Arxiu del mes: març 2011

Qui farà l’espadat?

dijous, 31/03/2011

pilars.jpeg Aquesta temporada està passant quelcom diferent al món casteller. Habitualment, entitats de tot tipus, públiques o privades, s’acosten a les colles per demanar la seva participació en algun tipus d’homenatge o acte social. El caràcter públic i obert dels castells fa que tothom en demani la seva participació i que, molts cops, les colles es vegin obligades moralment a prendre part en activitats molt distants al seu escenari habitual. Enguany però són els castellers els homenatjats gràcies al reconeixement de la UNESCO com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat però ens falta una cosa, l’espadat.

Degut a la dificultat de mobilitzar un gran nombre de castellers, a vegades a hores poc habituals o en un termini curt de temps, l’estructura més emprada en els reconeixements i homenatges acostuma a ser el pilar; i un dels recursos habituals que fem servir els cronistes per no repetir inhumanament aquesta paraula és el mot “espadat”. Però d’espadats, a més, n’hi ha de molts tipus.

Tot i ser l’estructura més simple del món casteller, és també la tècnicament més complicada i la que més variants pot tenir. A cada categoria de castells li correspon un espadat dos pisos inferiors i el folre s’hi aplica a partir dels 7 pisos a diferència de les torres que comencen als 8 i la resta d’estructures que no el necessiten fins a les nou alçades.

De pilars en podem veure caminant o caminats (s’obre la polèmica), amb porró, de dol, amb una sola mà al segon, aixecats per sota, sense mans del segon al terç, alçats a la veracreu, girats o amb figuereta. Els podem veure individuals, de dos en dos, en forma de vano o portats al balcó. Els Sagals n’han fet un a cada població d’Osona, els Castellers de Badalona un a cada barri, els Capgrossos de Mataró en fan tants de simultanis com anys té la colla o els Castellers de Caldes de Montbui en faran un per cada any en diferents indrets de la població.

Però qui farà pilars als castellers quan aquests siguin homenatjats?

“Renovar-se o morir”

dimarts , 29/03/2011

ELPATIDIGITAL.jpg

“Renovar-se o morir” és una d’aquelles cites importants que hem de tenir molt present tots aquells que produïm un mateix producte durant un termini llarg de temps. Les colles castelleres també tenen present aquesta màxima en la constant actualització de les noves tecnologies. No hi són totes les que estan, però totes les que hi són han hagut de millorar la seva presència a la xarxa, adaptant-se a les noves tendències. E-mail, web, fòrums, xarxes socials, interacció…

 

El contacte oficial de les colles amb els seus membres acostuma a comptar amb dos o tres fronts, a banda del contacte directe a assaig i a plaça. El principal és el comunicat en forma de carta. A poc a poc, les colles han anat substituint les missives trameses per correu postal pels correus electrònics o, fins i tot, per l’enviament massiu de missatgeria mòbil. Aquest és un pas lògic en un món en el que cada cop es fa servir menys la carta i la postal.

En segon lloc, les colles compten amb l’espai web com a aparador al món forà. Inicialment, el seu objectiu era el de mostrar l’activitat de la formació al públic tot i que, amb l’entrada en joc dels fòrums i la possibilitat d’una actualització àgil i còmode, els webs han esdevingut un canal bidireccional d’informació i l’objectiu inicial s’ha anat relegant a un segon pla. Fins al punt que, avui en dia, hi ha colles que descuiden seccions tant importants en els seus webs com la fitxa tècnica, la història de la colla o les dades referents a l’agenda i els resultats.

Finalment, la major part de les colles compten amb una publicació interna en forma de revista. Es tracta d’un espai destinat a l’activitat interna, destinada als castellers. Algunes revistes, a més, informen sobre l’actualitat del món casteller o compten amb seccions especialitzades on es tracten els castells des d’un punt de vista tècnic, històric o científic. Si bé, durant molts anys, aquest format només havia mostrat millores tècniques, enguany fa el salt a la xarxa de la mà dels Xics de Granollers. “El pati digital” manté el nom de la antiga revista de la colla “El pati” i modernitza el model de publicació interna com ningú no ho havia fet encara. Serà aquest el futur més immediat de la màxima “renovar-se o morir”?

Les camises al 2.0

diumenge, 27/03/2011

gausacs_verds.jpg En un futur no gaire llunyà es parlarà de la identitat digital com es parla ara d’emissor, receptor i missatge a l’explicar els punts claus de la comunicació. A l’era informacional esdevé tant important allò que fem i diem dins la xarxa com la manera d’actuar a la vida real. La sociabilització i convivència al món virtual i al físic s’estan fusionant i per això als informadors ens és de molta utilitat seguir de prop el món casteller 2.0.

