Fitxatges de Canalla (el gran tabú)

regals.jpg Des de que vaig començar a tenir prou coneixement del món casteller, em va quedar força clar que hi havia una sèrie de temes que calia evitar si no es vol entrar en conflictes. Les colles castelleres s’esforcen de valent per donar una imatge d’entitats simpàtiques i obertes, per justificar la seguretat de la seva activitat i la vessant cultural de la mateixa però a vegades crec que perden massa temps en ocultar tot allò que crea divergències o que simplement no els agrada.

Alguns d’aquests tabús castellers podrien ser les lesions, les tensions internes dins les colles o a en el si de la junta de la Coordinadora, la rivalitat entre formacions o els fitxatges castellers. Qüestions que existeixen arreu, sí, i que no tenen per què ser dolentes. De fet, convertir-les en tabú les transforma directament en accions impròpies de cara a l’opinió pública molt abans de donar l’opció a que es generi una idea al respecte.

Personalment crec que són temes a tractar d’una manera oberta. El món casteller necessita que es normalitzin alguns d’aquests aspectes si vol apropar-se definitivament al seu públic. Si ens limitem a tancar segons quines preguntes amb aquell típic “es que el món casteller es molt més complicat del que et penses” mai arribarem a normalitzar una activitat que encara, a ulls de segons qui, sembla arcaica, folklòrica o sectària.

Ahir em vaig sorprendre molt quan vaig pujar al cotxe i a mitja entrevista radiofònica a Francesc Moreno “Melilla”, ex-cap de colla dels Castellers de Vilafranca, i a Llatzer Magrinyà, cap de canalla de la Colla Vella dels Xiquets de Valls, l’imitador del programa els va preguntar sobre els premis a la canalla. Potser el periodista no sabia ben bé quin tema estava traient però  la conversa va generar una tensió immediata:

Alfonso: Y hay sobornos en el mundo de los nens?
Es decir -es que yo esto lo he oído- si subes a dalt te regalo una bicicleta!
Melilla: Puede ser
Alfonso: Si subes a dalt te regalo una play Station!
Melilla: Puede ser

Mentre Francesc Moreno intentava canviar el tema, Llatzer va acceptar parlar-ne destapant una de les grans fonts de conflictes del món casteller.

Llatzer: Jo no diria suborns però diria que seduccions sí que n’hi ha. I ja no dins de la pròpia colla, d’una colla a alguna altra també hi ha seduccions perquè la canalla canviï de colla.
Alfonso: Fichajes!
Llatzer: Sí, hi ha coses d’aquestes.
Melilla: Si, home.

Quan els components del programa van mostrar la seva sorpresa, els dos castellers van córrer a matisar els comentaris.

Llatzer: Jo t’explicat el que hi ha, no he dit que ho fem nosaltres.

6 comentaris

  • cp

    25/08/2011 20:43

    Què li preguntin al Llàtzer que els hi va passar als de la vella al pd8fm de l’últim concurs

  • Llàtzer Magriñà

    26/08/2011 0:23

    En primer lloc adjunto l’enllaç de l’entrevista pq cadascu en pugui treure les seves conclusions…:

    http://rac1.org/versio/podcasts/entrevista-24-08-11-3/

    I en segon lloc m’agradaria que l’ep expliqués que va passar al pilar de vuit a part que l’enxaneta no va voler pujar

  • Francesc Montserrat i Retamal

    26/08/2011 1:08

    Com sempre, un altre article molt interessant.
    Aquesta vegada, però, he de dir que no comparteixo l’enfocament que crec que li has volgut donar. Si més no, ho veig de manera molt diferent. M’explicaré.
    Els castells no són una activitat “normal”. la gent no va pel carrer emparrant-se els uns damunt dels altres. No entenc el concepte “normalitzar”. Els castells són una activitat prou específica perquè no s’hagi de “normalitzar”, sobre tot si aquesta “normalització” significa apropar-se o ser entesa per aquests “ulls de segons qui” que mai han pretès entendre aquest món i no ho faran mai. A mi personalment aquests “segons qui” no m’interessen en absolut i si no s’acosten als castells millor. Jo crec que el món casteller està absolutament integrat, no només apropat, en el “seu públic”. Les lesions existeixen i tothom ho sap (o s’ho pot imaginar), les tensions entre colles, dintre de les mateixes colles, dintre de la Coordinadora, rivalitats, etc. existeixen i tothom ho sap, com passa en qualsevol col·lectiu humà, des d’una família nuclear fins a l’entitat més gran que ens poguem imaginar. I esclar, de vegades també hi ha situacions incòmodes relacionades amb la canalla i/o les seves famílies, igual que passa entre alguns equips infantils de futbol o bàsquet, en les elaboracions de llistes de matriculació escolar o amb les preferències de la iaia vers un net o un altre. Per això penso que és molt important regular mínimament aquest aspecte (el de la canalla) que tantes crítiques ha rebut. El problema no és exclussiu del món casteller, és un problema de valors inherent a la nostra societat i com que de vegades sembla que alguns no sabem gestionar correctament aquests valors ha de venir algú (el papa, la mama, l’Estat o la Coordinadora) que ens ho reguli. Som entitats vives, amb les nostres virtuts i els nostres defectes. Els castellers no som santets, però tampoc imbècils i massa vegades s’ha confós el ser transparent amb permetre que algú vagi a sucar-hi pa des de la més integral de les ignoràncies i la mala fe.
    Dit tot això amb el màxim respecte cap a la teva persona i el teu treball al diari que és, precisament, el que compro cada dia.
    Salutacions,
    Francesc

  • Mai Ou Dur

    26/08/2011 9:14

    Si el que dius és veritat, molt malament ho fan les colles fent d’aquests temes tabú:

    – Hi ha lesions: com a tots els esports
    – Hi ha fitxatges: com a tots els esports
    – Hi ha “premis” als nens: com a tots els esports
    – Hi ha rivalitat: com a tots els esports
    – Hi ha desavinences al “vestuari” entre entrenadors/caps de colla i jugadors/castellers: com a tots els esports

    No ens hauríem d’escandalitzar, doncs. Els castells son una activitat tradicional, sí, però es poden considerat tranquil·lament un esport: cal entrenar dur per ser els millors, cal força física i tècnica, son espectaculars de veure i hi ha competició. Doncs el que és normal a tots els esports i ningú s’escandalitza, hauria de ser normal als castells. Amés, sense rivalitat, fitxatges i competició, es perdria molta salseta i molt d’interès.

  • Efren Garcia

    26/08/2011 9:41

    Abans de res, moltes gràcies a tots tres per participar en el blog. Com més comentaris més opinions.

    Francesc, cap problema amb que divergim en aquesta opinió, com dèiem, això ens fa plurals com a persones i com a castellers.

    Quan parlo de normalitzar em refereixo a parlar-ne sense problemes. No dic que haguem de fer una repetició a càmera lenta de com el turmell d’un jugador de futbol gira cap a on no toca però que ningú no faci escarafalls si en una transmissió castellera algú parla de lesions obertament. Em refereixo a que, a vegades, amagar un fet el demonitza pel simple fet de voler-lo tapar quan, com bé dius, moltes d’aquestes qüestions estan a l’ordre del dia.

    Crec que els mitjans o periodistes especialitzats estan per això, per donar dades, per explicar, per fer didàctica i, com més es conegui un tema menys interès despertarà per segons quins sectors que tots coneixem. Les dades, normalment, avalen el món casteller així doncs, per què amagar-se?

  • Efren Garcia

    26/08/2011 9:53

    Gràcies a tots quatre, l’últim comentari no el tenia encara actualitzat.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús