 ja no n’havien parlat. Ni la lentitud en la passada pilanera per la plaça del Blat ni l’emplaçament poc lluidor de l’enlairada “no del tot simultània” farà capficar tant als castellers com el fet de no sortir tant com voldrien a la pantalla petita.

Castellers indoor

dijous, 27/01/2011

Diumenge els Castellers de la Vila de Gràcia van veure col·locada la primera pedra del seu nou local, l’espai Albert Musons. Els Castellers de Sabadell assistiran dissabte a la signatura del conveni de cessió del seu nou local, situat al carrer d’Emprius. En els propers mesos, els Castellers de Badalona canviar la “Mobba” (antiga fàbrica de bàscules) per “La fundició” (antiga fàbrica de sabates) mentre preparen un projecte d’hotel d’entitats culturals. Com veieu, si hi ha una demanda universal en el món dels castells, aquesta és la de l’allotjament d’un grup, nombrós, l’activitat del qual requereix un espai específic per a la seva pràctica i assaig.

La necessitat bàsica d’una colla castellera suposa un espai cobert (i a ser possible tancat) d’una alçada aproximada d’entre 8 i 12 metres lliures i amb un espai sense obstacles suficient per encabir-hi una pinya complerta. Però de ben segur, si demanem a qualsevol formació que ens faci un projecte a mida, aquest també inclourà un espai de vestuaris, un parell de sales de material, un lloc insonoritzat per l’assaig dels músics, un bar i una sala d’actes o de reunions.

Les formules son diverses alhora que complicades. Algunes formacions, les més afortunades, han aconseguit negociar la cessió d’un solar amb els seus ajuntaments. Altres han rebut un crèdit per la construcció que ha acabat formalitzant-se com a cessió en forma de lloguer indefinit. El més habitual, però, és que el consistori de torn cedeixi un espai de manera provisional a les colles castelleres, ja sigui de manera individual, ja sigui compartit amb altres entitats. Patis d’escoles, pavellons esportius, antics escorxadors, halls d’esglésies, naus industrials o teatres en desús son alguns dels espais candidats per allotjar una colla castellera.

#castellers

dissabte, 22/01/2011

Quan intento explicar a algú que Twitter és una eina de microblogging i veig la cara resultant me’n adono que, tot i que la frase sintetitzi molt bé el significat, he triat un mal camí d’inici. Si, a més, la cara persisteix després d’explicar que es tracta d’una plataforma que et permet fer publicacions però que aquestes són d’un màxim de 140 caràcters, podem arribar a la conclusió que es tracta d’un error de contextualització.

Molts dels que vam descobrir l’eina en els seus inicis (octubre del 2006) la vam descartar per la seva limitació, no es podien publicar ni fotografies ni vídeos, era poc personalitzable i no permetia una extensió important. Sense gaires dubtes, els servidors de blogs van guanyar la partida mentre alguns, fins i tot, mantenien l’espai web.

La ràpida proliferació de les línies de dades per a telefonia mòbil ha fet tothom porti el Facebook a la butxaca i que, en un d’aquells girs cíclics que fa la vida, tornem a cercar la senzillesa i el pragmatisme a internet. Així com sovint només llegim els titulars dels diaris sense parar a aprofundir continguts d’allò que no ens interessa especialment, Twitter esdevé un pràctic aparador de titulars, d’amics, coneguts i famosos.

Com si es tractés d’una xarxa social, quan triem un usuari a seguir, els seus missatges (piulades o tweets) apareixeran a la nostra plana personal o al nostre gestor en ordre cronològic invers. Així, cada usuari confecciona la seva “portada” amb els “titulars” dels usuaris desitjats. L’altra utilitat bàsica és la d’etiquetar els missatges mitjançant marques (hashtags). Recuperant un d’aquells símbols incompresos dels nostres teclats (#) podem categoritzar tot allò que piulem a Twitter permetent senzilles cerques temàtiques.

En breu afegirem un llistat de les formacions 2.0 amb els perfils de les colles castelleres i dels mitjans relacionats que esperem que sigui de servei públic.

De castells i d’olles mediàtiques

dimecres, 19/01/2011

En plena societat informacional, la comunicació i la imatge exterior cobren un valor molt important. La publicitat, en un món cada cop més globalitzat, sovint n’és la punta de llança i el món casteller no n’està exclòs.

El “simple” reconeixement del fet casteller com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat va ser un bon carburant per elevar la flama mediàtica. Altres fets puntuals són molt rellevants però cap genera una combustió tant intensa just a les portes de tancar una temporada.

Amb la flama ben alta, però, cal que s’activin els mecanismes perquè l’olla faci xup xup. Sense que algú hi posi una bona cassola i els ingredients ideals, el foc sols ens servirà per a escalfar-nos (que tampoc va malament en èpoques hivernals).

Per a les colles però, la d’atiar el foc ja és, per si sola, una tasca complicada. Perquè ens fem una idea, el món casteller compta amb prop de 60 colles castelleres. D’aquestes, el focus general d’atenció se centra habitualment en el 10% de les formacions. Així doncs, ja tenim un diferencial important que equivaldria a la tria dels millors arbres per encendre el foc, però no oblidem que la resta d’arbres segueixen creixent, buscant un raig de sol i un pel d’oxigen.

Amb un calendari que compta amb prop de 8 mesos d’activitat -6 dels quals de màxima intensitat- la colla que vol sobresortir ha de fer bé els deures per no quedar tapada en el sotabosc. Només que cada colla actuï 20 cops al llarg de la temporada, l’activitat castellera generaria prou informació com per explicar més de 3 exhibicions diàries. A banda d’això, hem pogut comprovar la quantitat de moviments paral·lels d’un món altament actiu com ho és aquest.

D’entre aquests milers de branques nascudes de 60 arbres, la premsa n’hem de triar les que facin més bona flama i, a vegades, caiem en el parany de buscar l’arbre més gran encara que aquest estigui un pel verd i calgui deixar-lo assecar.

Els que ho heu provat sabreu doncs que és molt complicat fer foc amb dues pedres. La cassola i els ingredients ja els poso jo tot i que segur que si el foc fa la flama vermellosa o treu massa fum ho podrem arreglar gràcies al frondós bosc que segur que ens depara la nova temporada que apunt està de començar.

Els castells també al Dakar

dilluns, 10/01/2011
mocadordakar.jpg

Mocador dels Capgrossos al Dakar

Qui pensi que avui en dia trobem els castells fins i tot a la sopa… té tota la raó del món. Suposo que quan la teva vida gira enmig d’aquest ambient no dones importància a certes informacions que t’arriben un pèl al marge d’allò estrictament casteller. Molts cops, però, són aquestes les notícies que atrauen a la majoria dels mitjans de comunicació i les que obtenen major ressò. Els castells són a la sopa i també al Dakar.

El passat 15 de novembre, els Castellers de Vilafranca, potser la colla més mediàtica del moment, va fer públic l’acord de promoció recíproca d’imatge amb l’Equip Quadafons Competició que a inici d’any prendria part al rally raid més conegut, el Dakar. Josep Sabaté com a pilot i Josep Ramon Cañís com a copilot, condueixen un dels dos camions catalans que van iniciar la competició, ocupant actualment la 25ena posició de la classificació general d’aquests vehicles. La caixa del seu Mercedes 4×4 llueix la imatge de la colla penedesenca però aquesta no és la única figura castellera que ha recorregut les terres sud-americanes del Dakar 2011. Un mocador amb l’escut brodat dels Capgrossos de Mataró ha acompanyat a Joan Rubí, copilot del xilè Diego Izquierdo, durant les primeres set etapes de la competició fins que el dia 9 de gener el motor del seu Toyota es va trencar a l’enllaç camí de la setena etapa.

Haurem d’estar atents a les evolucions del camió casteller que cerca finalitzar el raid amb èxit portant la imatge dels camises verdes fins a Buenos Aires, ciutat que posa inici i fi a l’aventura de l’actual Dakar.

Els reis de tota colla, la canalla!

dijous, 6/01/2011
reis_2010.jpg

Els Reis al local de la Colla Jove Xiquets de Tarragona

Aquesta nit els reis mags d’orient han tingut una feinada per arribar a totes les llars catalanes. Alguns nens, però, han viscut doble sorpresa al veure com reis i patges passaven també pels locals d’algunes colles castelleres. Si fer castells és complicat, tenir la responsabilitat de tancar-los i coronar-los al capdamunt d’una inestable escala de cosos humans, tremolosos i en constant, moviment encara és més lloable. Els responsables de tal proesa, a més, son els més menuts de la colla, la canalla, i sovint aquesta tasca és recompensada amb els premis dels reis mags o amb els de les mateixes formacions.

