Arxiu del mes: octubre 2011

Castells al Youtube

dimarts , 18/10/2011

Les noves tecnologies han deixat enrere les crides als assaigs castellers, els cartells que empaperen carrers, els correus electrònics o els més recents esdeveniments de Facebook. La relativa facilitat amb la que es pot produir una peça audiovisual ha fet que els creatius castellers omplin la xarxa amb vídeos motivacionals i altres “divertimentos”.

Destacant avui un vídeo no vull deixar ningú fora ni premiar més la feina d’uns o d’altres però tothom entendrà que quan parli d’aquest tema l’il·lustri amb imatges realitzades pels Castellers de la Vila de Gràcia.

El web dels graciencs compta amb una potent galeria multimèdia i, a banda d’actualitzar curosament tots els vídeos dels castells que porten a plaça setmana rere setmana, cada any produeixen un DVD a final de temporada en el que hi participen tots els estatuts de la colla.

El passat 24 de setembre, la diada de colles locals de la Mercè va haver de ser suspesa per la pluja. Aquell dia totes les colles plantejaven grans reptes que van quedar aigualits davant la impotència de castellers i aficionats que esperaven incrèduls a la plaça de Sant Jaume. Els Castellers de Barcelona plantejaven el dos de vuit, que van descarregar l’endemà a la diada de colles convidades. Els de la Sagrada família pretenien descarregar el primer cinc de set, castell que durien a plaça per primer cop una setmana després al Concurs de colles de set de Torredembarra. A la mateixa diada, els Castellers del Poble Sec van poder estrenar també el set de set que havien planificat per aquell plujós dissabte. Finalment, els Castellers de Sants van descarregar el primer dos de vuit de la temporada la setmana passada i aquest darrer diumenge van estrenar el primer cinc de vuit. Ara és l’hora dels Castellers de la Vila de Gràcia i com diuen ells: “La torre no ens l’aigualeix ningú”!

La pinya, pròpia o suficient?

diumenge, 9/10/2011

Quan les colles fan tallers a les escoles, als nouvinguts o a les empreses expliquen que el castell es composa d’unes parts bàsiques que podríem dividir en tronc, pinya i canalla. El tronc és la part visible del castell i la canalla en són els membres més menuts encarregats de coronar el castell. La pinya és la base de qualsevol estructura i de la seva solidesa depèn l’èxit final de l’execució. És aquesta part de tota construcció la que il·lustra, potser de manera més visible, els valors de companyonia i treball en equip. Mà a mà, pit amb pit, la pinya dona cabuda a tot tipus de perfils físics.

A diferència del tronc i la canalla, formats només per castellers de cada colla, la pinya esdevé un espai obert a la col·laboració. Exceptuant les rivalitats més fortes, les colles s’ajuden les unes a les altres d’una manera més o menys desinteressada. La seguretat a l’hora d’alçar torres humanes és  primordial i la consciencia col·lectiva fa que mai no faltin camises a la base d’un castell. Aquesta, a més, és també la porta d’entrada de molts aficionats a aquesta activitat. Seguint les indicacions dels castellers tothom pot entrar a la pinya d’un castell i això la fa, de vegades, tant atractiva als espectadors.

IMG_6909.JPG Sense l’ajuda entre les colles seria gairebé impossible imaginar que una formació pogués executar castells de màxima envergadura com el tres de deu amb folre i manilles o el cinc de nou folrat però on estan els límits de la col·laboració?

Està clar que les posicions més compromeses de la pinya han de quedar cobertes per castellers propis però es fa complicat definir quines són aquestes. Quants cordons de pinya són necessaris per alçar un castell de sis pisos, i un de set? Quins són els mínims exigibles per una colla que ataca un castell de vuit? Ha de trepitjar el folre d’un castell superior les camises dels seus propis castellers?

Avui, a Figueres, he descobert que els límits són difusos. El que per a mi semblava una obvietat, per a molts castellers era un preu excessiu i se m’ha plantejat un dilema complicat de resoldre. Si un castell té prou pinya per a ser executat, cal penalitzar-lo perquè la base no dugui el color de la camisa que la resta del castell? Personalment crec en una sèrie de fronteres pactades tàcitament pel global del fet casteller però situacions com la d’avui em fan pensar, com en el conflicte palestí-israelià, que cada un ha dibuixat aquestes línies vermelles a un lloc ben diferent.

Carles Esteve deixa el Quarts de Nou

dijous, 6/10/2011

Dissabte a la diada del Mercadal van veure la llum els primers comentaris i rumors respecte la possible sortida de Carles Esteve, gran estadístic casteller (www.moncasteller.cat), de l’equip de Quarts de Nou (TVC) del qual ha format part els últims anys. Avui el mateix Carles ha confirmat els rumors via Twitter amb un breu però contundent missatge: “He deixat el @quartsdenou #tv3 perquè no m’han pagat les factures de juliol, agost i setembre. Vaig avisar però no van fer cas.
#castellers”
 

A Reus, Carles Esteve i Josep Torrenyo (Amb T de Torre) van donar veu al streaming que van habilitar els Xiquets de Reus per seguir la diada del Mercadal online. Van començar llavors a córrer els primers rumors ja que el programa “Quarts de nou” també es trobava cobrint la important diada. Avui la notícia s’ha fet realitat i ha destapat la versió de l’implicat.

