Arxiu de la categoria ‘2.0’

Castells al Youtube

dimarts , 18/10/2011

Les noves tecnologies han deixat enrere les crides als assaigs castellers, els cartells que empaperen carrers, els correus electrònics o els més recents esdeveniments de Facebook. La relativa facilitat amb la que es pot produir una peça audiovisual ha fet que els creatius castellers omplin la xarxa amb vídeos motivacionals i altres “divertimentos”.

Destacant avui un vídeo no vull deixar ningú fora ni premiar més la feina d’uns o d’altres però tothom entendrà que quan parli d’aquest tema l’il·lustri amb imatges realitzades pels Castellers de la Vila de Gràcia.

El web dels graciencs compta amb una potent galeria multimèdia i, a banda d’actualitzar curosament tots els vídeos dels castells que porten a plaça setmana rere setmana, cada any produeixen un DVD a final de temporada en el que hi participen tots els estatuts de la colla.

El passat 24 de setembre, la diada de colles locals de la Mercè va haver de ser suspesa per la pluja. Aquell dia totes les colles plantejaven grans reptes que van quedar aigualits davant la impotència de castellers i aficionats que esperaven incrèduls a la plaça de Sant Jaume. Els Castellers de Barcelona plantejaven el dos de vuit, que van descarregar l’endemà a la diada de colles convidades. Els de la Sagrada família pretenien descarregar el primer cinc de set, castell que durien a plaça per primer cop una setmana després al Concurs de colles de set de Torredembarra. A la mateixa diada, els Castellers del Poble Sec van poder estrenar també el set de set que havien planificat per aquell plujós dissabte. Finalment, els Castellers de Sants van descarregar el primer dos de vuit de la temporada la setmana passada i aquest darrer diumenge van estrenar el primer cinc de vuit. Ara és l’hora dels Castellers de la Vila de Gràcia i com diuen ells: “La torre no ens l’aigualeix ningú”!

Actualitat en imatges

divendres, 10/06/2011

4d7net.jpg Gràcies a les facilitats que ofereixen les xarxes socials, avui en dia podem estar ben informats del camí d’algunes colles. Ja no es tracta només d’aquells rumors que s’expliquen a plaça o de la informació que ens arriben per mitja dels companys d’altres formacions, a dia d’avui, una imatge val més que mil paraules.

Després que l’any passat els Castellers d’Esplugues signessin una temporada exemplar les següents passes dels cargolins han d’apuntar essencialment a dues estructures, el dos de set i el quatre de vuit. La colla hi va de cara, amb les forces renovades que els atorguen, un cop més, els resultats a plaça. El passat 4 de juny, el company @pepcreu, va publicar la imatge que il·lustra la primera part d’aquest article. El quatre de set net amb acotxadora col·locada dels de la camisa blava dona credibilitat als assajos d’aquesta particular cursa per aconseguir el carro gros.

Els saballuts no només van lligar la pinya del 3d8 fins a dosos (castell que presumiblement estrenaran aquest cap de setmana), van aprofitar l’afluència de gent per col·locar l’estructura del dos dalt d’un folre i, fins i tot, es van permetre el luxe de fer les primeres provatures d’un futurible cinc de vuit. Tot plegat va quedar immortalitzat a la seva pròpia plana web.

5d7net.jpg
La darrera notícia que ens arriba és la primera prova seriosa de dos de vuit sense folre dels verds en el que va de temporada. Avui mateix hem descobert com els Castellers de Vilafranca han publicat, a la seva plana de Facebook, una fotografia de la torre neta amb acotxadora col·locada.

Malgrat que aquesta darrera fotografia pugui no semblar cap sorpresa, la facilitat amb que podem trobar imatges com aquesta ens ajuda a fer un seguiment proper de diferents colles castelleres que d’altra manera no podríem fer. A partir d’ara, aquest nou apartat intentarà apropar-vos en primícia tot allò que estigui a punt d’esdevenir al món dels castells.

Quan no sàpigues on vas, ves-hi amb temps!

diumenge, 22/05/2011

O… com arribar a una plaça que no apareix als plànols.

evarist.JPG
Tot i que, a vegades sóc una mica desastre amb els horaris, sempre que puc miro d’arribar als llocs amb temps sobrant encara que després hagi de matar l’estona mirant aparadors o fent dos cafès. Dissabte no en va ser l’excepció tot i el llarg trajecte que m’havia de dur a Reus, a la plaça Evarist Fàbregas per presenciar la Diada del Pallol.

Baixant per l’autopista, poc abans d’arribar a Reus, vaig passar dos autocars de la mateixa companyia que anaven sospitosament junts. Per costum sempre em tombo per veure si és la colla de torn i, en efecte, vaig poder ratificar que es tractava dels Castellers de la Vila de Gràcia. “Vas bé de temps!” vaig pensar. Així doncs, vaig seguir les instruccions del navegador i vaig aparcar molt a prop del lloc indicat.

Com que no havia de córrer, vaig endreçar una mica el cotxe, vaig preparar la càmera de fotos (algun dia us n’explicaré alguna de fotos també) i em vaig prendre un analgèsic pel refredat. Com que em conec de molt de temps, abans de baixar del cotxe fins i tot vaig confirmar que el lloc on em trobava coincidia amb l’indicat al web dels Xiquets de Reus, que a més tenien enllaçat el mapa de la zona. Vaig agafar els fòtils i vaig començar a caminar!

Al arribar a la cantonada, i mentre mirava cap a on havia de tirar, va passar-me pel costat un dels autocars dels graciencs. Vaig pensar en seguir-los perquè segurament ells sabrien millor on havíem d’anar però encara no havia girat el primer quan sento a un dels conductors cridant el meu nom. Al costat un casteller em preguntava si sabia on era la plaça i dos més ja baixaven de l’autocar a saludar.

reus.JPG Forçats per les circumstàncies del trànsit, els autocars van reprendre la marxa una mica a l’aventura i jo vaig fer el mateix convençut que no devia ser gaire lluny. Després d’un parell d’indicacions, una d’elles d’una castellera dels Xiquets de Reus que passejava un gosset (“mira, és tot recte!”… una avís: no feu mai cas quan algú us digui que “és tot recte”), i mig quilòmetre més enllà, vaig trobar la pista clau. Si mai et creues amb un casteller amb la faixa a la mà i fent via segurament voldrà dir que: o bé va a buscar el pa abans de l’actuació (sí, també m’ha passat!) o bé tira cap a plaça. En aquest cas la vaig encertar!

Un cop a plaça, comentant amb els companys graciencs vam arribar a la conclusió que tots havíem anat a parar al Carrer d’Evarist Fàbregas i no a la plaça (que no apareixia ni al Google maps, ni al Tom Tom, ni al mateix web de la colla amfitriona).

A meitat de la segona ronda encara vaig tenir temps de rebre la trucada del realitzador d’una televisió penedesenca per preguntar-me on era l’actuació. En efecte! el seu càmera feia estona que caminava perdut per l’altra banda de la ciutat.

“Renovar-se o morir”

dimarts , 29/03/2011

ELPATIDIGITAL.jpg

“Renovar-se o morir” és una d’aquelles cites importants que hem de tenir molt present tots aquells que produïm un mateix producte durant un termini llarg de temps. Les colles castelleres també tenen present aquesta màxima en la constant actualització de les noves tecnologies. No hi són totes les que estan, però totes les que hi són han hagut de millorar la seva presència a la xarxa, adaptant-se a les noves tendències. E-mail, web, fòrums, xarxes socials, interacció…

 

El contacte oficial de les colles amb els seus membres acostuma a comptar amb dos o tres fronts, a banda del contacte directe a assaig i a plaça. El principal és el comunicat en forma de carta. A poc a poc, les colles han anat substituint les missives trameses per correu postal pels correus electrònics o, fins i tot, per l’enviament massiu de missatgeria mòbil. Aquest és un pas lògic en un món en el que cada cop es fa servir menys la carta i la postal.

En segon lloc, les colles compten amb l’espai web com a aparador al món forà. Inicialment, el seu objectiu era el de mostrar l’activitat de la formació al públic tot i que, amb l’entrada en joc dels fòrums i la possibilitat d’una actualització àgil i còmode, els webs han esdevingut un canal bidireccional d’informació i l’objectiu inicial s’ha anat relegant a un segon pla. Fins al punt que, avui en dia, hi ha colles que descuiden seccions tant importants en els seus webs com la fitxa tècnica, la història de la colla o les dades referents a l’agenda i els resultats.

Finalment, la major part de les colles compten amb una publicació interna en forma de revista. Es tracta d’un espai destinat a l’activitat interna, destinada als castellers. Algunes revistes, a més, informen sobre l’actualitat del món casteller o compten amb seccions especialitzades on es tracten els castells des d’un punt de vista tècnic, històric o científic. Si bé, durant molts anys, aquest format només havia mostrat millores tècniques, enguany fa el salt a la xarxa de la mà dels Xics de Granollers. “El pati digital” manté el nom de la antiga revista de la colla “El pati” i modernitza el model de publicació interna com ningú no ho havia fet encara. Serà aquest el futur més immediat de la màxima “renovar-se o morir”?

Les camises al 2.0

diumenge, 27/03/2011

gausacs_verds.jpg En un futur no gaire llunyà es parlarà de la identitat digital com es parla ara d’emissor, receptor i missatge a l’explicar els punts claus de la comunicació. A l’era informacional esdevé tant important allò que fem i diem dins la xarxa com la manera d’actuar a la vida real. La sociabilització i convivència al món virtual i al físic s’estan fusionant i per això als informadors ens és de molta utilitat seguir de prop el món casteller 2.0.

El que succeí ahir és una clara prova d’això que us explico. Després d’uns dies d’important agitació degut a la polèmica iniciada al voltant de l’ús de la publicitat a les camises, les colles agrupades a la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya es van trobar a l’assemblea anual per parlar d’aquest i d’altres punts de gran importància per l’organització del món casteller. Degut al reclam mediàtic, els mitjans de comunicació vam rebre un recordatori de la privacitat de l’acte en què se’ns oferia fer una roda de mitjans gràfics (fotògrafs i televisions) abans de l’inici i l’atenció un cop finalitzada.

No caldria esperar gaire per veure les primeres fotografies enllaçades al perfil d’alguna colla castellera. I als volts de les vuit de la tarda, RAC1 i Lamalla.cat es feien ressò de la negativa de les colles a dur publicitat a la camisa gràcies a una piulada, curiosament, dels Castellers de Vilafranca.

Després de l’assemblea, a més, vam poder conèixer més detalls de la decisió presa a Tarragona a l’assistir a una ciberdiscussió mantinguda entre els perfils dels Castellers de Sant Cugat i el de Castellers de Vilafranca que va mostrar la tensió viscuda en la reunió d’ahir.

50 nous articles castellers per a la Viquipèdia

dissabte, 12/03/2011

viquipedia.png Repassant una mica entre notes i llibres per escriure un d’aquells articles que mai ve de gust fer, el relacionat amb la mort de Lluís Solsona i Llorens (publicat a lamalla.cat), vaig anar re-descobrint com d’important ha estat la seva contribució al món casteller i vaig entristir al descobrir que ningú li havia dedicat encara una plana a la Viquipèdia catalana. En segons quins aspectes, els castellers hem fet un important salt cap a la utilització de les noves tecnologies però encara ens queda un important marge de millora.

Bussejant per la Viquipèdia he descobert que alguns periodistes com Carles Capdevila, Antoni Bassas o Ramón Pellicer tenen la seva pròpia plana. Alguns esportistes com Andrés Iniesta, Carlos Kameni, Forlín, Leo Messi, Xavi Hernández o l’entrenador de moda Pep Guardiol també gaudeixen d’aquest reconeixement. Fins i tot la Belén Esteban o el Pare Apel·les tenen un espai en el que s’explica la seva obra i vida. En canvi, personatges com Lluís Solsona o formacions els Castellers de Santa Coloma o la recentment estrenada Colla Jove de Barcelona encara no tenen un lloc a l’enciclopèdia interactiva més coneguda d’internet. Cada dia apareixen noves colles universitàries però només quatre es poden trobar a la Viquipèdia.

M’agradaria aprofitar, conjuntament amb el Canal Castellers de lamalla, un seguit d’esdeveniments per fer una crida que espero que us sembli prou atractiva. Dissabte 19 de març, la Viquipèdia catalana celebra el seu desè aniversari al local dels Castellers de Barcelona i un dels seus objectius consisteix en aconseguir que durant el dia contribueixin com a editors del web 2.000 persones.

Fem créixer el fet casteller tots plegats! Proposeu aquí els articles que creieu que han de tenir el seu espai a la Viquipèdia i posem-hi el nostre granet de sorra el proper dissabte iniciant tota una revolució.

