Arxiu del mes: abril 2011

El “nou” format casteller a debat

dimarts , 26/04/2011

Xiquets de Tarragona i Xiquets del Serrallo en ronda conjunta Després d’uns dies de vacances, dissabte va tenir lloc allò que alguns anomenen “l’inici oficiós de la temporada castellera”, la jornada de Sant Jordi. La coincidència d’aquesta diada amb la festivitat de la Setmana Santa no només ha passat factura als llibreters sinó que també ha marcat el cap de setmana casteller que ha quedat orfe de jornades habituals com l’egarenca però, dins la poca activitat generada, ens hem de quedar forçosament amb el canvi de format protagonitzat per les colles de la ciutat de Tarragona.

D’una banda, crec que cal començar a abolir algunes nomenclatures que fem servir els cronistes. Marcar una diada al calendari perquè comenci la temporada sembla una mica absurd quan repassem tot allò que hem viscut enguany. Tenim colles que han superat els seus registres històrics, altres que ja han passat la barrera que es van marcar en finalitzar la temporada passada i algunes que estan a punt de tocar les seves màximes fites al mes d’abril. Amb aquest panorama em sembla un pèl agosarat parlar ara de l’inici de la temporada.
Deixant això de banda, i entenent que cada formació té el seu calendari, anem a Tarragona, on les colles tot just comencen a treure la pols de la camisa. Una de les cites importants del dia de Sant Jordi té lloc a la Rambla Nova tarragonina, amb la participació de les quatre colles de la ciutat i, enguany, amb un “nou” format.
La dinàmica ha fet que en l’actualitat les diades castelleres comptin amb tres rondes de castells i les seves respectives repeticions en cas de no completar-ne algun d’ells, tot plegat finalitzat per una ronda conjunta de pilars de comiat. En els darrers anys, algunes jornades han traslladat les rondes de repetició al final de l’actuació per escurçar-ne la seva durada. Tarragona ha apostat enguany per un nou format que recupera alguns aspectes del segle XIX buscant agilitzar una Diada de Sant Jordi programada en horari de vespre d’un dissabte molt carregat d’actes.

La Colla Jove Xiquets de Tarragona alçant un pilar de cinc L’actuació de dissabte comptava amb un horari d’inici i final. Les colles havien d’alçar els seus tres castells a partir de les vuit i començar la ronda de pilars a tres quarts de nou. L’horari establert acabaria obligant a les formacions a alçar algunes de les seves construccions de manera conjunta, augmentant l’espectacularitat de cara a la graderia i agilitzant molt la durada de l’exhibició. Però, i de cara al casteller o l’aficionat casteller?

D’entrada, l’execució simultània de castells sempre resulta interessant però també en dificulta el seguiment acurat de cada una de les construccions. També ha de ser molt important la tria de l’escenari; aquest format resulta molt vistós a la plaça de braus de Tarragona però, i ja ho vam poder veure a les decennals vallenques, no resulta tant atractiu en un escenari lineal com ho pot ser un carrer estret o una rambla delimitada per l’arbreda. Finalment, a nivell casteller crec que cal analitzar bé què suposa aquest format. Habitualment totes les colles formen les pinyes amb els seus castellers però també amb aficionats i seguidors; a més, el matalàs de seguretat s’eixampla i es nodreix de la bona fe dels castellers que decideixen col·laborar a la pinya veïna. En moments puntuals i amb segons quins objectius, les colles es podran permetre l’execució d’aquestes rondes conjuntes però quan els objectius siguin importants, la concentració necessària i el volum de camises de seguretat a la pinya requerirà d’una atenció màxima que es faria complicada d’obtenir d’aquesta manera.

Sóc dels que prefereix no tancar portes i mirar endavant. El que queda clar és que aquest format (en aquest cas, 13 castells i 16 pilars en 45 minuts) és molt més atractiu pel públic i, deixeu-me dir-ho també, molt més televisiu però, és aquest el futur que volem pels castells? Si us plau, castellers, ajudeu-me responent aquesta pregunta entre tots. Què en dieu els aficionats, preferiríeu les diades de 45 minuts contra el format tennístic de les actuals exhibicions castelleres?

Efecte Candela?

dijous, 14/04/2011

Ja fa uns dies que el tema de conversa recurrent a les places és l’inici fulgurant de la present temporada. Els Castellers de la Sagrada Família van fer la seva millor actuació de la història al mes de febrer, els Castellers de Sant Cugat descarregaven la seva màxima estructura de l’any passat al mes de març, els Castellers de la Vila de Gràcia i els de Sabadell s’han apuntat els quatres de vuit més matiners de la seva història a l’abril, els Capgrossos de Mataró han aconseguit el tres de vuit més d’hora que mai, els Minyons de Terrassa ja han descarregat el pilar de sis… I tot plegat sense oblidar el dos de vuit folrat que van descarregar els Castellers de Vilafranca a la diada de la Candela o l’aparició de noves formacions aquí i allà. Què és el que està passant?
 

La temporada passada va ser molt profitosa, sobretot per a les colles mitjanes, però el tret de sortida del 2011 fa posar els pels de punta. “Efecte Candela?” pregunten alguns; “Conseqüència de la temporada passada!” indiquen altres. Crec que errem en la pregunta, “és sostenible aquesta progressió?”.
 

A començament d’any vaig pensar que la temporada prometia moltes emocions però cada dia que passa em puja més la mosca al nas. No heu tingut mai aquella estranya sensació que es produeix quan tot va anormalment bé? Prefereixo ser un pel pessimista i endur-me una sorpresa a finals d’any que pensar que tot està rodat i el camí fa baixada.
 

Sí que és veritat que la cita vallenca de la Candela ha fet que algunes colles hagin desconnectat poc enguany, però si analitzem els millors resultats obtinguts fins ara veurem que han arribat de la mà de formacions que habitualment comencen abans la temporada i, per tant, de les que s’han pogut veure menys afectades per aquest factor. Així doncs, caldrà buscar respostes personalitzades per a cada cas i segurament trobarem respostes en l’esforç iniciat l’any 2010.
 

En general, no crec que es prepari un any senzill per a les colles en progressió. La major part d’aquestes formacions es troben a les portes del seu sostre casteller i això els deixarà poc marge de moviment. Superar els registres any rere any és molt difícil però no ens pot passar per alt que la temporada just acaba de començar i, de no aconseguir fites superiors, es pot fer molt llarga i feixuga.
 

Les colles han acceptat el repte. Les seves naus ha partit amb vent a popa. Algunes han esquivat els primers esculls i d’altres ja es troben a alta mar. Ara només l’horitzó, a banda d’alguna nit estrellada, guiarà els seus timonells. Sabran trobar el camí que els dugui a les seves Ítaques? Tant de bo que no permetin que els cants de sirenes, que ja han començat a sonar, destorbin el seu rumb.

David Miret, un nou Guardiola?

dilluns, 4/04/2011

Si llegiu aquest blog haureu notat ja que els castells estan de moda. Però quan dic “de moda” vull dir “de moda”. Bé, com el Barça! Cada dia hi ha més mitjans de comunicació interessats en el tema i enguany es preveu el seguiment mediàtic més important viscut fins ara. Però si el Barça és l’equip de les estrelles, els Castellers de Vilafranca són la colla del moment.

Si bé Pep Guardiola, entrenador del Futbol Club Barcelona, va ser guardonat com a català de l’any 2009, ara li toca el torn al fet casteller. Un grup de Facebook proposa la imatge de David Miret, cap de colla dels Castellers de Vilafranca, per ser nominat català del l’any 2010.

El guardó consta de tres fases. La primera, absolutament oberta, recull qualsevol nom proposat al web de l’organització. El dia 17 d’abril es donaran a conèixer les 10 persones més votades i d’aquí se’n descartaran set fins a determinar els tres finalistes del premi.

Però David Miret no seria pas el primer casteller honorífic. Lluís Feliu, l’actual cap de colla dels Capgrossos de Mataró, va ser triat Premianenc de l’any 2009 i Carles Guanyabens, president sortint de la mateixa formació, va ser finalista a la nominació de mataroní de l’any 2010. Serà aquest el moment dels verds?