La duresa del missatge no ha deixat indiferent a ningú i no han trigat a aparèixer reaccions de suport a les xarxes socials. Avui, malauradament, l’informador és notícia al món casteller.

Un concurs de colles de seny

dilluns, 3/10/2011

IMG_6707.JPG Després d’un setmana jugant a buscar frases fetes de l’argot futbolístic aplicades al món dels castells amb el company Pau Albornà, presentador del nou programa casteller d’ETV “Quarta ronda”, ahir va arribar l’hora de la veritat. Al final el Concurs de Castells de Torredembarra va ser el més competit que mai s’havia viscut però l’ambient i la companyonia van ésser exemplars. La rivalitat entre colles va ser tant ensucrada en alguns moments que fins i tot era fàcil perdre la perspectiva de la jornada.

Els resultats del concurset van ser espectaculars. Sis colles van aconseguir descarregar el castell que en la meitat de les edicions ha decidit el guardó final, el cinc de set. Tres formacions, a més, el van superar: els Castellers del Poble Sec i els Nois de la Torre van descarregar els primers set de set de la seva història i els Castellers d’Esplugues van apuntar-se el tres de set aixecat per sota i van coronar el dos de set. A més Torredembarra va veure estrenar sis castells que no s’havien aconseguit mai per part de les respectives colles.

La col·laboració a les pinyes va ser exemplar, tant que fins i tot es va viure un dels moments més especials de la jornada quan els Castellers d’Esplugues van fer us de la ronda de repetició per decidir el resultat final del concurs. Els cargolins es disposaven a tancar la seva pinya de dos de set quan un nombrós grup de Nois de la Torre -fins a aquell moment guanyadors virtuals del concurs- van atansar-se decididament a donar un cop de mà.

Tot i els punts i el reglament, els concurs de Tarragona i de Torredembarra respiren aires diferents. Diumenge, les colles petites van donar una lliçó al món casteller estrenant setze construccions que no s’havien intentant en el que va de temporada. Ho van fer amb gran dosi de força i equilibri però va predominar el seny per fer que només cinc dels prop de cinquanta castells fessin llenya després de l’aleta.

Casc a sisens?

dissabte, 1/10/2011
4d9netassaig.jpg

Imatge: Faceboock dels Castellers de Vilafranca

Els Castellers de Vilafranca volen afrontar a la diada del Mercadal un dels castells màxims del món casteller, el quatre de nou sense folre. Per si sola, aquesta notícia passaria, fins i tot, una mica desapercebuda si no fos per les imatges que han anat publicant sobre el progrés del castell a assaig. La darrera -l’estructura sobre la pinya, amb xarxa i casc a l’alçada de sisens- va generar un comentari que em va fer plantejar-me un seguit de qüestions.

Què passaria si els verds fessin aquest castell amb casc a un dels pisos del tronc?
Doncs res i tot alhora. Evidentment això donaria molt a parlar i potser impulsaria un nou gir a la seguretat passiva del fet casteller. L’estudi dels actuals cascs va nàixer sota la pressió d’algunes colles com els Xicots de Vilafranca o els Castellers de Sants que van fer servir utensilis similars a plaça com a mitjà de prevenció. La utilització del casc en una posició fins ara insòlita, podria plantejar una passa més en la cursa per fer més segura aquesta activitat.

Seria tant greu que això passés?
El món dels castells, com molts altres, lluita per mantenir un equilibri entre la tradició i la modernitat, el folklore i… bé, ja sabeu! Tot i així, fa anys que aquesta expressió folklòrica advoca per la seguretat i qualsevol millora real serà benvinguda. Això suposaria estudiar-ne els pros i els contres, evidentment, però si el resultat és positiu segur que la rebuda també ho serà.

Per què no s’ha fet fins ara?
El primer casc va ser dissenyat només pels pisos d’acotxador i enxaneta, els dos superiors de totes les estructures menys la del pilar. L’estudi cercava un casc que fes més segura la pràctica dels castells però un punt molt important en aquest procés va ser evitar que dur-lo fos molest i compliqués les passes dels menuts. Un cop aconseguit el primer objectiu, calia seguir protegint la canalla. En aquest cas, fer un casc per al pis de dosos es complicava precisament per aquesta prioritat en la manejabilitat. Plantejar el casc més avall sembla impensable però la reduïda mida del pis de sisens del quatre de nou sense folre dels vilafranquins fa pensar que l’utilització del casc de dosos no impediria la pràctica normal de l’activitat.

Evidentment, tot plegat és fum en l’aire. Reflexions i idees que passen pel meu cap. Potser, fins i tot, em semblaria una decisió estrambòtica en qualsevol altre estructura però el fet de trobar-ho per primer cop en el castell posseïdor de la pitjor de les caigudes em fa plantejar-me que potser algun dia això podria ser realitat. Evidentment, desconec la intenció dels verds, qui només empro de fil conductor d’aquest article, però crec que seria bo obrir un espai per a la reflexió.