Una de les màximes castelleres diu que “la canalla mana”. El castell més complicat pot estar ben treballat i alçar-se apamat a plaça però si els més menuts no ho veuen clar, la feina de mesos pot quedar en no res en qüestió de segons. En última instància, son ells els que decideixen si tiren amunt o tornen enrere i això els fa esdevenir peces claus en qualsevol formació.

Cal que els nens siguin menuts i àgils per poder fer créixer les construccions en alçada però sobretot cal que siguin forts i valents. La pèrdua de canalla experimentada a mitja temporada pot acabar amb tot un any de feina i amb la progressió de diverses temporades, és per això que cal mimar al màxim aquest grup de petits castellers.

A totes les colles hi ha un conjunt de gent encarregat exclusivament del funcionament dels castells -la tècnica- i, dins d’aquest, una sèrie de membres s’encarrega de la formació i seguiment de la canalla. La bona relació d’aquests formadors amb els xiquets és essencial però també les activitats paral·leles i els premis s’empren per a millorar la cohesió del grup. Sortides al cinema, a parcs d’atraccions, colònies o la gestió dels tiós i cartes als reis mags són alguns dels recursos que fan servir les colles però són correctes aquestes pràctiques?

La instrucció de la canalla sovint és focus d’atenció en simposis i trobades al llarg de l’any però en més de quinze anys d’experiència encara no he viscut cap unanimitat d’opinions respecte als aspectes més complicats en aquest camp. Així doncs, no seré jo qui jutgi què és el més convenient, us cedeixo la paraula a l’espai de comentaris.

Recordeu signar les vostres intervencions i adjuntar-hi un correu electrònic vàlid.

Més de 50 castells simultanis a Valls

dimecres, 5/01/2011
decennals.jpg

Arxiu web oficial

A l’anterior article, vàrem fer un repàs breu al calendari casteller. Val a dir que, de manera genèrica i com a referència ens pot anar bé però ja anunciàvem que les exigències de l’entorn de cada colla poden allargar o escurçar la seva activitat. Un clar exemple era el de les formacions que surten a plaça el dia de Santa Eulàlia, pel fet de ser aquesta la patrona de les seves localitats. Un altre exemple, aquest a nivell global, el trobem en la diada de les Festes Decennals de la Candela a Valls.

Des de fa prop de set-cents anys, la capital de l’Alt Camp ret honors a la Mare de Déu de la Candela. La història diu que aquesta va fer que s’acabés la pesta del segle XIV i que va intercedir divinament en la plaga de la llagosta del 1687 i en la malaltia de la constel·lació de 1783. Així doncs, l’any 1791 es va signar un document en què es prenia el compromís de celebrar una processó extraordinària en el seu honor un cop cada deu anys. Sent Valls el bressol del món casteller, no trigarien a veure-s’hi construccions humanes.

Un dels actes d’aquesta festa és la Trobada de Colles Castelleres dels Països Catalans, moment en què les formacions locals conviden  la resta del món casteller a prendre-hi part. Això fa que les temporades en què se celebren les Decennals vallenques, els castellers despertin de la seva letargia hivernal abans de l’estipulat i, de rebot, que la premsa especialitzada s’hagi de treure ràpid la son de les orelles.

Segons informacions de l’organització, enguany (30 de gener) hi prendran part un total de 54 colles i 6.465 castellers. La trobada resulta una cita ineludible pel món casteller ja que, a banda de l’enlairament d’espadats a l’emblemàtica plaça del Blat (on només les colles locals hi poden actuar*), serà l’única oportunitat en què es podran veure 54 castells alçats de manera simultània al davant del monument dels Xiquets de Valls.

A banda d’aquest esdeveniment, altres dues cites de la nostra història propera compten amb una gran participació en format simultani. Al setembre de l’any 2002, en el marc de la celebració de l’Any Gaudí, 47 colles es van reunir a la Sagrada Família per alçar els seus castells en sèries de rondes conjuntes. A l’inici del boom dels 90, 16 colles van alçar les seves construccions simultàniament (algunes d’elles fent castells de germanor) davant de tot el món, l’esdeveniment no era ni més ni menys que la cerimònia inaugural dels Jocs Olímpics de Barcelona ‘92.

*L’any 1972 els Castellers de Barcelona van prendre part en la Firagost, sent així l’única colla forana que ha realitzat una actuació complerta a la plaça del Blat de Valls.