El que succeí ahir és una clara prova d’això que us explico. Després d’uns dies d’important agitació degut a la polèmica iniciada al voltant de l’ús de la publicitat a les camises, les colles agrupades a la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya es van trobar a l’assemblea anual per parlar d’aquest i d’altres punts de gran importància per l’organització del món casteller. Degut al reclam mediàtic, els mitjans de comunicació vam rebre un recordatori de la privacitat de l’acte en què se’ns oferia fer una roda de mitjans gràfics (fotògrafs i televisions) abans de l’inici i l’atenció un cop finalitzada.

No caldria esperar gaire per veure les primeres fotografies enllaçades al perfil d’alguna colla castellera. I als volts de les vuit de la tarda, RAC1 i Lamalla.cat es feien ressò de la negativa de les colles a dur publicitat a la camisa gràcies a una piulada, curiosament, dels Castellers de Vilafranca.

Després de l’assemblea, a més, vam poder conèixer més detalls de la decisió presa a Tarragona a l’assistir a una ciberdiscussió mantinguda entre els perfils dels Castellers de Sant Cugat i el de Castellers de Vilafranca que va mostrar la tensió viscuda en la reunió d’ahir.

Havia de venir el Monzó…

dijous, 24/03/2011

Fa uns dies que pensava que la temporada començava a rodar; no tant pels castells que ja s’hi han vist, que déu n’hi do, sinó per tot el que se n’està arribant a parlar. Amb el reconeixement dels castells com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat, calia esperar que aquest, el nostre, món guanyés en presència (ni que fos només mediàtica) però ningú no podia esperar que a quatre dies de l’inici baixés s’excel·lència -tothom en peu- Quim Monzó i ens dediqués uns minuts de la seva atenció.

I què ha succeït? Doncs allò que tothom espera quan llegeix un article d’aquesta magnitud signat per un personatge no habitual… que parlar de castells és molt complicat i els castellers tenim la pell molt fina, massa fina. Però si voleu que us digui la veritat, a mi personalment l’escrit del company Quim m’ha decebut molt. Evidentment, explica allò que hom pot pensar d’aquesta tradició quan la veu des de fora però crec que es queda molt curt en les seves reflexions. On ha quedat el seu humor càustic? I la brometa fàcil de la possibilitat d’arrambar-se a una castellera a la pinya? O al baixar d’un castell! Fins i tot ha mesurat molt bé les dimensions parlant de cascs i de publicitats… Jo esperava un Monzó més explosiu, més punxegut, més Monzó; la veritat és que no ens desvetlla res que no haguem parlat tots plegats durant la darrera setmana.

Si més no, el que queda clar, és que el món casteller ha avançat a marxes forçades, superant molts obstacles i guanyant posicions a tots els nivells. Ara sortim a la tres enlloc de la trenta-tres, parlen de nosaltres a gairebé tots els diaris i les televisions espanyoles ens dediquen alguns minuts. Però, són realment els castells com els volem fer veure? És més, són els castells com es veuen des de fora?

A vegades em fa l’efecte que ens costa ubicar-nos en el moment sociocultural que estem vivint. Em sembla que ens costa definir la nostra activitat perquè no ens hem aturat mai a descriure-la. Tradició o esport? Publicitat o subvenció? Modernitat o història? Jo pregunt, i per què no totes? Crec que tots els factors són combinables en una o altra mesura, només cal que perdem unes hores plantejant-nos on som i on volem anar. Cal que reflexionem sense prejudicis, començant des de zero, sense oblidar els dos cents anys d’història però mirant sempre endavant.

L’únic error que podem cometre, un altre cop, és seguir caminant i avançant sense mirar, sense tenir abans tots aquests dubtes resolts. I tu? Com veus els castells?

Els castellers es mouen

dilluns, 21/03/2011
xics.JPG

Els Xics de Granollers caminant una pinya de 4d6a

Avui, durant la diada d’inici de temporada dels Castellers de Sabadell he viscut una d’aquelles situacions divertides, alhora que surrealistes, del món casteller. Hi ha figures més o menys espectaculars, colles més o menys organitzades i diades més o menys àgils però sempre hi ha situacions incontrolables, o no, que et fan sortir de plaça somrient.

Durant la tercera ronda, quan els Xics de Granollers es disposaven a bastir el quatre de sis amb agulla, quelcom ha fet canviar els plans dels bordeus. Amb tothom a lloc, preparats per tancar la pinya, una veu ha suggerit canviar l’emplaçament del castell. Coneixedors de l’esforç que suposa formar una soca, les prop de cent persones han format en rotllana per desplaçar-se tres o quatre metres a la dreta, cercant una de les columnes de la façana de l’Ajuntament com a punt de referència. Els castellers, fent petites i ràpides passetes, han desfilat com si  de l’exèrcit romà que lluitava contra els irreductibles gals d’Astèrix es tractés.

En altres casos, el desnivell d’una plaça pot fer que l’equip de pinyes decideixi passar les rengles més altes a la part inferior del lloc. Quan la pinya ja és gairebé tancada, la millor opció passa per girar-la, mantenint la situació de cada una de les rengles respecte a la resta i generant un quadre plàstic similar al de les nedadores sincronitzades voltant a una de les noies que, amb el cap sota l’aigua, fa tombar la seva cama a l’aire i en el sentit contrari al gir de les seves companyes. Sabeu què vull dir?

Però també hi ha moviments molt particulars. En aquelles grans diades en que desplaçar-se per plaça sembla una fita impossible, les colles se separen com el Mar Roig al pas de grans fileres d’aficionats que decideixen col·laborar en la formació de les seves soques.

Per últim, una pràctica cada cop més habitual és la que s’estableix al toc de les gralles en finalitzar una actuació. Com si d’una corneta es tractés, els grallers manen a formar a joves i valents a filera de a dos. Alhora, els castellers iniciaran un estrany ritual en forma polca. La que cada cop sembla una dansa més tradicional, ve d’una peça forana i es gesta en forma de ball impropi dels antics xiquets valencians. Si més no, atrau al públic i engresca la jovenalla, motius més que suficients per no criticar-la encarnitzadament.

Pensem ja en el cap de setmana?

dijous, 17/03/2011

c35-2010-04-cartells_sangblava.jpg Arriba un cap de setmana casteller molt atapeït. Les colles van iniciant la seva activitat esglaonadament i, mentre algunes ja veuen plaça per segon i tercer cop en el que va de temporada d’altres tot just comencen a organitzar els habituals actes socials per engrescar de nou al personal.

Dissabte la seu dels Castellers de Barcelona acollirà la festa del desè aniversari de la versió catalana de la Viquipèdia amb la que col·laborem proposant incloure-hi 50 nous articles castellers. Però, paral·lelament, els Castellers de la Vila de Gràcia i els de Vilafranca han organitzat una jornada de donació de sang als seus respectius locals. A més, els graciencs recuperaran les forces amb una calçotada popular. Però tranquils, si amb tot això no en tenim prou podem tirar cap a Mataró a la nit, on els Capgrossos organitzen la Festa dels Colors amb opció d’acabar-la l’endemà amb xocolata per a tothom.

colord.jpg Tota aquesta activitat demostra que el teixit associatiu casteller és ben viu però que no ens passi per la jornada purament castellera ja que aquest cap de setmana es comença a moure el món casteller. Els Castellers de Badalona donen el tret de sortida amb la seva “Diada d’inici de temporada”, els acompanyaran els de Cornellà i la Jove de Barcelona. A la ciutat comtal comencen les “Diades de Creixement” dels Castellers de Sants, aquest cap de setmana, als santsencs els acompanyaran les dues colles revelació d’aquests primers mesos de temporada, els Gausacs i els Castellers de la Sagrada Família. La Diada dels Al·lots ajunta de nou als Castellers de Mallorca i als de Manacor a les illes. Les colles egarenques no sortiran de la ciutat però faran castells al barri de Can Palet. I, tornant a Barcelona, la “Diada de Santa Madrona” també es resoldrà de manera local, amb els Castellers del Poble Sec com a amfitrions acollint les colles veïnes de la Vila de Gràcia i dels Castellers de Barcelona.

Fem una pausa per agafar aire i per donar certa importància a una de les actuacions que, personalment, més em crida l’atenció. A Sabadell, els castellers locals aprofiten la “Diada d’inici de temporada” per homenatjar un dels seus expresidents, Mateu Llorens, en el desè aniversari de la seva mort. Ho volen fer, si acompanya el darrer assaig i el gruix de gent, apuntant-se al carro de les sorpreses d’inici de temporada, plantant un molt matiner quatre de vuit. Les colles convidades seran les dels Xics de Granollers i els Marrecs de Salt.

La camisa no es taca, però…

dimarts , 15/03/2011

Avui el món casteller es tira les mans al cap després que  el diari El Punt hagi anunciat l’interès d’una colla per dur publicitat a la camisa. Tot i el desmentit de la colla, es parla de fractura i la preocupació creix per moments quan es coneix l’abast de la notícia. La junta de la Coordinadora mana parar màquines i ordena els punts de la propera reunió. Per un moment, el món casteller no només ha oblidat el conflicte armat de Líbia sinó, fins i tot, els greus problemes a la central nuclear de Fukujima.

Dir ara allò de “això jo ja m’ho veia a venir” seria totalment avantatgista, oi? Però el fet és que ara fa uns mesos ja sorgia el tema en aquestes pàgines després que el dia dels Sants Innocents vestís als verds amb diferents logos publicitaris. El fet és que els verds ja porten un logotip a les seves camises, el de Kukri Sports, la companyia fabricant d’aquestes peces de roba. Evidentment, qualsevol dirà ràpid que simplement es tracta de la marca del fabricant, com qui porta uns Levi’s blancs per fer castells, però la signatura de convenis comercials entre ambdues entitats, lluny de diluir la situació la fa sortir a flor.

Sigui com sigui, no ens enganyem, els castellers no es posen les mans al cap sinó a la butxaca. No es tracta d’un problema d’orgull per la camisa ni de pseudotradicionalismes rancis, en aquest cas l’incident posa en risc quelcom molt més important que la imatge dels castells, la seva estabilitat econòmica.

Una de les tasques principals de la coordinadora és la de la gestió i negociació de l’assegurança que aixopluga totes les colles que hi són vinculades. Amb l’objectiu que el preu disminueixi i les colles no se n’hagin de fer càrrec, la Coordinadora va aconseguir un gran acord de esponsorització amb la cervesera Damm. Si bé en aquests anys no s’ha aconseguit mai que la Coordinadora (totes les colles castelleres) acceptés dur la seva publicitat a la camisa, sí que la podem trobar-la a qualsevol plaça i a molts webs de les colles. A més, això permet que, a dia d’avui, TVC compti amb un programa especialitzat sobre la pràctica dels castells (fruit d’un conveni a tres bandes). A canvi, les colles han d’acceptar la reprociprocitat del contracte, respectant la camisa impol·luta de publicitat.

Que una colla trenqui el tracte no ha de provocar la fractura comercial, en tot cas, això forçaria a la formació a abandonar la Coordinadora. Ara cal plantejar-se si, això hauria de ser un inconvenient per la Damm, per la colla en qüestió i per a la resta de colles, i si el format de actual de Coordinadora és vigent i actual. De fet, i això és encara més interessant, el tema reobre el debat sobre els drets d’imatge de les colles castelleres (que en definitiva és el que està en joc en aquest acord comercial) i em fa pensar en els constants conflictes de la lliga espanyola de futbol que fan trontollar l’inici de temporada any rere any.

50 nous articles castellers per a la Viquipèdia

dissabte, 12/03/2011

viquipedia.png Repassant una mica entre notes i llibres per escriure un d’aquells articles que mai ve de gust fer, el relacionat amb la mort de Lluís Solsona i Llorens (publicat a lamalla.cat), vaig anar re-descobrint com d’important ha estat la seva contribució al món casteller i vaig entristir al descobrir que ningú li havia dedicat encara una plana a la Viquipèdia catalana. En segons quins aspectes, els castellers hem fet un important salt cap a la utilització de les noves tecnologies però encara ens queda un important marge de millora.

Bussejant per la Viquipèdia he descobert que alguns periodistes com Carles Capdevila, Antoni Bassas o Ramón Pellicer tenen la seva pròpia plana. Alguns esportistes com Andrés Iniesta, Carlos Kameni, Forlín, Leo Messi, Xavi Hernández o l’entrenador de moda Pep Guardiol també gaudeixen d’aquest reconeixement. Fins i tot la Belén Esteban o el Pare Apel·les tenen un espai en el que s’explica la seva obra i vida. En canvi, personatges com Lluís Solsona o formacions els Castellers de Santa Coloma o la recentment estrenada Colla Jove de Barcelona encara no tenen un lloc a l’enciclopèdia interactiva més coneguda d’internet. Cada dia apareixen noves colles universitàries però només quatre es poden trobar a la Viquipèdia.

M’agradaria aprofitar, conjuntament amb el Canal Castellers de lamalla, un seguit d’esdeveniments per fer una crida que espero que us sembli prou atractiva. Dissabte 19 de març, la Viquipèdia catalana celebra el seu desè aniversari al local dels Castellers de Barcelona i un dels seus objectius consisteix en aconseguir que durant el dia contribueixin com a editors del web 2.000 persones.

Fem créixer el fet casteller tots plegats! Proposeu aquí els articles que creieu que han de tenir el seu espai a la Viquipèdia i posem-hi el nostre granet de sorra el proper dissabte iniciant tota una revolució.

Aconseguirem entre tots una cinquantena de nous articles?

Castells en dades (febrer)

dimarts , 8/03/2011

Ara fa un més, fèiem una petita anàlisi en forma de dades de l’estat del món casteller. Des de llavors no hi ha hagut cap gran sobresalt però comencen a notar-se els moviments habituals de l’inici de temporada. Les xifres, un pel despentinades degut a la trobada decennal de les Festes de la Candela, van tornant al seu lloc mostrant una radiografia, cada cop més exacta, de l’actualitat castellera. Veiem doncs, com ha afectat aquesta diada vallenca en els resultats comptabilitzats fins a dia d’avui:
 

El mes de febrer s’han dut a plaça un 27% menys de les construccions que es van provar al gener tot i acostar-nos, lentament, a l’inici de la temporada. L’activitat viscuda els dos primers mesos de l’any no té precedents. Les Festes de la Candela han estat les més nombroses de la història i això també s’ha percebut en forma de dades.
 

D’altra banda, el percentatge de pilars de cinc, respecte al total d’espadats, també ha caigut (d’un 36% al 22% actual) degut a que les colles grans encara hivernen mentre les mitjanes i petites comencen a obrir els ulls. Hem passat dels més de cinquanta espadats de cinc, de gener, als tretze del mes de febrer.
 

L’estructura més utilitzada fins ara segueix sent la del tres, a tots els nivells, però el quatre de set guanya força i redueix distàncies amb el seu màxim competidor. Qui competeix amb el tres, als sis pisos, és el quatre amb agulla mentre la gamma de vuit es manté estable ja que no es descarrega cap castell d’aquesta dificultat (a excepció del dos de set dels Castellers de Sant Cugat) des del dia dos de febrer.
 

El percentatge de castells descarregats segueix sent demolidor. Un únic castell ha caigut enguany abans de l’aleta (durant la diada de la Candela) i cap dels que s’han coronat ha defallit abans del toc de sortida. El seny, els darrers anys, ha fet que el nombre d’intents desmuntats creixés. En el que va de temporada, comptabilitzem 19 castells que s’han desmuntat abans de l’aleta.

d2.bmp

El millor inici d’any!

dilluns, 7/03/2011

foto(2).JPG

2d7 descarregat pels Castellers de Sant Cugat

Ets casteller i encara no has començat la temporada? Doncs ja pots anar-te posant les piles perquè la cosa està més calenta que mai. Tot just aquest mes, les colles comencen a assajar, algunes a fer els primers pilars o les primeres actuacions; fins i tot n’hi ha que encara descansaran algunes setmanes més. Però les sorpreses més matineres de l’any ja han arribat i ho han fet en negreta i subratllat. Els Castellers de la Sagrada Família han aconseguit la millor actuació de la seva història en la diada de Santa Eulàlia, al febrer, i els Castellers de Sant Cugat han descarregat la millor construcció aconseguida l’any passat, just ahir, durant la diada de Sant Medir; ja se m’arrissen els pèls de pensar en la posada en llarg dels Castellers de Sabadell o en les primeres passes dels Minyons de Terrassa.

L’any passat, el món casteller va celebrar una gran temporada. No només les colles grans van fer els deures sinó que les petites van protagonitzar una gran revolució. Els Castellers de la Vila de Gràcia van aconseguir el seu primer tres de vuit protagonitzant una gran temporada, els Nens del Vendrell es van fer amb un dos de vuit folrat fruit de la perseverança, els Moixiganguers d’Igualada i els Castellers de Sabadell van apuntar-se els seus primers castells de vuit… Els Castellers de Sant Cugat, després d’un temps de remuntada van acabar l’any recuperant un dos de set que feia sis anys que no aconseguien.

Ahir, la plaça del Rei de Sant Cugat, va veure com els nou anomenats gausacs van posar el llistó molt alt a aquest inici de temporada. Van descarregar la seva màxima fita del 2010 a la primera actuació completa i ja apunten als vuit pisos a curt o mig termini.

Aquesta temporada ha de servir per revalidar els nivells assolits fins ara però si algú pot posar pressió a les colles, aquestes són les mateixes formacions. No és bo voler córrer abans d’aprendre a caminar, però intentar aturar-se en plena marxa et fa córrer el risc d’ensopegar a mitja cursa. En resum, i veient els resultats de les primeres diades de l’any, el curs casteller compta amb tots els ingredients per fer-nos gaudir d’una bona temporada. Si les colles són capaces d’anivellar el seny i la rauxa, no hi haurà qui aturi aquesta dinàmica positiva.