Aconseguirem entre tots una cinquantena de nous articles?

El fet casteller més inconformista

dilluns, 31/01/2011
candela

Pilars simultanis a les Decennals a Valls

Les Decennals han vestit Valls de llum i de gresca però també, com havia de ser, de castells i castellers. La Fira Castells inaugurada divendres i el Simposi de dissabte van representar excepcionals preàmbuls de la gran “Trobada de les colles castelleres dels Països Catalans”, que acollí prop de deu mil castellers al bressol casteller. Concerts de primera fila, circ, ballet, cercaviles i mil activitats al voltant de la Mare de Déu de la Candela passaran un pel desapercebudes avui dilluns als mitjans de comunicació; però segur que, tot i així, els castellers no n’estaran del tot satisfets.

Els castells són capaços d’eclipsar patrimonis immaterials com el flamenc o el cant de la sibil·la, vídeos de diables i correfocs triats per formar part de superproduccions hollywoodenques i, ara, tota una festa participativa com la viscuda a Valls. El fet casteller té aquell atractiu visual que fa que t’aturis inevitablement a una plaça a mitja exhibició o que paris el teu zàping al creuar la mirada amb una torre humana de colors llampants.

Malgrat tot, el món casteller és inconformista i, després que ahir al migdia les decennals fossin notícia als principals canals televisius, cap al vespre, acabats d’arribar de Valls, les tecnologies 2.0 van fer bullir Twitters i Facebooks queixant-se perquè al noticiari del vespre de TV3 ja no n’havien parlat. Ni la lentitud en la passada pilanera per la plaça del Blat ni l’emplaçament poc lluidor de l’enlairada “no del tot simultània” farà capficar tant als castellers com el fet de no sortir tant com voldrien a la pantalla petita.

#castellers

dissabte, 22/01/2011

Quan intento explicar a algú que Twitter és una eina de microblogging i veig la cara resultant me’n adono que, tot i que la frase sintetitzi molt bé el significat, he triat un mal camí d’inici. Si, a més, la cara persisteix després d’explicar que es tracta d’una plataforma que et permet fer publicacions però que aquestes són d’un màxim de 140 caràcters, podem arribar a la conclusió que es tracta d’un error de contextualització.

Molts dels que vam descobrir l’eina en els seus inicis (octubre del 2006) la vam descartar per la seva limitació, no es podien publicar ni fotografies ni vídeos, era poc personalitzable i no permetia una extensió important. Sense gaires dubtes, els servidors de blogs van guanyar la partida mentre alguns, fins i tot, mantenien l’espai web.

La ràpida proliferació de les línies de dades per a telefonia mòbil ha fet tothom porti el Facebook a la butxaca i que, en un d’aquells girs cíclics que fa la vida, tornem a cercar la senzillesa i el pragmatisme a internet. Així com sovint només llegim els titulars dels diaris sense parar a aprofundir continguts d’allò que no ens interessa especialment, Twitter esdevé un pràctic aparador de titulars, d’amics, coneguts i famosos.

Com si es tractés d’una xarxa social, quan triem un usuari a seguir, els seus missatges (piulades o tweets) apareixeran a la nostra plana personal o al nostre gestor en ordre cronològic invers. Així, cada usuari confecciona la seva “portada” amb els “titulars” dels usuaris desitjats. L’altra utilitat bàsica és la d’etiquetar els missatges mitjançant marques (hashtags). Recuperant un d’aquells símbols incompresos dels nostres teclats (#) podem categoritzar tot allò que piulem a Twitter permetent senzilles cerques temàtiques.

En breu afegirem un llistat de les formacions 2.0 amb els perfils de les colles castelleres i dels mitjans relacionats que esperem que sigui de servei públic.

Patrimoni, i ara què?

dijous, 9/12/2010

El 16 de novembre de 2010 serà una d’aquelles dates que passaran a la història del món casteller amb lletres d’or. Pocs minuts abans que toquessin els tres quarts de quatre de la tarda el comitè intergovernamental per a la salvaguarda del Patrimoni Immaterial de la Humanitat (sí, molts ens hem hagut d’aprendre el nom complert per poder parlar-ne amb propietat) va aprovar la inclusió d’aquesta tradició catalana a la Llista Representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de la UNESCO posant fi a un camí que començà a forjar-se fa prop de tres anys.

Inici o final del camí?

patrimoni.JPG

Logo de la candidatura "Castells Patrimoni de la Humanitat"

Els companys Moixiganguers d’Igualada van aprofitar la proximitat de la decisió per organitzar, el 5 de novembre, una taula rodona amb dos temes candents que acabarien per fusionar-se durant la decisiva jornada, la “Candidatura dels Castells com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat” i “El 2.0 al món casteller”. D’aquella jornada se’n van extreure conclusions però també qüestions d’aquelles complicades de respondre. Una paraula d’en Carles Esteve em va captivar resumint, alhora, molts dels temes que s’havien posat sobre la taula, “responsabilitat”. D’aconseguir el reconeixement de la UNESCO el camí no arribaria a la seva fi sinó a un nou inici. Caldria explotar aquest esdeveniment des de la responsabilitat de les colles castelleres i de la Coordinadora en la seva representació, però caldria sobretot cercar el nou camí d’entre la bosquina.

El paper de la premsa

Aquell dimarts 16 de novembre, molts seguírem l’actualitat des de les nostres feines mitjançant el Twitter, per exemple. Les 2.0 ens van permetre estar al corrent de l’esdeveniment, informar-nos i rebre respostes en els moments més complicats però a Nairobi (Kenya), entre cognoms il·lustres com Benach, Tresserras o Fontdevilla, hi trobàvem un personatge desconegut per a molts, l’editor de la revista ‘Castells’ Jordi Rogé. Tres anys enrere, va ser la premsa, i en aquest cas la revista ‘Castells’, qui en promogué la candidatura. Després d’un gran ‘bom’ que col·lapsà els mitjans durant tres o quatre dies, els castells han recuperat el seu lloc habitual.

Enguany hem vist com els castells feien el salt del Canal 33 a la TV3, hem vist torres humanes a la BBC i, trencant fronteres per dur la nostra cultura a l’Àsia, hem llegit successos del món casteller en un diari estrany per a molts com el Shangai Daily. També l’estat espanyol ha mostrat puntualment el seu interès pels castells però a Catalunya només dues ràdios generalistes (Catalunya Ràdio i COM ràdio) inclouen un programa especialitzat a les seves graelles, tant sols dues televisions nacionals (TVC i XTVL) segueixen les jornades castelleres  setmanalment i alguns diaris ja fa anys que han deixat de banda aquesta pràctica.

Els mitjans de comunicació son el mirall de l’actualitat però molts cops s’han d’encarregar d’una feina que no els hi és pròpia, qui mourà fitxa primer, els castellers o la premsa?

S’acaba la temporada i és ara quan toca seguir treballant. Ara la pilota és a la teulada de la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya o, el que és el mateix, dels milers de castellers representats en la decisió de la UNESCO. De la seva habilitat dependrà que el reconeixement de l’activitat castellera no caigui en l’oblit que han patit per exemple els organitzadors i seguidors de la Patum de Berga, condecorada al 2005.

Una porta al món casteller!

divendres, 26/11/2010

Just a les portes d’unes merescudes vacances, obrim la paradeta d’aquest Gamma extra. Aquí no es parlarà de política -o no gaire-, ni de societat -bé, poc-, ni d’economia -o això espero-, aquest espai parlarà de castells però sobretot del gran món que els envolta.

Segur que durant les darreres setmanes heu sentit molt a parlar de castells, de castellers o del reconeixement de la UNESCO com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat. Molts n’estareu molt orgullosos, altres simplement contents i uns quants encara us pregunteu que carai es allò del folre i les manilles.  Aquest espai és per tots plegats!

Sense pretensions, intentaré ser pedagògic. Disculpeu-me, però, si en alguns moments dedico aquestes línies al públic especialitzat ja que, com ja veureu, som molts els que vivim sempre enganxats als castells.

Intentaré seguir molt els vostres comentaris i és per això que aprofito aquest primer escrit per cedir-vos tot el protagonisme. Què busqueu en aquest espai? De què us agradaria que parlem? Què en penseu dels castells? Sou castellers? De quines colles?

Aquest blog tindrà els comentaris habilitats i us demano que no us talleu en comentar i criticar però, això sí, que ho feu amb respecte. Un blog és l’essència de les 2.0, aprofitem-les!