El “nou” format casteller a debat

Xiquets de Tarragona i Xiquets del Serrallo en ronda conjunta Després d’uns dies de vacances, dissabte va tenir lloc allò que alguns anomenen “l’inici oficiós de la temporada castellera”, la jornada de Sant Jordi. La coincidència d’aquesta diada amb la festivitat de la Setmana Santa no només ha passat factura als llibreters sinó que també ha marcat el cap de setmana casteller que ha quedat orfe de jornades habituals com l’egarenca però, dins la poca activitat generada, ens hem de quedar forçosament amb el canvi de format protagonitzat per les colles de la ciutat de Tarragona.

D’una banda, crec que cal començar a abolir algunes nomenclatures que fem servir els cronistes. Marcar una diada al calendari perquè comenci la temporada sembla una mica absurd quan repassem tot allò que hem viscut enguany. Tenim colles que han superat els seus registres històrics, altres que ja han passat la barrera que es van marcar en finalitzar la temporada passada i algunes que estan a punt de tocar les seves màximes fites al mes d’abril. Amb aquest panorama em sembla un pèl agosarat parlar ara de l’inici de la temporada.
Deixant això de banda, i entenent que cada formació té el seu calendari, anem a Tarragona, on les colles tot just comencen a treure la pols de la camisa. Una de les cites importants del dia de Sant Jordi té lloc a la Rambla Nova tarragonina, amb la participació de les quatre colles de la ciutat i, enguany, amb un “nou” format.
La dinàmica ha fet que en l’actualitat les diades castelleres comptin amb tres rondes de castells i les seves respectives repeticions en cas de no completar-ne algun d’ells, tot plegat finalitzat per una ronda conjunta de pilars de comiat. En els darrers anys, algunes jornades han traslladat les rondes de repetició al final de l’actuació per escurçar-ne la seva durada. Tarragona ha apostat enguany per un nou format que recupera alguns aspectes del segle XIX buscant agilitzar una Diada de Sant Jordi programada en horari de vespre d’un dissabte molt carregat d’actes.

La Colla Jove Xiquets de Tarragona alçant un pilar de cinc L’actuació de dissabte comptava amb un horari d’inici i final. Les colles havien d’alçar els seus tres castells a partir de les vuit i començar la ronda de pilars a tres quarts de nou. L’horari establert acabaria obligant a les formacions a alçar algunes de les seves construccions de manera conjunta, augmentant l’espectacularitat de cara a la graderia i agilitzant molt la durada de l’exhibició. Però, i de cara al casteller o l’aficionat casteller?

D’entrada, l’execució simultània de castells sempre resulta interessant però també en dificulta el seguiment acurat de cada una de les construccions. També ha de ser molt important la tria de l’escenari; aquest format resulta molt vistós a la plaça de braus de Tarragona però, i ja ho vam poder veure a les decennals vallenques, no resulta tant atractiu en un escenari lineal com ho pot ser un carrer estret o una rambla delimitada per l’arbreda. Finalment, a nivell casteller crec que cal analitzar bé què suposa aquest format. Habitualment totes les colles formen les pinyes amb els seus castellers però també amb aficionats i seguidors; a més, el matalàs de seguretat s’eixampla i es nodreix de la bona fe dels castellers que decideixen col·laborar a la pinya veïna. En moments puntuals i amb segons quins objectius, les colles es podran permetre l’execució d’aquestes rondes conjuntes però quan els objectius siguin importants, la concentració necessària i el volum de camises de seguretat a la pinya requerirà d’una atenció màxima que es faria complicada d’obtenir d’aquesta manera.

Sóc dels que prefereix no tancar portes i mirar endavant. El que queda clar és que aquest format (en aquest cas, 13 castells i 16 pilars en 45 minuts) és molt més atractiu pel públic i, deixeu-me dir-ho també, molt més televisiu però, és aquest el futur que volem pels castells? Si us plau, castellers, ajudeu-me responent aquesta pregunta entre tots. Què en dieu els aficionats, preferiríeu les diades de 45 minuts contra el format tennístic de les actuals exhibicions castelleres?

7 comentaris

  • fermí san nicolas

    26/04/2011 19:37

    Per a diades on hi ha moltes colles , com les de Tarragona o la Mercè de Barcelona, crec que es un bon format. Soc de l’opinió que cada colla ha de fer els seus màxims castells només amb la seva pròpia gent, sense haver de comptar amb l’ajut d’altres colles.

  • JAM

    26/04/2011 22:52

    Aquest format és viable en diades on les colles no van al límit. En aquestes ocasions, tant per motivar el personal com per fomentar l’assistència de públic, agilitzar al màxim les actuacions és una bona idea.

    En diades on es plantegin objectius més agosarats pot resultar molt difícil de fer pels motius que ja s’han exposat al blog. Per al públic, en qualsevol cas, aquestes diades importants ja tindràn prou atractiu com per aguantar dues hores o més, si cal.

  • M

    26/04/2011 23:29

    Em sembla bé limitar el temps, però potser sent més realista i comptant amb un temps per executar cada castell. 45 minuts es realment poc per gaudir d’una diada com cal. Potser no cal 5 hores com podria ser Sant Fèlix, però 45 min es molt trist.
    Hauriem de ser realistes i pensar en el temps ja sigui de cara a massa i també a massa poc. I personalment prefereixo poder veure cada castell i que les altres colles també ajudin a fer pinya, tot i que cada colla hauria de fer els castells sense comptar amb aquests castellers d’altres colles.

  • L

    27/04/2011 1:04

    L’ideal seria q cada colla pogués realitzar els seus castells amb pinya pròpia, però també es trist perdre’s el potencial d moltes colles petites per no tenir gruix de gent.
    Una ajuda a la pinya sempre és benvinguda!

  • Pau

    27/04/2011 15:23

    Estic d’acord amb l’M. Potser 45 min és massa poc però 2 o 3 hores és massa. Si l’actuació és de 3 colles 1 fa el castell, l’altra ajuda i l’altra munta pinya per alçar en quant l’altra hagi acabat i no perdre molt de temps.

  • I més castells “A l’antiga”! « El Pati digital

    05/05/2011 20:53

    […] només el Pati en va treure les seves opinions, el bloc Gamma Extra del diari ARA també se’n va fer ressò i va arribar a unes conclusions semblants a les del […]

  • Tots pendents d’un sol home – Ara.cat

    27/06/2011 3:52

    […] de la temporada de la ciutat. Enguany, la vigília de Sant Joan, la diada de completes, passava al format antic (sense rondes establertes), per tal de centrar el protagonisme en l’actuació del dia 25. Tot i […]

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús