La pinya, pròpia o suficient?

Quan les colles fan tallers a les escoles, als nouvinguts o a les empreses expliquen que el castell es composa d’unes parts bàsiques que podríem dividir en tronc, pinya i canalla. El tronc és la part visible del castell i la canalla en són els membres més menuts encarregats de coronar el castell. La pinya és la base de qualsevol estructura i de la seva solidesa depèn l’èxit final de l’execució. És aquesta part de tota construcció la que il·lustra, potser de manera més visible, els valors de companyonia i treball en equip. Mà a mà, pit amb pit, la pinya dona cabuda a tot tipus de perfils físics.

A diferència del tronc i la canalla, formats només per castellers de cada colla, la pinya esdevé un espai obert a la col·laboració. Exceptuant les rivalitats més fortes, les colles s’ajuden les unes a les altres d’una manera més o menys desinteressada. La seguretat a l’hora d’alçar torres humanes és  primordial i la consciencia col·lectiva fa que mai no faltin camises a la base d’un castell. Aquesta, a més, és també la porta d’entrada de molts aficionats a aquesta activitat. Seguint les indicacions dels castellers tothom pot entrar a la pinya d’un castell i això la fa, de vegades, tant atractiva als espectadors.

IMG_6909.JPG Sense l’ajuda entre les colles seria gairebé impossible imaginar que una formació pogués executar castells de màxima envergadura com el tres de deu amb folre i manilles o el cinc de nou folrat però on estan els límits de la col·laboració?

Està clar que les posicions més compromeses de la pinya han de quedar cobertes per castellers propis però es fa complicat definir quines són aquestes. Quants cordons de pinya són necessaris per alçar un castell de sis pisos, i un de set? Quins són els mínims exigibles per una colla que ataca un castell de vuit? Ha de trepitjar el folre d’un castell superior les camises dels seus propis castellers?

Avui, a Figueres, he descobert que els límits són difusos. El que per a mi semblava una obvietat, per a molts castellers era un preu excessiu i se m’ha plantejat un dilema complicat de resoldre. Si un castell té prou pinya per a ser executat, cal penalitzar-lo perquè la base no dugui el color de la camisa que la resta del castell? Personalment crec en una sèrie de fronteres pactades tàcitament pel global del fet casteller però situacions com la d’avui em fan pensar, com en el conflicte palestí-israelià, que cada un ha dibuixat aquestes línies vermelles a un lloc ben diferent.

8 comentaris

  • Carlos Luna

    10/10/2011 10:37

    Home, doncs a mi hi ha límits que em semblen força de sentit comú. Un casteller que no ha fet cap assaig amb la teva colla (i no parlem ja d’una persona sense experiència) mai hauria de portar peus del teu folre. Això implica que, quan puja el folre, encara s’hauria de veure, com a mínim, un cordó de la teva colla per què tothom sap que durant l’execució del castell els peus es poden moure un o dos cordons tot i que la cosa vagi bé.

    És, si m’apures, una simple mesura de seguretat: potser el casteller que et ve a ajudar pot donar pit però no està en forma com per aguantar pes (de vegades només a una espatlla i a peu canviat…) o no està acostumat a la claustrofobia de sentir-se rodejat per totes bandes, amb els braços inmobilitzats i el cap rodejat de cames. Són coses que la majoria de gent pot aguantar els 5 minuts que dura un castell però en tot cas és millor assajar abans.

    Però sobretot és una mostra de cortesia i de seny: porta a plaça només allò que tinguis a punt i considera “a punt” un castell només quan tinguis tot el que cal per bastir-ho, sense menysprear la feina de la pinya.

    Com bé dius, els límits encara son, amb tot, molt difusos i un pacte (tàcit o no) entre colles pot moure aquests límits (sobretot en actuacions lluny de casa). Malgrat tot, hi ha casos que considero objectivament menyspreables, com ara tenir “convidats” sota el teu folre i afegir un parell de cordons de gent amb la teva camisa per dissimular i que la foto surti maca. Si necessites ajuda l’has de necessitar sempre als darrers cordons i no pas sota el teu folre.

  • Xavier Pinsach

    10/10/2011 14:53

    Ahir a Figueres els castellers de Vilafranca van allargar molt i molt l’actuació per poder montar els peus dels castells folrats. Portaven uns efectius escassíssims i van haver d’anar a caçar persones del públic. El problema no rau només en si és lícit o no, l’espera va en detriment de l’actuació. El temps d’anar agafant persona a persona del públic col·locant-los com si fóssin bestiar per poder omplir la soca és etern.
    I la imatge de veure castellers amagant-se per no veure’s obligats a posar-s’hi és patètica.
    Per cert, l’assegurança cobreix les possibles lesions davant d’una caiguda sobre un no-casteller? Una persona amb experiència nul·la i que no sap ni com posar els braços i el cap?

    Per mi que tothom faci el que vulgui però com que no m’agrada veure aquest “comportament” em veig amb el dret d’opinar.

  • cp

    10/10/2011 15:08

    Diferents coses a comentar:
    – l’actuació de figueres es va allargar ja que s’estava esperant l’ambulància abans del 4d9f de vilafranca
    – l’assegurança castellera cobreix a tothom que hi participa
    – és més segur posar una persona de 1’80 sota al folre que a l’últim cordó
    – és d’irresponsables muntar les pinyes tenint més en compte el color de la camisa que la complexió física
    – una de les gràcies de l’espectacle dels castells és que la distància entre el públic i els castellers és nul·la i que tothom pot col·laborar-hi
    – els xiquets de valls del sXIX eren unes 50 persones i feien castells de nou a moltes places amb gent del públic al tronc, folre i peu dels castells

  • Marc Codera

    10/10/2011 15:25

    Aquesta és una discussió eterna, sempre se n’ha parlat i sempre se’n parlarà. Jo crec que aqui entren varis punts que per mi són més de responsabilitat, sentit comú i ètica del propi cap de colla que no pas regulador.

    Seria molt difícil arribar a regular això o al menys posar-nos d’acord amb quants i quins efectius propis fan falta per la execució d’un castell concret. Crec que mai ens hi posarem d’acord perquè uns i altres pensem diferent.

    No obstant, si s’arribés a regular, cosa que actualment és impossible, ja que la coordinadora no podria arribar a aquest extrem. Seria molt complicat comprovar que les colles estan complint amb el deure de tenir cert nombre d’efectius propis per assolir cert castell abans de fer-lo, i després sería feina de xinos.

    En fi, l’etern debat està servit de nou?

  • Pau

    11/10/2011 14:52

    Missatge per a cp:

    1. Això no és cert, ja que l’ambulància va marxar després que ells comencessin a muntar la pinya i abans que acabessin.

    2. Això tampoc és cert, cada colla segons el seu nivell té un nombre d’assegurats amb noms i cognoms. Ara potser erro, però els menors em sembla que no hi entren, a l’assegurança.

    3. Això sí és cert, però si aquesta persona no sap com fer un castell ni com col·locar-se pot anar en detriment de la colla i d’ella mateixa.

    4. Demàgogia pura, ja que és més d’irresponsables muntar la pinya amb gent que no sap fer castells que muntar-la amb diferents colors de camisa. Aquí no hi ha discussió que valgui, la pinya ha de ser suficient amb la pròpia i punt.

    5. Correcte, però una cosa és col·laborar-hi i l’altra és fer el castell en una part importantíssima com és el peu. Els espectadors potser van acabar contents perquè és tota una experiència, però tu i jo sabem que no és ètic demanar a una plaça que et faci un peu sencer d’un castell.

    6. I per sort no disposem de les dades de ferits de llavors o d’accidents que poguessin ocòrrer. Per sort el món casteller ha evolucionat en tots els sentits i el nostre model no és pas el que hem deixat enrere.

  • Kitus

    11/10/2011 16:17

    Pel que fa a l’assegurança: Cada colla té un cert nombre d’assegurats nominals, però també cada colla té un cert nombre d’innominats. Es a dir, qualsevol persona del públic que es faci mal col·laborant en un castell està totalment coberta.
    Pel que fa als nens (i als majors de ¿75? anys) també estan coberts per l’assegurança, amb l’excepció, marcada per la llei, de l’assegurança de vida. L’assistència sanitaria està coberta en ambdos casos.

  • Kitus

    11/10/2011 16:21

    Pel que fa al tema principal de la discussió, coincideixo bastant en la necessitat d’establir uns límits de seguretat, però també coincideixo en la terrible dificultat d’arribar a aquest acord (és virtualment impossible que mai veiem un acord que estableixi quants castellers propis s’han de tenir per fer un 3d8, o un 4d9f).
    Però és que a més, s’haurien de fer unes taules bastant complexes perquè no val dir que es necessiten 200 castellers per poder fer un 3d8. Pot donar-se el cas, que havent-hi 200 castellers de X colla, no hi hagi prous mans altes per a fer de primeres i de vents, o no hi hagi prous crosses, per posar 2 exemples…

  • cp

    12/10/2011 15:23

    Pau:
    1. és el mateix que he dit jo, mentre es muntava la pinya estàvem pendents de l’ambulància.
    2. em reitero, informat més del tema.
    3. no és gaire difícil explicar-li a una persona què ha de fer i què no per anar a una pinya, amb menys d’un minut ho tens fet!
    4. Si la pinya ha de ser suficient amb la pròpia gent de la colla pocs grans castells s’haurien vist. Per sort cap colla pensa com tu, i tots miren de fer les pinyes prou grans per l’alçada dels castells independentment del color de la camisa dels seus membres.
    6. Sí, és una llàstima no tenir dades de lesions del sXIX. I parlant del sXIX, és digne d’estudi el procés d’involució que viuen els castells, on moltes colles ja tornen a incorporar un ball a les actuacions.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús