Arxiu del diumenge, 9/10/2011

La pinya, pròpia o suficient?

diumenge, 9/10/2011

Quan les colles fan tallers a les escoles, als nouvinguts o a les empreses expliquen que el castell es composa d’unes parts bàsiques que podríem dividir en tronc, pinya i canalla. El tronc és la part visible del castell i la canalla en són els membres més menuts encarregats de coronar el castell. La pinya és la base de qualsevol estructura i de la seva solidesa depèn l’èxit final de l’execució. És aquesta part de tota construcció la que il·lustra, potser de manera més visible, els valors de companyonia i treball en equip. Mà a mà, pit amb pit, la pinya dona cabuda a tot tipus de perfils físics.

A diferència del tronc i la canalla, formats només per castellers de cada colla, la pinya esdevé un espai obert a la col·laboració. Exceptuant les rivalitats més fortes, les colles s’ajuden les unes a les altres d’una manera més o menys desinteressada. La seguretat a l’hora d’alçar torres humanes és  primordial i la consciencia col·lectiva fa que mai no faltin camises a la base d’un castell. Aquesta, a més, és també la porta d’entrada de molts aficionats a aquesta activitat. Seguint les indicacions dels castellers tothom pot entrar a la pinya d’un castell i això la fa, de vegades, tant atractiva als espectadors.

IMG_6909.JPG Sense l’ajuda entre les colles seria gairebé impossible imaginar que una formació pogués executar castells de màxima envergadura com el tres de deu amb folre i manilles o el cinc de nou folrat però on estan els límits de la col·laboració?

Està clar que les posicions més compromeses de la pinya han de quedar cobertes per castellers propis però es fa complicat definir quines són aquestes. Quants cordons de pinya són necessaris per alçar un castell de sis pisos, i un de set? Quins són els mínims exigibles per una colla que ataca un castell de vuit? Ha de trepitjar el folre d’un castell superior les camises dels seus propis castellers?

Avui, a Figueres, he descobert que els límits són difusos. El que per a mi semblava una obvietat, per a molts castellers era un preu excessiu i se m’ha plantejat un dilema complicat de resoldre. Si un castell té prou pinya per a ser executat, cal penalitzar-lo perquè la base no dugui el color de la camisa que la resta del castell? Personalment crec en una sèrie de fronteres pactades tàcitament pel global del fet casteller però situacions com la d’avui em fan pensar, com en el conflicte palestí-israelià, que cada un ha dibuixat aquestes línies vermelles a un lloc ben diferent.