Arxiu de la categoria ‘Activitats’

Castells al Youtube

dimarts , 18/10/2011

Les noves tecnologies han deixat enrere les crides als assaigs castellers, els cartells que empaperen carrers, els correus electrònics o els més recents esdeveniments de Facebook. La relativa facilitat amb la que es pot produir una peça audiovisual ha fet que els creatius castellers omplin la xarxa amb vídeos motivacionals i altres “divertimentos”.

Destacant avui un vídeo no vull deixar ningú fora ni premiar més la feina d’uns o d’altres però tothom entendrà que quan parli d’aquest tema l’il·lustri amb imatges realitzades pels Castellers de la Vila de Gràcia.

El web dels graciencs compta amb una potent galeria multimèdia i, a banda d’actualitzar curosament tots els vídeos dels castells que porten a plaça setmana rere setmana, cada any produeixen un DVD a final de temporada en el que hi participen tots els estatuts de la colla.

El passat 24 de setembre, la diada de colles locals de la Mercè va haver de ser suspesa per la pluja. Aquell dia totes les colles plantejaven grans reptes que van quedar aigualits davant la impotència de castellers i aficionats que esperaven incrèduls a la plaça de Sant Jaume. Els Castellers de Barcelona plantejaven el dos de vuit, que van descarregar l’endemà a la diada de colles convidades. Els de la Sagrada família pretenien descarregar el primer cinc de set, castell que durien a plaça per primer cop una setmana després al Concurs de colles de set de Torredembarra. A la mateixa diada, els Castellers del Poble Sec van poder estrenar també el set de set que havien planificat per aquell plujós dissabte. Finalment, els Castellers de Sants van descarregar el primer dos de vuit de la temporada la setmana passada i aquest darrer diumenge van estrenar el primer cinc de vuit. Ara és l’hora dels Castellers de la Vila de Gràcia i com diuen ells: “La torre no ens l’aigualeix ningú”!

Per Sant Fèlix castells, a Vilafranca i a l’Ara!

dilluns, 29/08/2011

La diada de Sant Fèlix es preveu molt interessant. Sigui perquè els verds i els malves estan a un nivell màxim o perquè les colles vallenques presenten dubtes, sigui perquè dimarts és dia laborable o només per la possibilitat de veure fins a vuit castells de gamma extra en una mateixa jornada, jo de vosaltres no em perdria el gran esdeveniment casteller.

Aquest any, el diari Ara ha apostat de valent pels castells i publicarà demà dimarts un especial casteller amb la prèvia de la diada que podrà servir de referent tant al públic més avesat com també al neòfit casteller.

Tant si aneu a plaça com si us quedeu a casa seguint la jornada pels diferents mitjans que així ho faran possible, no us perdeu demà l’especial casteller que, possiblement, il·lustrarà la portada de l’Ara estiu!

Fitxatges de Canalla (el gran tabú)

dijous, 25/08/2011

regals.jpg Des de que vaig començar a tenir prou coneixement del món casteller, em va quedar força clar que hi havia una sèrie de temes que calia evitar si no es vol entrar en conflictes. Les colles castelleres s’esforcen de valent per donar una imatge d’entitats simpàtiques i obertes, per justificar la seguretat de la seva activitat i la vessant cultural de la mateixa però a vegades crec que perden massa temps en ocultar tot allò que crea divergències o que simplement no els agrada.

Alguns d’aquests tabús castellers podrien ser les lesions, les tensions internes dins les colles o a en el si de la junta de la Coordinadora, la rivalitat entre formacions o els fitxatges castellers. Qüestions que existeixen arreu, sí, i que no tenen per què ser dolentes. De fet, convertir-les en tabú les transforma directament en accions impròpies de cara a l’opinió pública molt abans de donar l’opció a que es generi una idea al respecte.

Personalment crec que són temes a tractar d’una manera oberta. El món casteller necessita que es normalitzin alguns d’aquests aspectes si vol apropar-se definitivament al seu públic. Si ens limitem a tancar segons quines preguntes amb aquell típic “es que el món casteller es molt més complicat del que et penses” mai arribarem a normalitzar una activitat que encara, a ulls de segons qui, sembla arcaica, folklòrica o sectària.

Ahir em vaig sorprendre molt quan vaig pujar al cotxe i a mitja entrevista radiofònica a Francesc Moreno “Melilla”, ex-cap de colla dels Castellers de Vilafranca, i a Llatzer Magrinyà, cap de canalla de la Colla Vella dels Xiquets de Valls, l’imitador del programa els va preguntar sobre els premis a la canalla. Potser el periodista no sabia ben bé quin tema estava traient però  la conversa va generar una tensió immediata:

Alfonso: Y hay sobornos en el mundo de los nens?
Es decir -es que yo esto lo he oído- si subes a dalt te regalo una bicicleta!
Melilla: Puede ser
Alfonso: Si subes a dalt te regalo una play Station!
Melilla: Puede ser

Mentre Francesc Moreno intentava canviar el tema, Llatzer va acceptar parlar-ne destapant una de les grans fonts de conflictes del món casteller.

Llatzer: Jo no diria suborns però diria que seduccions sí que n’hi ha. I ja no dins de la pròpia colla, d’una colla a alguna altra també hi ha seduccions perquè la canalla canviï de colla.
Alfonso: Fichajes!
Llatzer: Sí, hi ha coses d’aquestes.
Melilla: Si, home.

Quan els components del programa van mostrar la seva sorpresa, els dos castellers van córrer a matisar els comentaris.

Llatzer: Jo t’explicat el que hi ha, no he dit que ho fem nosaltres.

Aquí s’acaben els malabars!

dimecres, 4/05/2011

Si bé un bon nombre de colles castelleres assagen els dimarts al capvespre, avui la major part de les formacions estaran alçant torres humanes mentre escric aquestes línies. No ens enganyem, és el poder del futbol! Però com deia dilluns Guardiola responent a una part important de les preguntes de la premsa esportiva, per sort “tot això s’acaba demà”.

Si als caps de colla sovint els toca fer de psicòlegs amb els seus castellers, la junta administrativa també té els seus maldecaps per quadrar números i calendaris. Al llarg de la temporada, casaments, comunions, festes majors o de barri, exàmens, Eurovisions o partits de la Champions són alguns dels obstacles que les colles hauran de sortejar. L’activitat castellera requereix una àmplia participació i cal que els responsables estiguin atents a qualsevol esdeveniment que pugui minvar significativament la participació als assajos.

Ja ho diuen que el futbol és capaç de paralitzar un país però si a més el partit és un derbi com el Barça-Madrid i es juga en el marc de les semifinals de la màxima competició europea caldrà abaixar els braços i esperar a que passi la tempesta.

“Si no pots amb l’enemic, uneix-t’hi!”. Això és el que devien pensar moltes colles que van decidir convertir els seus locals d’assaig en improvisades penyes futbolístiques. Qualsevol moment i excusa són bons per revitalitzar el fet social dins de la colla, obrir les portes a altres amics i companys i, si s’escau, fer una bona caixa muntant una barra i cuinant quatre entrepans freds.

Per sort, la Champions arriba a la seva fi! S’ha acabat això d’assajar una setmana sí i una no o allò de marejar al personal canviant la data d’assaig en funció del partit de torn. La final es jugarà en cap de setmana, seran uns dies de respir fins al proper obstacle. Quina serà la següent sorpresa?

 

Els castellers es mouen

dilluns, 21/03/2011
xics.JPG

Els Xics de Granollers caminant una pinya de 4d6a

Avui, durant la diada d’inici de temporada dels Castellers de Sabadell he viscut una d’aquelles situacions divertides, alhora que surrealistes, del món casteller. Hi ha figures més o menys espectaculars, colles més o menys organitzades i diades més o menys àgils però sempre hi ha situacions incontrolables, o no, que et fan sortir de plaça somrient.

Durant la tercera ronda, quan els Xics de Granollers es disposaven a bastir el quatre de sis amb agulla, quelcom ha fet canviar els plans dels bordeus. Amb tothom a lloc, preparats per tancar la pinya, una veu ha suggerit canviar l’emplaçament del castell. Coneixedors de l’esforç que suposa formar una soca, les prop de cent persones han format en rotllana per desplaçar-se tres o quatre metres a la dreta, cercant una de les columnes de la façana de l’Ajuntament com a punt de referència. Els castellers, fent petites i ràpides passetes, han desfilat com si  de l’exèrcit romà que lluitava contra els irreductibles gals d’Astèrix es tractés.

En altres casos, el desnivell d’una plaça pot fer que l’equip de pinyes decideixi passar les rengles més altes a la part inferior del lloc. Quan la pinya ja és gairebé tancada, la millor opció passa per girar-la, mantenint la situació de cada una de les rengles respecte a la resta i generant un quadre plàstic similar al de les nedadores sincronitzades voltant a una de les noies que, amb el cap sota l’aigua, fa tombar la seva cama a l’aire i en el sentit contrari al gir de les seves companyes. Sabeu què vull dir?

Però també hi ha moviments molt particulars. En aquelles grans diades en que desplaçar-se per plaça sembla una fita impossible, les colles se separen com el Mar Roig al pas de grans fileres d’aficionats que decideixen col·laborar en la formació de les seves soques.

Per últim, una pràctica cada cop més habitual és la que s’estableix al toc de les gralles en finalitzar una actuació. Com si d’una corneta es tractés, els grallers manen a formar a joves i valents a filera de a dos. Alhora, els castellers iniciaran un estrany ritual en forma polca. La que cada cop sembla una dansa més tradicional, ve d’una peça forana i es gesta en forma de ball impropi dels antics xiquets valencians. Si més no, atrau al públic i engresca la jovenalla, motius més que suficients per no criticar-la encarnitzadament.

Pensem ja en el cap de setmana?

dijous, 17/03/2011

c35-2010-04-cartells_sangblava.jpg Arriba un cap de setmana casteller molt atapeït. Les colles van iniciant la seva activitat esglaonadament i, mentre algunes ja veuen plaça per segon i tercer cop en el que va de temporada d’altres tot just comencen a organitzar els habituals actes socials per engrescar de nou al personal.

Dissabte la seu dels Castellers de Barcelona acollirà la festa del desè aniversari de la versió catalana de la Viquipèdia amb la que col·laborem proposant incloure-hi 50 nous articles castellers. Però, paral·lelament, els Castellers de la Vila de Gràcia i els de Vilafranca han organitzat una jornada de donació de sang als seus respectius locals. A més, els graciencs recuperaran les forces amb una calçotada popular. Però tranquils, si amb tot això no en tenim prou podem tirar cap a Mataró a la nit, on els Capgrossos organitzen la Festa dels Colors amb opció d’acabar-la l’endemà amb xocolata per a tothom.

colord.jpg Tota aquesta activitat demostra que el teixit associatiu casteller és ben viu però que no ens passi per la jornada purament castellera ja que aquest cap de setmana es comença a moure el món casteller. Els Castellers de Badalona donen el tret de sortida amb la seva “Diada d’inici de temporada”, els acompanyaran els de Cornellà i la Jove de Barcelona. A la ciutat comtal comencen les “Diades de Creixement” dels Castellers de Sants, aquest cap de setmana, als santsencs els acompanyaran les dues colles revelació d’aquests primers mesos de temporada, els Gausacs i els Castellers de la Sagrada Família. La Diada dels Al·lots ajunta de nou als Castellers de Mallorca i als de Manacor a les illes. Les colles egarenques no sortiran de la ciutat però faran castells al barri de Can Palet. I, tornant a Barcelona, la “Diada de Santa Madrona” també es resoldrà de manera local, amb els Castellers del Poble Sec com a amfitrions acollint les colles veïnes de la Vila de Gràcia i dels Castellers de Barcelona.

Fem una pausa per agafar aire i per donar certa importància a una de les actuacions que, personalment, més em crida l’atenció. A Sabadell, els castellers locals aprofiten la “Diada d’inici de temporada” per homenatjar un dels seus expresidents, Mateu Llorens, en el desè aniversari de la seva mort. Ho volen fer, si acompanya el darrer assaig i el gruix de gent, apuntant-se al carro de les sorpreses d’inici de temporada, plantant un molt matiner quatre de vuit. Les colles convidades seran les dels Xics de Granollers i els Marrecs de Salt.

50 nous articles castellers per a la Viquipèdia

dissabte, 12/03/2011

viquipedia.png Repassant una mica entre notes i llibres per escriure un d’aquells articles que mai ve de gust fer, el relacionat amb la mort de Lluís Solsona i Llorens (publicat a lamalla.cat), vaig anar re-descobrint com d’important ha estat la seva contribució al món casteller i vaig entristir al descobrir que ningú li havia dedicat encara una plana a la Viquipèdia catalana. En segons quins aspectes, els castellers hem fet un important salt cap a la utilització de les noves tecnologies però encara ens queda un important marge de millora.

Bussejant per la Viquipèdia he descobert que alguns periodistes com Carles Capdevila, Antoni Bassas o Ramón Pellicer tenen la seva pròpia plana. Alguns esportistes com Andrés Iniesta, Carlos Kameni, Forlín, Leo Messi, Xavi Hernández o l’entrenador de moda Pep Guardiol també gaudeixen d’aquest reconeixement. Fins i tot la Belén Esteban o el Pare Apel·les tenen un espai en el que s’explica la seva obra i vida. En canvi, personatges com Lluís Solsona o formacions els Castellers de Santa Coloma o la recentment estrenada Colla Jove de Barcelona encara no tenen un lloc a l’enciclopèdia interactiva més coneguda d’internet. Cada dia apareixen noves colles universitàries però només quatre es poden trobar a la Viquipèdia.

M’agradaria aprofitar, conjuntament amb el Canal Castellers de lamalla, un seguit d’esdeveniments per fer una crida que espero que us sembli prou atractiva. Dissabte 19 de març, la Viquipèdia catalana celebra el seu desè aniversari al local dels Castellers de Barcelona i un dels seus objectius consisteix en aconseguir que durant el dia contribueixin com a editors del web 2.000 persones.

Fem créixer el fet casteller tots plegats! Proposeu aquí els articles que creieu que han de tenir el seu espai a la Viquipèdia i posem-hi el nostre granet de sorra el proper dissabte iniciant tota una revolució.

Aconseguirem entre tots una cinquantena de nous articles?

No oblidem que som castellers

dilluns, 28/02/2011

Prop d’un miler de castellers s’han trobat aquest cap de setmana a Granollers en la que ha estat ja la desena edició del torneig de futbol sala casteller. Sense faixa ni camisa, sense castells -potser sí algun espadat-, en sabatilles esportives i camacurta, hem oblidat per unes hores els nostres orígens per transformar-nos en competitius jugadors de futbol.

Un any més, la feina de la colla organitzadora ha fet que que les 32 colles assistents només s’haguessin de preocupar de jugar i passar-ho bé. Hi ha haurà hagut petites errades, sempre n’hi ha, però el més important ha de ser que no perdre de vista que, en el fons, tots som castellers.

torneig

Dinar del desè torneig de futbol casteler

A la pista ens transformem, volem guanyar a tota costa i ens encarem després d’una jugada calenta amb l’àrbitre de torn, però molts cops oblidem que aquests són només companys que accepten un complicat paper en tot aquest entramat. Discutim les decisions i els errors de la organització però pocs sabem el sacrifici que cal fer per organitzar un esdeveniment d’aquesta magnitud. Demanem més i més cada any però cada cop es fa més complicat trobar colles disposades a muntar aquests torneigs.

En deu anys ha pujat el nivell organitzatiu i esportiu. Les colles s’han uniformat i el torneig s’ha institucionalitzat. Ningú no s’imaginaria ja una temporada sense el futbol casteller. Ara, amb l’experiència, potser caldria buscar de nou els orígens, ser menys exigents i comprensius i, potser (només potser), tornar a passar-s’ho bé a la pista i fora d’ella, deixant un pèl de banda el resultat al marcador. La rivalitat és positiva en tots els camps, però el nostre són les places i el resultat ha de ser enlairar els més alts castells possibles.

L’altra cara del torneig

dijous, 24/02/2011

El torneig intercasteller es viu de dues maneres força diferents tot i que no per això aquestes són incompatibles. En conseqüència, també dos són els premis més preuats, un per a l’equip guanyador en la vesant esportiva i un altre per a la millor afició. Des del seu inici s’ha donat molt de valor a l’ambient lúdic d’aquesta trobada i, com més competitiu es fa el torneig dins la pista més sentit té el premi fora d’ella.

Durant les darreres setmanes s’han multiplicat els partits amistosos entre algunes de les colles que formaran l’enquadrament de Granollers però també suposa un gran esforç i dies de preparació l’atac al premi a la millor afició.

Els Castellers del Poble Sec s’han encarregat d’escalfar la maquinària amb un vídeo d’allò més prometedor:

[youtube 5Kt9GWqn5a8 nolink]

Actualitzat el 25 de febrer de 2011

Els Castellers de Sants, l’altre gran aspirant al premi, no ha trigat a respondre amb el seu propi vídeo:

[youtube 35KYNqApW_U nolink]

Tòpics castellers II

divendres, 18/02/2011

Aquesta setmana, tot sopant entre amics, va sorgir un dels tòpics que es fan servir per captar joves castellers a les colles: “hi ha gresca, alcohol i noies maques!”. De seguida algú va traduir-ho a la seva versió femenina: “hi ha gresca, alcohol i tios bons!”, va dir. Totes dues són més o menys certes, com qualsevol reclam irracional dels que puguin rutllar pel sistema boca-orella, però totes dues són poc concretes també. Els castellers saben mutar hàbilment per acollir el màxim nombre d’adeptes a les seves formacions, d’aquí el gran poder integrador d’aquesta activitat.

Entre els joves, ara arriba una bona oportunitat per enganxar-se a una colla ja que el proper cap de setmana es posa en marxa el torneig de futbol sala casteller: “Esport, gent jove, bon rotllo, concerts i molta gresca”. Tot i que venim de les Festes Decennals de la Candela que es fan cada deu anys i que són tota “Una tradició ancestral i una manera de viure la cultura i el folklore”. Això sí, tot plegat sempre passa per l’assaig de cada colla: “Un lloc ideal per gaudir d’una saludable activitat en família”.

Sovint enganxa: “Poder viatjar cada cap de setmana i conèixer gent d’arreu”, tot i que, si parlem de gent d’arreu, el que sempre s’ha dit és que: “Es tracta d’una gran activitat per a la integració social dels immigrants”.

Com podreu entendre, les colles castelleres no es formen només amb gent jove, ni amb esportistes, tampoc tots son bojos de la cultura tradicional ni practiquen els castells en família. A vegades les colles actuen poc o ho fan només a la seva zona d’influència més propera i molt sovint proven, sense massa èxit, d’integrar persones vingudes de cultures molt diferents a la nostra.

Un món de tòpics que a vegades ens fan dibuixar un somriure caçat al vol quan passem al costat d’algú que explica als seus amics el que significa fer castells.