#castellers

Quan intento explicar a algú que Twitter és una eina de microblogging i veig la cara resultant me’n adono que, tot i que la frase sintetitzi molt bé el significat, he triat un mal camí d’inici. Si, a més, la cara persisteix després d’explicar que es tracta d’una plataforma que et permet fer publicacions però que aquestes són d’un màxim de 140 caràcters, podem arribar a la conclusió que es tracta d’un error de contextualització.

Molts dels que vam descobrir l’eina en els seus inicis (octubre del 2006) la vam descartar per la seva limitació, no es podien publicar ni fotografies ni vídeos, era poc personalitzable i no permetia una extensió important. Sense gaires dubtes, els servidors de blogs van guanyar la partida mentre alguns, fins i tot, mantenien l’espai web.

La ràpida proliferació de les línies de dades per a telefonia mòbil ha fet tothom porti el Facebook a la butxaca i que, en un d’aquells girs cíclics que fa la vida, tornem a cercar la senzillesa i el pragmatisme a internet. Així com sovint només llegim els titulars dels diaris sense parar a aprofundir continguts d’allò que no ens interessa especialment, Twitter esdevé un pràctic aparador de titulars, d’amics, coneguts i famosos.

Com si es tractés d’una xarxa social, quan triem un usuari a seguir, els seus missatges (piulades o tweets) apareixeran a la nostra plana personal o al nostre gestor en ordre cronològic invers. Així, cada usuari confecciona la seva “portada” amb els “titulars” dels usuaris desitjats. L’altra utilitat bàsica és la d’etiquetar els missatges mitjançant marques (hashtags). Recuperant un d’aquells símbols incompresos dels nostres teclats (#) podem categoritzar tot allò que piulem a Twitter permetent senzilles cerques temàtiques.

En breu afegirem un llistat de les formacions 2.0 amb els perfils de les colles castelleres i dels mitjans relacionats que esperem que sigui de servei públic.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús