Casc a sisens?

4d9netassaig.jpg

Imatge: Faceboock dels Castellers de Vilafranca

Els Castellers de Vilafranca volen afrontar a la diada del Mercadal un dels castells màxims del món casteller, el quatre de nou sense folre. Per si sola, aquesta notícia passaria, fins i tot, una mica desapercebuda si no fos per les imatges que han anat publicant sobre el progrés del castell a assaig. La darrera -l’estructura sobre la pinya, amb xarxa i casc a l’alçada de sisens- va generar un comentari que em va fer plantejar-me un seguit de qüestions.

Què passaria si els verds fessin aquest castell amb casc a un dels pisos del tronc?
Doncs res i tot alhora. Evidentment això donaria molt a parlar i potser impulsaria un nou gir a la seguretat passiva del fet casteller. L’estudi dels actuals cascs va nàixer sota la pressió d’algunes colles com els Xicots de Vilafranca o els Castellers de Sants que van fer servir utensilis similars a plaça com a mitjà de prevenció. La utilització del casc en una posició fins ara insòlita, podria plantejar una passa més en la cursa per fer més segura aquesta activitat.

Seria tant greu que això passés?
El món dels castells, com molts altres, lluita per mantenir un equilibri entre la tradició i la modernitat, el folklore i… bé, ja sabeu! Tot i així, fa anys que aquesta expressió folklòrica advoca per la seguretat i qualsevol millora real serà benvinguda. Això suposaria estudiar-ne els pros i els contres, evidentment, però si el resultat és positiu segur que la rebuda també ho serà.

Per què no s’ha fet fins ara?
El primer casc va ser dissenyat només pels pisos d’acotxador i enxaneta, els dos superiors de totes les estructures menys la del pilar. L’estudi cercava un casc que fes més segura la pràctica dels castells però un punt molt important en aquest procés va ser evitar que dur-lo fos molest i compliqués les passes dels menuts. Un cop aconseguit el primer objectiu, calia seguir protegint la canalla. En aquest cas, fer un casc per al pis de dosos es complicava precisament per aquesta prioritat en la manejabilitat. Plantejar el casc més avall sembla impensable però la reduïda mida del pis de sisens del quatre de nou sense folre dels vilafranquins fa pensar que l’utilització del casc de dosos no impediria la pràctica normal de l’activitat.

Evidentment, tot plegat és fum en l’aire. Reflexions i idees que passen pel meu cap. Potser, fins i tot, em semblaria una decisió estrambòtica en qualsevol altre estructura però el fet de trobar-ho per primer cop en el castell posseïdor de la pitjor de les caigudes em fa plantejar-me que potser algun dia això podria ser realitat. Evidentment, desconec la intenció dels verds, qui només empro de fil conductor d’aquest article, però crec que seria bo obrir un espai per a la reflexió.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús