No oblidem que som castellers

Prop d’un miler de castellers s’han trobat aquest cap de setmana a Granollers en la que ha estat ja la desena edició del torneig de futbol sala casteller. Sense faixa ni camisa, sense castells -potser sí algun espadat-, en sabatilles esportives i camacurta, hem oblidat per unes hores els nostres orígens per transformar-nos en competitius jugadors de futbol.

Un any més, la feina de la colla organitzadora ha fet que que les 32 colles assistents només s’haguessin de preocupar de jugar i passar-ho bé. Hi ha haurà hagut petites errades, sempre n’hi ha, però el més important ha de ser que no perdre de vista que, en el fons, tots som castellers.

torneig

Dinar del desè torneig de futbol casteler

A la pista ens transformem, volem guanyar a tota costa i ens encarem després d’una jugada calenta amb l’àrbitre de torn, però molts cops oblidem que aquests són només companys que accepten un complicat paper en tot aquest entramat. Discutim les decisions i els errors de la organització però pocs sabem el sacrifici que cal fer per organitzar un esdeveniment d’aquesta magnitud. Demanem més i més cada any però cada cop es fa més complicat trobar colles disposades a muntar aquests torneigs.

En deu anys ha pujat el nivell organitzatiu i esportiu. Les colles s’han uniformat i el torneig s’ha institucionalitzat. Ningú no s’imaginaria ja una temporada sense el futbol casteller. Ara, amb l’experiència, potser caldria buscar de nou els orígens, ser menys exigents i comprensius i, potser (només potser), tornar a passar-s’ho bé a la pista i fora d’ella, deixant un pèl de banda el resultat al marcador. La rivalitat és positiva en tots els camps, però el nostre són les places i el resultat ha de ser enlairar els més alts castells possibles.

2 comentaris

  • HOSOY

    02/03/2011 14:54

    Fin de semana increible si no fuera x la incompetencia de un señor con total desconocimiento del reglamento,dejar fuera de la primera liguilla a un ekipo x empatar con otro a puntos y al cual habian ganado en efrentamiento directo,la excusa fue la diferencia de goles global.Lo mas gracioso de todo es k AL FINALIZAR EL TORNEO el responsable de tal salomonica decision reconocio su error pero se nego a dar disculpas publicas.Lo pasamos en grande y nos fuimos on cara de tontos….¡¡¡AMUNT MIKAKOS!!!

  • Efren Garcia

    02/03/2011 15:33

    Hosoy! El més important era passar-ho bé però estic totalment d’acord amb tu. A vegades sembla que costi massa demanar disculpes quan s’ha comés un error. Tots podem equivocar-no, un torneig com aquest porta una feinada i no costa acceptar la gran tasca tot i els errors. Costa tant admetre desde l’altra banda les errades?

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús